Memorial del pecador remut - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Índex


	[Coberta]

*• [Portada]* Peccador Remut.**
	[f. 1r]

• [Blanc.]
	[f. 1v]

• Tabula. Rubrica de la primera part del libre apellat Memorial del Peccador Remut, lo qual tracta contemplativament de la mort y passio del fill de Deu fet home, per dar a home perdut reparacio, compilat per lo reverend mestre Phelip de Malla, mestre en arts y en sacra theologia, canonge y ardiaca de Panades en la sancta seu de Barçalona. E es partida aquesta primera part en docents cinquanta capitols.
		[f. 2r] \| [f. 2v] \| [f. 3r] \| [f. 3v] \| [f. 4r] \| [f. 4v] \| [f. 5r] \| [f. 5v] \| [f. 6r] \| [f. 6v] \| [f. 7r] \| [f. 7v] \| [f. 8r] \| [f. 8v] \| [f. 9r] \| [f. 9v] \| [f. 10r] \| [f. 10v] \| [f. 11r] \| [f. 11v] \| [f. 12r] \| [f. 12v]

• [Blanc.]
	[f. Ir] \| [f. Iv]

• Comença la primera part del libre appellat Memorial del Peccador Remut, lo qual tracta contemplativament de la mort y passio del fill de Deu fet home, per dar a home perdut reparacio, compilat per lo reverend mestre Phelip de Malla, mestre en arts y en sacra theologia, canonge y ardiaca de Panades en la sancta seu de Barçalona.

	- Prohemi.
		[f. IIr] \| [f. IIv] \| f. IIIr \| f. IIIv \| f. IIIIr

	- Capitol primer: tractant de la multitut y magnitut de les penes de Jesus, senyor y redemptor nostre, en les quals deu pensar y cogitar lo home remut y haver de aquelles compasio.
		f. IIIIr \| f. IIIIv \| f. Vr \| f. Vv \| f. VIr \| f. VIv \| f. VIIr \| f. VIIv \| f. VIIIr \| f. VIIIv

	- Capitol segon: on exorta tots los christians que occupen lo temps en meditacio dolorosa de la mort de Jesus, ver libre de vida, y tocha contemplativament lo que·l Angel dix a Jesuchrist quant en l’ort fahia oracio a Deu lo Pare.
		f. VIIIv \| f. IXr \| f. IXv \| f. Xr \| f. Xv \| f. XIr \| f. XIv \| f. XIIr \| f. XIIv \| f. XIIIr \| f. XIIIv \| f. XIIIIr \| f. XIIIIv \| f. XVr \| f. XVv \| f. XVIr \| f. XVIv \| f. XVIIr \| f. XVIIv \| f. XVIIIr \| f. XVIIIv \| f. XIXr \| f. XIXv

	- Capitol tercer: qui tracta de una intellectual visio apropriada a la passio de Jesus y a la fuyta dels apostols, mostran com en tots se perde la fe restant sola la Verge Maria y com apres tots se reconsiliaren per mija de penitencia, acceptat Judas Scarioth qui·s desespera.
		f. XIXv \| f. XXr \| f. XXv \| f. XXIr \| f. XXIv \| f. XXIIr \| f. XXIIv

	- Capitol quart: qui tracta com troba una sibilla qui li declara visio narrada en lo precedent capitol, y a la fi del capitol diu com es una philosophia vana y presumint tant de si mateixa que no creu sino lo que pot veura, y com es altra philosophia verdadera que als theolechs prepara via d’especulacio y entelligencia de les coses altes.
		f. XXIIv \| f. XXIIIr \| f. XXIIIv \| f. XXIIIIr \| f. XXIIIIv \| f. XXVr \| f. XXVv \| f. XXVIr \| f. XXVIv \| f. XXVIIr \| f. XXVIIv \| f. XXVIIIr \| f. XXVIIIv

	- Capitol cinque: com la dita sibilla se parti del auctor y com encontra cinch dones peccadores y mal ligades, y moviment desordenat y sens regle, so en [es] Enveja, Superbia, Ira y Avaricia aconsellant que Jesus fos liurat a mort, e la muller de Pilat defensant que no moris, pero no ab zel de bona amor ne caritat que envers ell hagues.
	f. XXVIIIv \| f. XXIXr

	- Capitol sise: com Enveja se mogue contra Jesuchrist, y descriu mestre Phelip de Malla la natura del envejos y fa una disgressio reprenent la enveja que era entre los ciutadans de Barçellona y prenustica lo mal que·ls stava aparellat per haver-hi tans envejosos maldients y difamadors, y despendre lo temps mes en studi de maledir que de verdadera sciencia.
	f. XXIXr \| f. XXIXv \| f. XXXr \| f. XXXv \| f. XXXIr \| f. XXXIv \| f. XXXIIr \| f. XXXIIv \| f. XXXIIIr \| f. XXXIIIv \| f. XXXIIIIr \| f. XXXIIIIv

	- Capitol set: com Superbia se mogue contra lo humil Jesus y diu com superbia es mare de enveja.
		f. XXXIIIIv \| f. XXXVr

	- Capitol vuyte: com la terça fembra, ço es Ira, se mogue contra lo innocent Jesus qui peccat no havia, y diu com la ira no tem Deu ni senyoria.
		f. XXXVr \| f. XXXVv

	- Capitol nove: com Avaricia se mogue contra Jesus per quant havia gitats del temple los qui compraven y venien, y menyspreava los richs, y los pobres dehia que eren benaventurats.
		f. XXXVv \| f. XXXVIr \| f. XXXVIv

	- Capitol dehe: com la muller de Pilat se mogue en defencio de Jesus y toqua una questio com podia esser que lla dita muller de Pilat, impulsa per lo demoni, fos contra la opinio de les dites fembres, ço es Enveja, Superbia, Ira e Avaricia, semblantment impulles [impulses] per lo dimoni.
		f. XXXVIv \| f. XXXVIIr \| f. XXXVIIv \| f. XXXVIIIr

	- Capitol unze: om [on] mestre Phelip de Malla toqua la consolacio que hague per la absencia de les dites malvades fembres y com troba la Verge Maria molt adolorada, la qual saluda demanant qui era ni per que anava volent-la aconortar, mas ella no li respos, car algun objecte li arrepava la vista intellectual, de que ell resta tant sbayt que no pogue pendre sforç en aconsolar-la.
		f. XXXVIIIr \| f. XXXVIIIv

	- Capitol dotze: com sancta Theologia parla ab la Virge Maria demanant-li com stava en tal manera, a la qual vench com a ambaxadora del seu glorios fill portant-li una letra de crehença.
		f. XXXVIIIv \| f. XXXVIIIIr

	- Capitol tretze: com la Verge Maria respos a sancta Theologia dient-li com la causa de star axi attribulada era per quant havie encontrades les sobredites quatre fembres malignes, ço es Enveja, Superbia, Ira y Avaricia, conspirants y conformes en la mort del seu glorios fill.
		f. XXXVIIIIv \| f. XXXXr

	- Capitol ·XIIII·: qui mostra e ensenya com natura angelical, quina fonch feta per nostre senyor Deus.
		f. XXXVIIIIv \| f. XXXXr

	- Capitol quatorse: com sancta Theologia dona la letra a lla Verge Maria y li explica la crehença, continent en effecte lo voller de Deu lo Pare per la salut humana a la mort y passio del seu fill, y acceptacio del fil y la utilitat de la sua mort.
		f. XXXXr \| f. XXXXv

	- Capitol quinze: com la [gloriosa] Verge[ne] Maria se recolza sobre los pits de sancta Theologia y Philosophia Moral sostenia los vestiments a la Verge Maria per que de la pols y del fanch de la terra no·s abeurassen.
		f. XXXXv \| f. XXXXIr

	- Capitol ·XVI·: qui conte una letra que Lucifer trames a la Verge Maria desexint-se de ella ab tots sos valadors, los quals specificadament anomena.
		f. XXXXIr \| f. XXXXIv \| f. XXXXIIr \| f. XXXXIIv

	- Capitol ·XVII·:com la Verge Maria accepta los desaximents de Lucifer y la letra que li feu.
		f. XXXXIIv \| f. XXXXXIIIr

	- Capitol ·XVIII·: qui tracta de altres desaximents tramesos a la Verge Maria de part de la Creu.
		f. XXXXXIIIr \| f. XXXXIIIv

	- Capitol ·XIX·: com oyts los desaximents de la Creu, la Verge Maria devench en fort spasme y tota tremolant y mudant color romas smortida sobre los pits de sancta Theologia.
		f. XXXXIIIv \| f. XXXXIIIIr \| f. XXXXIIIIv

	- Capitol ·XX·: cum [com] mestre Pehilip [Phelip] de Malla suplica a sancta Theologia que li fos via y cenda en mostrar-li la fi de la sua empresa, de les coses passades y altres misteris de la passio del Fill de Deu, la qual li dona los ·XLVII· libres del Vell Testament e los ·XXVII· del Novel Testament.
		f. XXXXIIIIv

	- Capitol ·XXI·: on mastre [mestre] Phelip de Malla mostra que, volent-se aplicar a la lectura de les coses offertes per sancta Theologia, senti que la Verge Maria comença un plant molt gran per la mort sde[ve]nidora del seu fill.
		f. XXXXIIIIv \| f. XXXXVr \| f. XXXXVv \| f. XXXXVIr

	- Capitol ·XXII·: on mestre Phelip de Malla demostre com comensant a studiar en los libres que sancta Theologia li havia donats e instruit per los seus gests, vench sobre aquells passos que Deu lo Fill incarnat suplicava al Pare que·l deiliuras [desliuras] si possible era de la passio, y en les respostes que Deu lo Pare li faya, dient que no obstant que fos innosent que·ll faria per lo peccat del poble a acurar.
		f. XXXXVIr \| f. XXXXVIv

	- Capitol ·XXIII·: on se contenen molts replicats de la part sensitiva de Deu lo Fill a lo [la] paternal resposta, e fa una molt piadosa exclamacio als homens peccadors pregant-los y manant que·s recorden del gran benefici de lur redempcio y de la sua mort y passio.
		f. XXXXVIv \| f. XXXXVIIr \| f. XXXXVIIv \| f. XXXXVIIIr

	- Capitol ·XXIIII·: on mestre Phelip de Malla se complany de la mort y passio del nostre redemptor Jesuchrist, maravellant y tement-se de la justicia subirana qui a son fill no perdona, exorta los homens que no sien enganats per massa sperança, y dol-se de la dolor de la Verge Maria posada en agonia per la mort del seu unich fill Jhesus, Redemptor nostre.
		f. XXXXVIIIr \| f. XXXXVIIIv \| f. XXXXVIIIIr

	- Capitol ·XXV·: com a mestre Phelip de Malla apparegue hun dels qui eren ressuscitats ab Jesu Christ qui li dix figurativament la streta y fort batalla que era stada entre lo nostre Redemptor y lo rey de tenebres Lucifer.
		f. XXXXVIIIIr \| f. XXXXVIIIIv \| f. Lr

	- Capitol ·XXVI·: com lo dit ressuscitat li declara la dita batalla la qual per figura li havia toquada, y entre les altres coses toqua la conversio del sant ladre y asigna algunes rahons segons opinio de alguns que foren o pogueren esser causa de la dita conversio.
		f. Lr \| f. Lv \| f. LIr \| f. LIv \| f. LIIr \| f. LIIv \| f. LIIIr

	- Capitol ·XXVII·: on mestre Phelip de Malla, com a maravellat, demana a Deu lo Pare com li ha abastat lo cor de sostenir que denant ell se donas tal gatge de batalla com era del seu Fill contra lo dimoni.
		f. LIIIr \| f. LIIIv

	- Capitol ·XXVIII·: com lo spirit de mestre Phelip de Malla se mes a parlar ab lo cors, desijant si fos possibile [possible] que un poch temps pogues star de ell separat, per que sens obstacle pogues veure los misteris de la nostra redempcio.
		f. LIIIv \| f. LIIIr [LIIIIr] \| f. LIIIv [LIIIIv]

	- Capitol ·XXIX·: com continuant mestre Phelip de Malla en la dita contemplacio, passaren denant los ulls de son enteniment dues dones, ço son Justicia y Pietat, y com Pietat lo mena en un consistori on heran ajustats los tres braços de la cort general de humana natura: Gentilitat, Judaisme y Chrestiandat.
		f. LIIIv [LIIIIv] \| f. LVr

	- Capitol ·XXX·: com los tres braços de la dita cort, en cascu dels quals havia supposit excellents, scrigueren una letra al Pare eternal supplicant-lo que per merce no comportas lo seu Fill fet home fos liurat a mort tan dolorosa, ab protestacio, empero, que la lur supplicacio fos entesa sens derogacio de la llur redempcio eternalment per ell desliberada.
		f. LVr \| f. LVv \| f. LVIIr \| f. LVIIv \| f. LVIIIr \| f. LVIIIv \| f. LIXr \| f. LIXv \| f. LXr \| f. LXv \| f. LXIr \| f. LXIv \| f. LXIIr \| f. LXIIv \| f. LXIIIr

	- Capitol ·XXXI:· qui conte la resposta que Deu lo Pare feu a la letra a ell tramesa per los tres brassos de la cort general de humana natura.
		f. LXIIIr

	- Capitol ·XXXII·: on mestre Phelip de Malla fa una disgressio y toqua una questio y a les animes qui eren en purgatori si foren per virtut de la passio de Jesus en aquell jorn desliurades.
		f. LXIIIr \| f. LXIIIv \| f. LXIIIIr

	- Capitol ·XXXIII·: com Pietat e Justicia comparegueren denant lo Pare eternal, dient Pietat que fos feta la humanal redempcio, pero que se li plagues fer-la per altre via y no per mort de l’innocent Jesus, e Justicia dix que·l home declinant voluntariament a ofença de son creador no merexia reparacio, empero que si lo Pare eternal per sa mera voluntat li volia donar salvacio, y volia servar orde de justicia, covenia que son fill, qui era infinit, fos liurat a immolacio, y que en tal cas ell mateix volgues discernir la causa.
		f. LXIIIIr \| f. LXIIIIv \| f. LXVr

	- Capitol·XXXIIII·: com Deu lo Pare dix que volia tenir collacio y convocar una general disputa per veure com se faria la redempcio de natura humana, pero que, per posar orde y tolre confusio, volia hi hagues un responent qui emparas la vida de Jesus, y com Pietat per haver aquest responent ana emprar a Adam, Enoch, Nohe, Lot, Abraam, Isach, Jacob y molts altres homens, Eva, Sarra, Rabeca, la Magdalena y moltes altres dones, qui tots se scusaren ab tal gest que paria fossen pus disposts a allegar per la mort de Jesus que per lo contrari, exceptat la Verge gloriosa la qual a necessitat dels reclams no sab defallir.
		f. LXVr \| f. LXVv \| f. LXVIr

	- Capitol ·XXXV·: com mestre Phelip de Malla se troba en una notable scola en la qual sehia Deu lo Pare com a president, y als seus peus la Verge Maria, entorn de la qual staven ·XXIIII· donzelles, y per los banchs sehien molts patriarchas, sacerdots, reys, jutges, duchs y molts mestres en theologia, lissensiats, batxellers y studians, en tant que tot lo auditori era ple, y encara fora la porta stava gran multitut de gent.
		f. LXVIr \| f. LXVIv \| f. LXVIIr

	- Capitol ·XXXVI·: com mestre Phelip de Malla vehe quatre promens de gran antiquitat als peus de la Verge Maria portant una creu, y com lo mes antich qui era Adam parla a la Verge Maria.
		f. LXVIIr \| f. LXVIIv \| f. LXVIIIr \| f. LXVIIIv \| f. LXIXr

	- Capitol ·XXXVII·: com, apres que la Verge Maria hague oyt Adam, abunda tant en plor que per aquella hora no li pogue respondre, y per ço parla la Creu a la dita Verge Maria dient perque plora, pus es certa que plorant no pot res acabar ab la sua duresa.
		f. LXIXr \| f. LXIXv \| f. LXXr \| f. LXXv

	- Capitol ·XXXVIII·: com la Verge Maria respos a la Creu dient-li per que era tant cruel a son creador, ella que era creatura, pero que pus convenia que lo seu fill moris ab ella, la suplicava lo volgues tractar ab aquella dolçor que·s pot trobar en tant greu suplici, e·l rebes no segons ella mas segons a ell era degut.
		f. LXXv \| f. LXXIr \| f. LXXIv

	- Capitol ·XXXVIIII·: com la Verge Maria parla als quatre promens qui aportaven la Creu que eran Adam, Abraam, Moyses e Zicheu, volent-los moure a pietat per sessar, si possible fos, la mort del seu fill, y toca una quesito, per que era tanta la aflictio de la Verge Maria, com apres tres dies degues esser la reparacio de les sues perdues.
		f. LXXIv \| f. LXXIIr \| f. LXXIIv \| f. LXXIIIr

	- Capitol ·XXXX·: com Adam parle a la Verge Maria e li diu que ella no entraria dins lo paradis celestial, acabat que sia munda de tot peccat, si la porta no era uberta per la mort y passio del seu fill, e diu en un pas que mal y be tot ve per be al home predestinat.
		f. LXXIIIr

	- Capitol ·XXXXI·: com Nohe respos a la Verge Maria dient que esser-se ell salvat en l’archa de fusta, y haver plantada la vinya, y esser-se embriagat y esser scarnit per son fill, tot era figura de la mort y passio de Jesuchrist.
		f. LXXIIIr \| f. LXXIIIv

	- Capitol ·XXXXII·: com Moyses respos a la Verge Maria reçitant molts actes que ell havia fets, los quals li figuraven la mort del seu mestre Jesus, y entre los altres diu que axi com ell ab la verga fari la pedre de que isque aygua abundantment, que defença que lo poble no moris de set, axi la verga de la creu farria Jesus, e de aquell exiria font de sempiterna vida.
		f. LXXIIIv \| f. LXXIIIIr

	- Capitol ·XXXXIII·: com Zecheu respos a la Verge Maria dient que ell era del poble gentil, y feya companyia als sobre dits en aportar la creu per que Jesuchrist muntas en l’arbre de la creu y que lo poble gentil, que per la ley no era stat fevorit, vehent-lo de luny ab los brassos uberts y ab la testa dolçament inclinada, vendrian a ell y aconseguiren vida spiritual y salut perfeta.
		f. LXXIIIIr

	- Capitol ·XXXXIIII·: com la Verge Maria, qui incessanment plorava, endressa les sues paraules a les ·XXIIII· donzelles, ço son ·XXIIII· virtuts, nomenant cascuna per si e los effectes lurs, demanant-los ajuda y valença en socorrer son fill, e principalment demana Caritat que inclinas lo cor dels argumentadors a la sua amor, car ella era lur proisme y son fill lur creador.
		f. LXXIIIIr \| f. LXXIIIIv \| f. LXXVr

	- Capitol ·XXXXV·: com Caritat respos a la Verge Maria, oferint-li perpetual valença, pero que aço que demanava covenia que ella, que es caritat, faça que Jesus, qui es auctor de vida, per amor sia forçat a mort, y semblant exorta la Verge Maria que ella hi vinga voluntaria.
		f. LXXVr \| f. LXXVv

	- Capitol ·XXXXVI·: com la Verge Maria respos a Caritat dient que la vida de son fill, que es Deu y home, es millor y pus amable que la vida y repos de tot lo univerç, y que lo be major no deu esser donat per lo manor, e replicant-li Caritat, la Verge Maria ab un gran suspir remes la lur questio al mestre president.
		f. LXXVv \| f. LXXVIr

	- Capitol ·XXXXVII·: com los de la primera bancada que eren set patriaches arguyren a la Verge Maria, e primer parla Abel dient que, axi com ell mori innocent per la ma de son frare, axi havia a morir Jesus per la ira y enveja de sos frares juheus.
		f. LXXVIr

	- Capitol ·XXXXVIII·: com la Verge Maria, apres que hague oyt Abell, demana ajuda a la virtur de Fe, dient que Abel se era regit per fe, y que li digues que la fe sens pietat era morta.
		f. LXXVIr \| f. LXXVIv

	- Capitol ·XXXXVIIII·: com la virtut de Fe respos a la Verge Maria y rahonant-se ab ella ve a concloure que primerament cove creure que sperar ni amar, y que lo seu standart es Jesuchrist penjant en la creu.
		f. LXXVIv \| f. LXXVIIr

	- Capitol ·L·: com Sech, fill de Adam, arguhi a la Verge Maria dient com ell havia prophetades moltes coses asenyalant la mort de Jesus, y que Jesus havia presa mortal vida per que per mort sua donas redempcio, y que per conseguent ell devia morir y prefarir la mort a la vida.
		f. LXXVIIr \| f. LXXVIIv

	- Capitol ·LI·: com la Verge Maria, apres lo argument de Sech, endresa los seus ulls a les sues donzelles y parla-li la virtut de Sperança dient-li quins son los seus efectes y dient-li que contenta [consenta] als arguments del dit patriarcha qui ha viscut en sperança per la mort del seu fill Jesus.
		f. LXXVIIv \| f. LXXVIIIr

	- Capitol ·LII·: com la Verge Maria demana a les virtuts de Fe y Sperança d’on venia que elles se fessen valedores dels qui li presenten la mort de son fill, y elles li respongueren que axi covenia per lur comissio.
		f. LXXVIIIr \| f. LXXVIIIv

	- Capitol ·LIII·: contenent una exclamacio que les virtuts Fe y Sperança ab junctes mans feeren a la Verge Maria confortant-la de la mort del seu fill denunciant-li lo be que se’n devia seguir.
		f. LXXVIIIv

	- Capitol ·LIIII·: com les dites virtuts de Fe y Sperança parlaren a tot lo auditori, dient que no·s desconfortassen que Jesus, qui res no devia, pagaria per ells en l’arbre de la creu.
		f. LXXVIIIv \| f. LXXIXr

	- Capitol ·LV·: com Enoch arguhi a la Verge Maria dient com ell stave en paradis terrenal sperant que les animes dels sancts pares vinguessen aturar ab ell del jorn de Pascha fins a la Assencio, y com fos gran lo desig de veure tal maravella la qual no·s podia fer sens la mort de Jesus, que per ço desijave molt que ell moris.
		f. LXXIXr \| f. LXXIXv

	- Capitol ·LVI·: com la Verge Maria respos a Enoch dient-li que be paria que stava en paradis terrenal, y que ell menjava lo fruyt y lo seu fill dejunaria, y com demana valença a la virtut de Temperança.
		f. LXXIXv

	- Capitol ·LVII·: com la virtut de Temprança dix a la Verge Maria que ella dictave y fahia decret que, pus intemperancia havia portat lo mon a perdicio, que abstinencia fos la medicina.
		f. LXXIXv \| f. LXXXr

	- Capitol ·LVIII·: com Abraam arguhi a la Verge Maria, dient com Deu qui no menti ni pot mentir, li demostra en una sua visio que Jesus, qui era sol de justicia, se devia en aquest mon eclipsar, y tota alguns actes demostrant la passio de Jesuchrist.
		f. LXXXr

	- Capitol ·LVIIII·: com la Verge Maria respos a Abraam, y demana lo parer a la virtut de Fortalesa, y diu los efectes de la dita virtut.
		f. LXXXr \| f. LXXXv

	- Capitol ·LX·: com la virtut de Fortalesa respos a la Virge Maria, y, apres alguns replicats de aquella, la dita virtut conclou que a Jesus plau, morint, vençre a mort.
		f. LXXXv \| f. LXXXIr

	- Capitol ·LXI·: com Isach parla a la Verge Maria, dient que ell en un rapte vehe Jesus en creu, y donant benedictio al fill menor, ço es poble gentil, y com ell fon figura de la sua immolacio, com voluntariament venia pendra la mort per manament del pare, y tota [toca] moltes altres figures de la mort de Jesuchrist, y en lo mateix capitol es la resposta que la Verge Maria li feu.
		f. LXXXIr \| f. LXXXIv

	- Capitol ·LXII·: com la Verge Maria, apres que hague resposta a Isaach, hague cert rahonament ab la virtut de Justicia, y com finalment la dita virtut dix que Jesus se era constituyt fermança per Adam, lo qual era obligat a mort, y ara no comparia, ans feya cessio, y per ço covenia que la fermança moris.
		f. LXXXIv \| f. LXXXIIr

	- Capitol ·LXIII·: com Jacob parla a la Verge Maria tocant molts actes seus figuratius de la mort de Jesus, e a la fi declara com la decisio sua es que per ells a salvar prengua mort lo seu fill Jesus.
		f. LXXXIIv \| f. LXXXIIIr

	- Capitol ·LXIIII·: com la Verge Maria respos a Jacob posant-li al denant lo dol que ell havia fet per Josep restant-li encara onze fills, y que be deuria mesurar lo dan de la Verge Maria ab lo seu.
		f. LXXXIIIr \| f. LXXXIIIv

	- Capitol ·LXV·: com la Verge Maria demana lo parer de la virtut de Prudencia, la qual li dix que prudencia era abtuse a les coses y al temps, segons que occorrien, y que en aquesta necessitat ella devia consentir a la mort del seu fill per comuna restauracio.
		f. LXXXIIIv \| f. LXXXIIIIr \| f. LXXXIIIIv

	- Capitol ·LXXVI·com Joseph arguhi a la Verge Maria dient com ell, per enveja de sos frares, era stat venut despullat, y la sua roba feta sangonosa y ell portat en Egipte e inculpat a tort, y apres era stat mes en gran stat, e que tot aço eren figures dels misteris de la passio de Jesuchrist. ¹
		f. LXXXIIIIv \| f. LXXXVr

	- Capitol ·LXVII·: com la Verge Maria parla a la virtut de Liberalitat y aquella li respos que may hague major enemich que Judas, que per tant poch preu havia venut lo que tant valia, pero ella que usas de liberalitat y donas de grat lo que Judas per preu havia venut, y aço faes per la necessitat del humanal linatge.
		f. LXXXVr \| f. LXXXVv

	- Capitol ·LXVIII·: com la virtut de Liberalitat, exprovant la cupiditat de Judes, dix moltes coses contra lo dit Judes y encara contra molts ambiciosos ecclesiastichs, que preu apreciat canten les misses.
		f. LXXXVv \| f. LXXXVIr

	- Capitol ·LXVIIII·: com lo mestre president asigna loch de arguyr a la segona bancada on seyen set sacerdots, y primer arguhi Melcisedech, dient que ell oferi pa y vi al sacerdot eternal, y que significava lo sagrament del altar, lo qual se administraria en memoria de la mort y passio de Jesus, y conclou per argument insoluble que lo dit Jesus havia a morir ab dolor y turment.
		f. LXXXVIr \| f. LXXXVIv

	- Capitol ·LXX·: com la Verge Maria demana consell a la virtut de Magnanimitat com se regiria ni com respondria a Melchisedech, la qual virtut la conforta en suportar la passio del seu fill.
		f. LXXXVIv \| f. LXXXVIIr \| f. LXXXVIIv

	- Capitol ·LXXI·: com la Verge Maria fou represa per un recordament de la obediencia que lo seu fill li havia, en tant que vench en sincopis, y prestament se levaren les tres donzelles, Caritat, Fe y Sperança, les quals la accorregueren, y lo mestre president se leva en alt y ab paraules la conforta.
		f. LXXXVIIv

	- Capitol ·LXXII·: com, apres que la Verge Maria hague cobrada vigor, les dites tres donzelles exclamaren a humana natura dient coses maravelloses y que negu no deu murmurar contra la divina providencia.
		f. LXXXVIIv \| f. LXXXVIIIr

	- Capitol ·LXXIII·: com Levi, sacerdot, parla a la Verge Maria dient com lo seu offici era fer sacrificis y spargir sanc de ocells per ares y altars, y aço en figura de la mort y passio de Jesuchrist.
		f. LXXXVIIIr \| f. LXXXVIIIv

	- Capitol [·LXXIIII·] com la Verge Maria respos a Levi, y com fon aconsellada per la virtut de Mansuetut que fos pacient, car axi seria vençadora dels mals, ço es donant loc a ira.
		f. LXXXVIIIv \| f. LXXXIXr

	- Capitol ·LXXV·: com Aaron parla a la Verge Maria, dient com la serimonia a ell manada per Deu que prenia dos bochs y la hu sobre lo qual cahia la sort ell matava y l’altre soltava y trametia al desert, era figura de la mort de Jesus, e diu que no·s desesper lo juheu penident, acabat que Geremies hage scrit que lo seu peccat es scrit en ungla de diamant.
		f. LXXXIXr \| f. LXXXIXv \| f. LXXXXr

	- [Capitol ·LXXVI. Com la Verge Maria respos a Aarón y demana ajuda a la virtut de Affabiblitat.]
		f. LXXXXr

	- Capitol ·LXXVII·: com Affabilitat respos a la Verge Maria, dient-li que pus tostemps era stada cortesa y affable, que en aquell cas no volgues scandalizar la stima que los pares sancts havien de ella, y pus covenia la mort de son fill que se’n volgues donar grat, y axi li seria agrayda la sua cortesia.
		f. LXXXXr \| f. LXXXXv

	- Capitol ·LXXVIII·: com Eleazar parla a la Verge Maria dient que la vaca roja sens macula, de que ell havia fet sacrifici en lo desert per manament de Moyses y Aaron, era figura de la mort de Jesuchrist.
		f. LXXXXv \| f. LXXXXIr

	- Capitol ·LXXVIIII·: com la Verge Maria demana a la virtut de Veritat y a los arguments de Eleazar y dels altres si poran haver solucio.
		f. LXXXXIr

	- Capitol ·LXXX·: com Veritat dic [dix] que los arguments de Eleazar y dels altres sancts pares eren condemostratius en la materia y contenien certa veritat, y rahonant-se ab le [la] Verge Maria sobre la mort de son fill Jesus, la Verge Maria deslibera no tenir mes temps en respondre, mas, scorreguda la scola, vengues oyr la conclusio y determinacio que faria Deu lo Pare president.
		f. LXXXXIr \| f. LXXXXIv \| f. LXXXXIIr

	- Capitol ·LXXXI·: com Phines arguhi, y ab breus paraules diu com Jesus deu morir.
		f. LXXXXIIr

	- Capitol ·LXXXII·: com la virtut de Vivacitat conforta la Virge Maria, la qual del argument de Phines era romasa molt atribulada.
		f. LXXXXIIr \| f. LXXXXIIv \| f. LXXXXIIIr

	- Capitol ·LXXXIII·: com Samuel parla a la Verge Maria, dient com la pedra que ell posa prop de Maffat y lo mensprear que lo seu poble havia fet de ell tot era figura de la passio de Jesuchrist.
		f. LXXXXIIIr

	- Capitol ·LXXXIIII·: com la Verge Maria se rahona ab la virtut de Oracio sobre la mort del seu fill, y diu deffectes [effectes] maravellosos de la oració.
		f. LXXXXIIIr \| f. LXXXXIIIv \| f. LXXXXIIIIr

	- Capitol ·LXXXV·: com Jesus fill de Josedec parla a la Virge Maria, dient com ell esser-se trobat al costat de Satan tenint-lo per adversari, y esser-li stat despullat de la tacada vestidura, y esser-li stat mostrat lo ver orient, tot eren figures de la passio de Jesuchrist.
		f. LXXXXIIIIr \| f. LXXXXIIIv

	- Capitol ·LXXXVI·: com la Verge Maria respos a tots los sacerdots, dient que lo metge eloquent, si no es artiste, no pot donar remey a gran dolor, y demana ajuda a la puella Devocio.
		f. LXXXXIIIv \| f. LXXXXVr

	- Capitol ·LXXXVII·: com Devocio respos, e·s rahona ab la Verge Maria sobre la mort y passio del seu fill, e finalment la Verge Maria diu que sa voluntat sia remesa a Deu Omnipotent.
		f. LXXXXVr \| f. LXXXXVv \| f. LXXXXVIr

	- Capitol ·LXXXVIII·: com fon asignat loch de arguhir als set reys, e primer arguy lo rey David, dient que cascu qui ha apellat Jesuchrist fill de David ha merescuda de ell haver merçe, y recita inifnits misteris seus y scriptures, tots figuratius de la mort del nostre redemptor.
		f. LXXXXVIr \| f. LXXXXVIv

	- Capitol ·LXXXVIIII·: com la Virge Maria, oyt lo rey David, empra la virtut de Humilitat que li donas algun propiciable remey, e diu que neguna virtut no es stada a la Verge Maria axi utill per obtenir lo titol de mare de Aquell qui en los cels tant solament ha pare.
		f. LXXXXVIv \| f. LXXXXVIIr

	- Capitol ·LXXXX·: com Humilitat respos a la Verge Maria, dient que per humilitat lo seu fill ha presa de ella carn humana, y Humilitat li fara sofferir amara mort per revocar la gent de la carrera de perdicio y, rahonant de aquesta passio ab la Verge Maria, la Verge Maria se humilia de cors y spirit al mestre president, y aquell la mira y aconsola quia respexit humilitatem.
		f. LXXXXVIIr \| f. LXXXXVIIv

	- Capitol ·LXXXXI·: com Humilitat se alça y en spirit parla als fills de la superba Eva exortant-los a humilitat, dient que aquest mon no es mon de varar mas de traure y que ancora infalible sino en Deu no·s pot trobar.
		f. LXXXXVIIv \| f. LXXXXVIIIr

	- Capitol ·LXXXXII·: com Salamo arguy a la Verge Maria, dient y provant per molts actes seus com lo seu fill devia pendre mort per la salut de natura humana.
		f. LXXXXVIIIv \| f. LXXXXIXr