Visor de obras.

CCCXXIV - Miracle con sent Jacme ressuscita   -298-   un pelegri qui anaua a Sent Jacme, lo qual injustament fo penjat a la ciutat de Tolosa, segons ques recompte en los miracles de sent Jacme.

UN hom de Teutonia anaua en romeria a Sent Jacme, e menaua un fill seu joue e bell. E allo fo en lany de nostre Senyor Mill e .xx. ayns. E quant foren venguts a la ciutat de Tolosa, un hoste lur maliciosament amaga e mes una taça dargent en la maleta del dit pelegri. E en laltre die quant los pelegrins foren partits de la ciutat, loste dona clams denant los officials de la dita ciutat de Tolosa, dient quels dits pelegrins li hauien furtada una taça dargent: per los quals clams los pelegrins foren seguits con a mals pelegrins e a ladres, e presos tornaren los a Tolosa, e trobaren dins la lur maleta la dita taça dargent. E tentost los officials donaren per sentencia que tots bens que alli tenien los dits pelegrins fossen del hoste, e que el pare o el fill la un dells fos penjat. E tentost lo pare pregals molt afectuosament que matassen a ell, quel fill scapas. E lo fill semblantment pregaua que auciessen a ell, quel pare scapas. E sobre allo hagueren entre ells gran debat. A la fi lo fill volch morir per scapar lo pare. E tentost quel fill fon penjat, lo pare parti de Tolosa, e compli lo romiatge de Sent Jacme. E de aquell die quel fill fon penjat, en trenta e sis dies lo pare ana a Sent Jacme, e fon   -299-   tornat a Tolosa. Pensar podets ab quanta tristor, e dolor, e plant que esser pogues lo pare feu aquell romiatge. E quant vee la forca on son fill staua penjat, comença a fer lo major dol e plant que esser pogues: e axi plorant acostas a la forca. E ladonchs lo fill li parla, e li dix: Pare e senyor, no plorets, car viu son; e james nom ana ten be que despuys que fuy mes en aquesta forca, car continuament sent Jacme ma fet companyia, em ha gouernat ab vianda celestial. E tentost lo pare ab molt gran pleer entrassen dins Tolosa, e dix ho als officials e a les altres gents. E tentost tots anaren al loch on staua la forca, e ab gran deuocio e pler despenjaren lo joue, e tornaren los bens quels hauien pres, e penjaren loste maluat.

CCCXXV - Miracle con sent Jacme ressuscita un pelegri qui oucis simatex per consell del diable, segons que recompte Uch de sent Victor.

UN pelegri anaua en hermitatge a Sent Jacme; e lo diable aparech li en forma de sent Jacme, e dix li que se oucies per amor dell. E lo dit pelegri cuydant se que fos sent Jacme oucie simatex. E loste quant vee lo pelegri que sera mort, ach dubte que no diguessen les gents quell lo hauia mort. E tentost lo dit pelegri ressuscita, e dix lengan quel diable li hauia fet, e con lo diable sen leuaua la sua anima sino que sent Jacme ley tolch forciuolment: e que per prechs   -300-   de sent Jacme nostre senyor Deus hauia volgut quell fos ressuscitat.

CCCXXVI - Miracle con sent Jacme ressuscita un pelegri qui per consell del diable se tolch los genitius, e oucis simatex, segons que recompte Uch de Clunicent.

UN pelegri anaua en romeria a Sent Jacme, e en lo cami jac carnalment ab una fembra. E apres lo diable aparech li en forma de sent Jacme, e dix li que per lo peccat que hauia fet de la luxuria, quel romiatge no li valia alguna cosa; mas ques tolgues los genitius, e apres que saucies a simatex, e que faent aço que seria perdonat de tots los seus peccats. E lo pelegri creent quel diable fos sent Jacme, feu e compli les dites dues coses quel diable li hauia manat fer. Axi con los diables sen portauen la anima del dit pelegri, sent Jacme lals tolch, e per merits seus nostre senyor Deus volch que la anima tornas al cors del dit pelegri, e ressuscita, e lils tornaren los genetius. E apres feu vida santa, e salua la anima.

CCCXXVII - Eximpli quel hom no deu mostrar ne publicar miracle que Deus façe per ell, segons que recompte Seuer.

DOS religiosos jouens de edat de .xv. anys e de .xij. anys anants per un desert trobaren   -301-   una serpent molt gran, e lo religios pus joue pres la, e pleguada mes la en la falda del seu abit, e portaren la al lur monestir. Quant los altres frares veeren que la serpent nols hauia mordut ne fet algun dampnatge, començaren a loar molt la fe e la virtut dels dits dos frares jouens, perque hauien mostrat la virtut que Deus los hauia feta als altres, dient los que degeren donar laors e gracies a Deu e seruir lo humilment, que no pendre vana gloria en si.

CCCXXVIII - Miracle e eximpli con per serueys que un caualler feu a la santa Sgleya de Roma, la anima del pare de dit caualler quera mort gran temps hauia, aconsegui la gloria celestial per merits dels dits serueys, segons ques recompte en la Ligenda lombardica.

UN legat del Papa prega a un caualler poderos que anas star en la frontera contra los enemichs de la Sgleya, e queu faes per seruici de Deu e de la Sgleya, e guanyaria indulgencia complida per a la anima de son pare. E lo dit caualler stech en la dita frontera tota una quaresma; e en la fi de la quaresma lo pare li aparech ten clar con lo sol, e dix li: Fill, moltes gracies te fas, car sapies que per lo seruey que tu has fet a la santa Sgleya de Roma jo son fora de les penes en que staua, e vagmen sens altra tardança a la gloria celestial.

  -302-  

CCCXXIX - Miracle e eximpli de una filla de un clergue que semprenya de un hom, e per no descobrir lom dix que era prenyada de un lector, segons que recompte Heraclides.

UNA fadrina filla de un clergue gitas carnalment ab un hom, del qual hom ella concebe. E apres dix a son pare que un legidor del bisbe la hauia emprenyada. E tentost lo pare clamassen al bisbe; e lo bisbe feu se venir denant lo dit lector, e demanali ell si hauia fet aquell peccat? E lo lector dix que no. E lo bisbe ab gran fellonia dix que mentia. E lo lector respos: Senyor, jous he dit ço que en ma consciencia es ab veritat, pero si volets oyr ço que no fo, jo dich que jo emprenyi aquella fadrina. E tentost lo bisbe priua lo del offici de la lectoria, e feren li pendre per muller la dita fembra. E lo lector tentost mete la dita sa muller en un monestir de dones dorde; e ell mes se dins una cella continuament plorant, e ab gran deuocio pregant a Deu que descobris la veritat de aquell prenyat. Quant la dita fembra fo al temps del parir stech .vij. dies de part que no podia menjar, ne beure, ne dormir, sino hauer continuament dolors molt forts. E quant ella se veu en perill de mort, a altes veus dix: Ay mesquina, que per dos peccats jo muyr ab aquesta ten gran dolor: lo primer perque perdi la mia virginitat, lo segon perque enculpe aquest peccat a aquell qui nol hauia fet. E con se vol   -303-   que les dones de aquest monestir, e altres persones deuotes, pregaren Deu que viaçosament paris, les dites oracions no li aprofitaren. E lo dit bisbe trames a dir al dit lector que pregas per ella. E lo lector no respos al missatge del bisbe; e lo bisbe ladonchs ana al lector, e dix li: Desliga ço que per la tua ignonencia e merits has ligat. E ladonchs lo lector feu oracio al nostre senyor Jhesuchrist. E tentost la fembra mentirosa pari, e dix la veritat de son prenyat, e demana perdo plorant al dit lector de la falsia que li hauia posat. E lo dit lector desenculpat ab veritat de la infamia, acaba en lo seruey del Saluador.

CCCXXX - Miracle e eximpli molt bell con Lemparador de Contastinoble Teudosi feu tallar la man dreta a sen Johan Damaceno, e con la verge Maria li torna la man en lo braç, segons ques recompte en les istories de Johan Damia.

SENT Johan Damaceno fon verge, e molt deuot a la verge Maria: lo qual sauia scriure letra grega, e era be instruyt en totes les arts, e sabia molt ben scriure e dictar, e era molt gracios en cantar. Sdeuench se quel catiuaren moros ab molts daltres crestians, e fon presoner e catiu de un caualler moro. Quant lo caualler sabe que sent Johan era hom letrat, e que no sabia fer altre offici, mana li que a un fill que tenia que li   -304-   mostras totes les sciencies e arts que sabia. E sent Johan enforma per aytal manera lo fill del caualler moro, que en poch de temps li ach mostrat, que la letra e lo dictat era semblant, sens neguna differencia, a la letra e dictat de sent Johan. E apres Lemparador Teudosio trague de catiu al dit sent Johan Damaceno. E stant sent Johan ab lo dit Emparador, lo fill del moro qui era stat scola e dexeble del dit sent Johan, per gran mal e enueja que hauia al dit sent Johan trames una letra scrita de la sua man, en la qual letra se contenia mort e perdicio del dit Emparador Teudosio; la qual era en nom del dit sent Johan. E la qual letra lo dit moro trames en Contastinoble, e feu la gitar secretament dins lo palau del Emparador; e aquell qui primerament troba la dita letra tentost la dona al Emparador. E Lemparador conech que la letra e lo nom e lo dictat era de sent Johan, jasfos que nou era. E tentost lemparador Teudosio feu venir sent Johan denant si, e dix li moltes cruels e males paraules, dient li traydor, que li hauia feta molt gran traycio. E sent Johan quant vee la letra dix: Verament, senyor, la letra es de la mia, mas nostre senyor Deus qui sap la veritat, sap que jo james no la scriui, ne la fiu scriure. E totes quantes gents hauia en lo palau començaren lo a desonrar dient li que era traydor, e que meresquera quel cremassen. E Lemperador no volch que moris, mas feu li tolre la man dreta ab queu hauia   -305-   scrit, la qual ma feu penjar a la porta del monestir del dit sent Johan. Quant sent Johan se veu sens ma entrassen en lo seu monestir, e plorant molt fortment agenollas ab gran humilitat e deuocio denant la imatge de la verge Maria, e mostrant li a la dita imatge lo braç sens ma, dix li aytals paraules: Senyora, e aquests son los guardons que han los vostres seruidors? e aquesta es la vostra benauenturança? per que consentis quem tolguessen la ma ab la qual jot scriuia? car be sabets, Senyora, que ab aquesta ma scriuia jo les vostres laors e cançons, e ab aquesta ma consegraua jo lo cors e la sanch del vostre Fill precios e glorios. E con les ach dites aquestes paraules isques de la sgleya, e entrassen en la sua cambra, e gitas en son lit. E stant durment, pero no que del tot dormis, aparech li la gloriosa Senyora mare dels peccadors ab molt gran claredat, e dix li: Que fas lo meu seruidor feel e leyal? E sent Johan li respos: Senyora, e quem demanes, que a deshonor tua e menyspreu esta la mia ma penjada en la porta daquest monestir? Ella li respos: Fill, hages sforç en lo meu Fill e senyor. E tentost sent Johan veu con la gloriosa Senyora ana a la porta de la sgleya on la ma staua penjada, e pres la ma, e torna la en lo braç de sent Johan, axi be que aparech que james non fos stada tallada. E la senyora Verge dix li: Johan, aquests son los guardons que jo don a mos honests seruidors e deuots: e desesparech la Verge. E tentost lo dit   -306-   sent Joan se leua del lit sa e guarit del tot; e ab gran alegria e ab gran deuocio tota aquella nit feu gracies e laors a la Verge Maria. E en laltre die per lo mati sent Johan mostra e dix als altres frares del monestir la gracia e la merce que la Verge Maria li hauia fet. E decontinent lo dit sent Johan dix una missa de santa Maria, la qual tots los frares oyiren ab gran deuocio. Quant Lemparador Teudosi sabe aquell miracle, tentost vench al dit monestir, e plorant ab gran deuocio agenollas denant lo dit sent Johan, e molt humilment e ab gran contriccio demanali perdo, e demana li si sabia alcun hom qui sabes scriure aix con ell feya? E sent Johan li dix que och; un moro a qui ell hauia mostrat descriure en terra de moros con era catiu.

CCCXXXI - Miracle que axi con sent Amant batejaua un fill del Rey de França que hauia .viij. dies que era nat, lo dit fill respos AMEN, segons les gestes de sent Amanç.

LO Rey de França no hauent infants prega, e feu pregar molt deuotament a nostre senyor Deus que lin donas. E tentost plach a nostre senyor Deus que la Reyna sa muller pari un fill del dit Rey; e axi con lo dit sent Amant batejaua lo dit fill, axi con los padrins degeren respondre Amen, callaren tots, e linfanto nat de .viij. jorns respos a altes veus, e dix Amen.

  -307-  

CCCXXXII - Miracle e eximpli con sent Simon, e sent Judes apostols per virtut diuinal feeren parlar una criatura del die nada, segons ques recompte en la istoria dels dits sants.

UNA filla de un Comte concebe de fornicacio, e apres pari, e dix que un diacha de euangeli la hauia emprenyada. E lo dit Comte mogut de gran fellonia volie auciure al dit diaca. Sent Simon, e sent Judes queu saberen vengueren al dit Comte, e demanaren li quant era nada la criatura que sa filla hauia parit? El Comte los dix: Vuy a hora de prima nasque. E ladonchs los sants apostols, presents lo Comte, e lo dit diaca, e altra molta gent, digueren a la dita criatura: Digues nos en lo nom de Deu si es ton pare aquest diaca? E la criatura dix: Lo diaca aquest es verge, que james no conech fembra carnalment. Del qual miracle tots los que alli eren se marauellaren molt. E lo dit Comte prega molt los dits sants apostols que demanassen a la dita criatura qui era son pare? E los sants beneyts respongueren li: Axo no farem nosaltres, car a nosaltres se pertany ajudar e saluar al no culpable, mas nos pertany a nosaltres acusar lo culpant.

CCCXXXIII - Miracle e eximpli de gran affliccio e turment que un sant hermita se donaua quescun die tant con visch en aquest mon, segons que recompte Beda en les gestes dels angels.

  -308-  

UN hom ressuscita en layn de nostre Senyor vuytcents e sis ayns; e spaordit de les cruels penes que hauia vistes en laltre mon, anassen a esser hermita, e feu una cella en que habitaua prop de un riu. E en liuern, con feya major fret, ell se banyaua en lo riu ab tots los abits que portaua, e quant era fora, los abits gelauen se demunt lo seu cors; e apres meties en laygua que bullia per poder de gran foch, e apres tornaua en freda; e allo sostench e feu de tota la sua vida. E alsguns altres reprengueren lo per queu feya, e ell responials: Si vosaltres haguessets vist ço que jo he vist, fariets ço que jo fas e encara mes auant.

CCCXXXIV - Miracle e eximpli con sent Macari feu parlar una calauera de hom mort que atroba, la qual calauera era stada de un sacerdot dels gentils, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

SENT Macari passant per un herm troba una calauera de hom mort, que era testa del cap de un sacerdot dels gentils. E quant sent Macari veu la dita calauera, conjurali que li parlas. E la dita calauera, conjurali que li parlas. E la dita calauera li dix: Aytant con ha del cel a la terra, aytant foch tenen los diables demunt los lurs caps, e aytant foch tiren dejus los peus. E demana li sent Macari los mals chrestians en   -309-   quin jaent hi stauen dalla? E la calauera li respos que de sots los gentils e de sots los juheus. E aço se concorda ab allo que diu sent Gregori en lo Dialogorum, que un hom de gran stament mori, e apres ressuscita, e dix que veu fer un foch qui plegaua tro al cel.

CCCXXXV - Eximpli de les paraules que dix una fembra folla con oy cantar un respons qui diu: IN INFERNO NULLA EST REDEMPCIO.

UNA fembra era folla, e entenia un poch lo lati. E un die stant la dita folla en lesgleya oy cantar .i. respons, In inferno nulla est redempcio, qui vol dir: en linfern noy ha neguna reemço. E tentost la dita fembra folla a altes veus dix: Pusque axi es, foll es aquell qui alla empenyora la sua penyora.

CCCXXXVI - Miracle e eximpli de un hom paralatich qui hauia nom Seruunlo, segons que recompte sent Gregori en lo Dialogorum.

UN hom, qui hauia nom Seruunlo, en tota la sua vida era pobre dels bens temporals, mas era rich segons Deu. E aquell Seruunlo en tota la sua vida jague paralatich en un lit del qual nos podia leuar, ne podie ajustar la ma a la boca, ne girar se en lo lit. E un seu germa, e sa mare   -310-   seruien lo, e qualseuol cosa quell pogues hauer donaue ho als pobres, e comprauen libres de la santa Scriptura. E quant alscuns pelegrins venien a casa sua, feya lols legir si eren homens letrats; perque sesdeuench que jas fos quell james no sabes legir, oyint continuament la santa Scriptura, apres de saber gran partida de la santa Scriptura. E en la nit quell deuia morir, dix a tots los pelegrins que en casa sua en aquella hora eren, que tots que diguessen oracions ab ell ensemps: e axi ho feeren. E mentre ells deyen les dites oracions, ell los feu callar, e dix los: E no oyits vosaltres ten dolços cants e ten pleents que jo oig en lo cel? E dites aquestes paraules rete la anima al Senyor saluador del mon.

CCCXXXVII - Eximpli de un hom deuot que per seruir Jhesuchrist se mes en sa casa un contret, lo qual contret lo dit hom serui honorablement e ab deuocio de tota la sua vida, segons que recompte Eraclides.

UN hom qui hauia nom Eulogi lexa aquest mon, e perque no poch fer vida ab los homens dorde, ne ab los hermitans retench se alscuns pochs dels bens temporals que hauia, e per seruir a Jhesuchrist pres un contret qui no hauia peus ne mans, nes podie ajudar de negun de sos membres, e mes lo en una casa, e quant lach mes dins la casa dix: Senyor Jhesuchrist, per   -311-   seruir a tu e per reuerencia tua jo seruire a aquest contret mentre ell viua, e jo sia viu. E axi ho feu aquell Eulogi, que serui aquell contret de tot ço que hauia mester quinze ayns. E en la fi dels quinze ayns per temptacio del diable lo dit contret auorri lo seruey que Eulogi li feya: e un dia mogut lo contret de fellonia contra Eulogi dix li molt injuriosament aquestes coses: Ves, lunyet de mi; car tu destrouits la mia casa; e ara cuydes me guarir. E Eulogi respos li molt suaument, e dix li: Senyor, no hajats desplaer o greuge; deman vosen perdo, e deyts mo, e jo smenar ho he. E lo contret li respos: No vull les tues lagoteries ne les tues consolacions, mas gitem en loch publich, car desig he de sadollar me de carn. E tentost Eulogi porta li denant molta carn; e lo contret li dix: No vull aturar pus auant ab tu, car lo poble vull veure. E Eulogi li dix: Jous menare aci molts homens dorde que sestiguen aci ab vos. E lo contret li respos: No vull veure los destruidors del pa axi con tu est, mas met me en la plaça dalli on me prenguist. E ladonchs Eulogi leua lo contret alli on staua lo beneuyrat sent Anthoni, e dix li que volia lexar alli lo contret. E sent Anthoni dix a Eulogi: Si tu lo desemparas, altre millor que tu lo reebra. E dix al contret: Amich, tu no mereys veure lo cel ne la terra, car aquest per Jhesuchrist sotjuga simatex a fer te tal seruey. E apres que sent Anthoni los ach dites aquestes paraules, consola abdos en   -312-   Jhesuchrist, e dix los: Fills, nous partescats la un del altre, car abduy merexets esser coronats en la celestial gloria; e aquesta baralla que hauets hauda es stada temptacio del diable, per tal con abduy sots ja en la fi dels vostres dies. E tentost molt consolats en la amor de Deu, Eulogi e lo contret abduy ensemps sen tornaren a lur casa, e alli visqueren .xl. dies. E apres moriren en un die e una hora, e reteren les animes a Jhesuchrist.

CCCXXXVIII - Con per miracle de sent Pere lexa sobtosament la febre a sa filla santa Patronilla, e con la dita santa Patronilla mori, segons recompte la ligenda de dita santa.

AQUESTA santa Patronilla era filla de sent .P. lapostol, e era molt bella. E stant santa Patronilla malalta de febre continua, tots los apostols vengueren vesitar sent Pere, e digueren li: Pusque tu, Pere, guareys a molts malalts, per que no dones salut a la tua filla Patronilla de la molta febre que ha? E sent Pere respos los que axis coue que sia fet; mas per tal que entenguessen quel poder de Deu en totes coses hauia loch, dix a sa filla: Leuet, Patronilla, e seruex nos. E tentost Patronilla, guarida e del tot sana de la febre, leuas del lit molt alegre, e serui los. E apres quels ach seruit, sent Pere li dix: Filla, tornet jaure en lo lit. E tentost que ella fon tornada   -313-   en lo lit, li torna la febre; e en aquella hora ella fo perfeta en lamor de Deu, e la lexa del tot la febre, e fon guarida. E un Comte per la gran bellesa de ella demana li que fos sa muller. Ella respos li: Sim desiges que sie ta muller, cerca moltes donzelles vergens quem acompanyen tro a la tua casa. E lo Comte dix queu faria. E la dita santa Patronilla dejuna tres dies, e mes se en oracio, e combrega deuotament. E acabats los tres dies ella mori, e trames la sua anima a la gloria celestial.

CCCXXXIX - Eximpli con es senyal que nostre senyor Deus ama a la persona quant souent la vesita per malaltia, segons ques recompte en los dits dels sants Pares.

UN hermita de molt bona vida quescun ayn era malalt. Sdeuench se que passa un ayn que no enmalalti, per la qual cosa ell comença a plorar, e dix: Lo meu Senyor Jhesuchrist me desempara, pusque aquest ayn nom ha vesitat.

CCCXL - Eximpli con les malalties corporals aporten deuocio e saluacio de la anima, segons que recompte Jacme de Uitriaco.

EN lo bisbat de Paris un scola anaua demanant per les cases de les gents, gitant los laygua   -314-   beneyta per les dites cases. E con entraua en casa de un caualler qui james no li donaue almoyna, ans lo desonraua el viltenia, per totes les desonries lescola no lexaua dentrar en la casa del dit caualler ab laygua beneyta. E un die stant lo dit caualler malalt e jaent en lo lit en sa casa, lescola entra ab laygua beneyta, e lo dit caualler feu li donar almoyna, e pregal molt humilment que pregas Deus per ell. E lescola respos al caualler, e dix li: Ques aço, senyer? soliets me deshonrar con entraua en casa vostra, e ara donats me almoyna, e deyts que prech a Deu per vos? Amich, dix lo caualler, per tal con tinch mal en aquest peu. E lescola respos: Prech que semblant mal vos do en laltre peu. Amich, dix lo caualler, e per que ho dius axi? Senyer, dix lescola, jo dich raho, car tro ara erets brau e aspre con leo, e ara sots tornats fuau con anyell; e axi per vostre be fas aquesta oracio.

CCCXLI - Eximpli de santa e perfeta paraula que un bisbe dix al abat Ylari, segons se recompte en los dits del sants Pares.

LABAT Ylari vench vesitar a un bisbe, e menjant ab ell portaren los denant un capo rustit que menjassen. E lo dit abat Ylari con vee lo capo dix: James depuys que jo port aquest abit no mengi negun ocell. E lo dit bisbe respos: Depuys que pris aquest abit que port, james no   -315-   lexe dormir a negun hom quim hagues feta injuria tro que li hauia perdonat, e jo fos son amich, ne lexe abans que jo dormis no demanas perdo a tot hom a qui jo hagues fet injuria. E lo dit abat Ylari ladonchs dix al bisbe: Pare senyor, perdonam de ço que he dit, que verament major e millor es la tua conuersacio que la mia.

CCCXLII - Eximpli e miracle con Fortunat bisbe feu exir lo dimoni del cors de un hom, segons recompte sent Gregori.

LO bisbe, Fortunat per nom, trague un die lo diable del cors de un hom, lo qual diable tentost pres forma de pelegri, e anaua per la ciutat dient a altes veus: O quant de mal ha fet lo bisbe Fortunat a aquest pelegri en gitar lo de sa casa, e ara en tota aquesta ciutat no trob quim aculla. E un hom de la ciutat per que pogues rependre e jutjar los fets del arcabisbe, e no per deuocio, aculli per albergar lo dit pelegri. E stant prop del foch lo dit hom, e sa muller, e un lur petit fill, e lo diable pelegri, lo dit diable gita en lo foch e oucis lo dit fill, e tentost desparech. E la mare, e lo pare romangueren spauentats e ab gran dolor de la mort ten sobtosa de lur fill. E tentost lo dit hom conech que hauia fet mal de acullir en sa casa aquell quel sant bisbe hauia gitat de la sua, car nol aculli sino per diffamacio del dit bisbe.

  -316-  

CCCXLIII - Eximpli de .j. monge qui per enueja acusa altre monge, segons recompte Cesar.

UN monge per gran enueja accusa a un altre monge denant lur abat de molts e legs peccats. E lo dit abat no volch creure la dita accusacio. E apres vench lo vesitador per vesitar lo monestir; e tentost lo dit monge accusador feu denant lo vesitador la dessus dita accusacio. E lo vesitador creegue la accusacio; e denant tot lo capitol dix tots los peccats dels quals lo monge era accusat, e tentost mana lo metre en lo carçre. E passat algun temps, lo dit monge que hauia accusat laltre per enueja fo malalt, e dubtant se de morir comfessa denant tots en publich quell hauie accusat lo dit monge per enueja que li hauia. E tentost lo vesitador trague ab gran honor lo dit monge de la preso en la qual l'hauia mes.

CCCXLIV - Eximpli con hom qui es auaricios en la sua vida, encara en la sua mort usa de auaricia a dampnacio de la sua anima, segons recompte Cesar.

MORT lo Comte de Cirtugia oyiren una gran veu demunt lo munt de Muntgibell, lo qual munt lança dessus grans flames de foch, la qual veu dix: Mort es nostre amich lo Comte de Cirtugia, e deu vuy venir aci; e per a ell aparellem   -317-   aquest gran foch aci. E fon sabut con en aquell die e hora que fo oyda la dita veu mori lo dit Comte, lo qual Comte era gran robador e molt hom auaricios. E con fo a la hora de la mort, abans que moris mana que de tot lo seu tresor fos fus, e fos feta una pasta, e fos soterrat, per tal que sos amichs, e seruidors, e parents no sen poguessen profitar, e que no haguessen pleer de la sua mort; car lo dit Comte no hauia infants.

CCCXLV - Miracle quel cors de sent Marti feu, que torna la vista a un orp, e guari un contret, segons se recompte en la istoria de sent Marti.

UN hom orp e altre contret feren companyia, e lorp leuaua a la squena al contret, e lo contret guiaua al orp; per la qual cosa les gents los dauen moltes almoynes. E sdeuench se un die que aquest orp, e contret anauen per la ciutat de cos, e saberen que per la carrera on ells anauen hauien a passar lo cors de sent Marti que trasladauen de una sgleya a altra pus honrada. E la un ab laltre se acordaren ques lunyassen de aquella carrera per on lo dit cors del dit sant hauie a passar, per tal con ells sabien que sent Marti feya molts miracles, e ques dubtauen quels guarria de lurs malalties, e que depuys que fossen sans nols darien les gents tantes almoynes con feyen; e per tal se apartaren de aquella carrera per no encontrar   -318-   lo dit cors de sent Marti; pero per be ques volguessen apartar no pogueren per la molta gent quey hauia; axi que ultra lur volentat encontraren lo cors de sent Marti, e per merits del dit sant lo dit orb cobra la vista, e lo dit contret fo del tot sa de sos membres. Axi que ultra lur voler sent Marti feu miracle en ells.

CCCXLVI - Eximpli con sent Johan euangelista dix a un ballester quels seruidors de Deu de necessitat los coue que prenguen alcuna recreacio honesta per que mils puxen soportar lo seruey de Deu, segons que recompte Cesar.

UNA veguada sent Johan apostol e euangelista tenia una perdiu viua en la ma, affalagant la, e un joue queu veu dix a altres jouens: Vejats con esta aquell vell afalagant la perdiu axi con si fos fadri poch. E lo dit sant apostol per spiracio del Sperit Sant entes les dites paraules quel dit joue hauia dites, e acostas al joue, lo qual joue portaua una ballesta; e sent Johan lo prega que paras la ballesta, e lo joue ho feu. Tentost e apres que la tench parada, sent Johan lo mes en rahons, e tench lo a paraules una gran peça: Senyor, dix li lo joue, jo molt tench parada aquesta ballesta, e aflaquira tant que despuys no valra neguna cosa per a tirar. Amich, dix sent Johan, axi es de aquells qui seruexen a Deu; si continuament stiguessen en contemplacio, e no prenguessen   -319-   alcuna recreacio honesta, aflaquirien tant que despuys no porien sofferir ne soportar ten sforçadament lo seruey de Deu: car la aguila pus alt vola que negun altre oucell, e guarda lo sol de dret en dret, ço que no fa neguna altra animalia; mas quant ha volentat de menjar deualla al bax: e aytal es lo cor del hom, que con un poch se lexa de la contemplacio, despuys ab major deuocio e feruor de cor hi torna.

CCCXLVII - Miracle e eximpli de dos maestres en teulogia que la un hauia singular deuocio en sent Johan babtista, e laltre en sent Johan euangelista, segons ques recompta en los miracles.

DOS mestres en la santa teulogia hauien gran deuocio la un a sent Johan euangelista, e laltre a sent Johan babtista. E entre los dits maestres ach porfia qual de aquests dos sants ach majors gracies de Jhesuchrist. E sobre allo emprengueren entre ells die cert que de allo disputassen entre ells abdos; e quescu studia molt curosament per dir rahons per exalçar aquell en qui hauia la deuocio. E la nit que lendema deuia esser la dita disputacio, los dits dos sants aparegueren quescun al seu deuot, e digueren: Nosaltres som be auenguts en lo cel, e axi no disputets vosaltres en la terra. E lendema los dits mestres preycaren aquesta visio a tot lo poble.

  -320-  

CCCXLVIII - Miracle con sent Johan babtista torna la paraula a un arciaca de Lombardia, e con lo dit arciaca en reuerencia del dit sant feu limne UT QUEANT LAXIS, segons ques recompte en la ligenda Lombardica.

UN degua de una sgleya de Lombardia, lo qual degua hauia nom Paulo, metes en orde, e lo dissapte de Pasqua volent beneyr lo ciri pasqual perde la paraula, e compos e ordena aquell ymne Ut queant laxis; lo qual degua demana ab deuocio a sent Johan babtista dins son cor que li tornas son parlar e la veu ab quell pogues dir en honor sua lo dit ymne. E sent Johan ho feu axi de continent.

CCCXLIX - Miracle per quina manera una fembra deuota ach lo dit de sent Johan babtista, segons ques recompta en la istoria Lombardica.

UNA fembra dejunaua e vetlaua, faent oracio a Deu que li volgues donar alcuna reliquia del cors de sent Johan babtista. E un die faent ella la dita oracio, vee demunt laltar un dit, lo qual dit era molt resplandent, lo qual dit la dita fembra pres ab gran alegria. E tres bisbes queu saberen vengueren a la dita fembra per hauer part del dit, e denant lo bisbe caygueren tres gotes de sanch del dit, e quescun dels dits .iij.   -321-   bisbes pres ne la una gota, e la sen porta per reliquia ab gran pleer.

CCCL - Eximpli molt saui de gran abstinencia de fellonia que hagueren en si un arciaca, e Plato lo philosof, segons recompte Ualerius.

A un arciaca un seu majordom li feu un gran frau, e larciaca li dix: Verament jo pendria sus are venjança de tu, sino que stich ab fellonia mogut contra tu. Perque apar que mes volch lo dit arciaca perdonar la dita injuria quel seu majordom e seruidor li hauia fet, que no seguir lo mouiment que hauia dira e de fellonia contra aquell. E lo philosof Plato hauent fellonia contra un seu seruidor, mana que altri corregis e castigas lo dit seruidor, tement se que ab la fellonia que ell hauia no sobrepujas la correccio.

CCCLI - Eximpli con lom qui souen senfellonex e aira, no ha altre remey ten bo con paciencia, segons ques recompte en lo libre de les vides dels sants Pares.

UN frare era hom molt fello e malenconios, e dix en si matex: Si jo no stigues en lo monestir ab los frares, e stigues tot sol en lermitatge, nom enfelloniria tan souen. E per tal acorda ell   -322-   ab si matex que isques del monestir, e que sen anas al herm a fer vida solitaria. E axi con sen anaue al herm fo prop de una font, de la aygua de la qual font umpli un vas que portaua; e axi con lach umplit, el volch posar en terra, vessas tota laygua que era en lo vas; e ell lompli altra vegada, e altra veguada laygua se vessa. E ladonchs lo frare ab gran fellonia trenca lo vas: e con lach trencat, tentost pensa en si matex que la fellonia lauia vençut e sobrat stant sols. Tornassen al monestir veent que en tot loch ha lom gran treball, e ha obs paciencia e la ajuda de Deu.

CCCLII - Miracle e eximpli que a Deu es desplaent cosa de la persona que senfellonex e es malenconiosa, segons que recompte Cesar.

UNA infanta filla de un hom rich era ten desfeciosa e malenconiosa, que no feya sino barallarse ab tots, e per benauenturat se tenia aquell ques podia guardar de la sua lengua. Sdeuench se que ella mori, e morta soterraren la en una sgleya. E lendema que fon soterrada veeren exir de la fossa molt gran fum, e descobriren la fossa, e trobaren que ella era cremada en tot lo cors tro al melich, e dalli auant staua en cendra, a donar a conexer que era stada verge, mas que era stada molt fellona, e malenconiosa, e desficiosa.

  -323-  

CCCLIII - Eximpli de una truffa e engan que un clergue qui emprenya una juya feu, segons que recompte Cesar.

UN clergue jach carnalment e emprenya a una juhia filla de un juheu, e per tal lo dit clergue per dissimular al pare e mare de la dita juhia lo dit prenyat, pres una canya longa, e foradala de dins del un cap e laltre, e de nit mes la un cap de la dita canya en un forat que hauia de dins la paret prop lo lit on dormien los dits pare e mare, e per la canya lo clergue los apella per lur nom, e dix los: O justs, o amats del Creador, alegrats vos, que vostra filla ha concebut lo Macies, e es romasa verge. Les quals paraules oyi lo dit pare jaent en lo lit ab sa muller; e con les ach oyides dix a sa muller si les hauia oydes? Ella dix li que no, car dormia. E tentost los dits juheu e juya faeren oracio al Creador per que oyssen altra vegada les dites paraules. E lo dit capella qui oya les paraules quel juheu e la juya hauien dites, ell los torna en la dita manera les dites paraules; de la qual cosa lo juheu e la juhia prengueren molt gran pleer creent en si que era veritat. E quant fo de die guardaren lo ventre a lur filla, e trobaren e veeren que era prenys. Demanaren li de qui era prenys? Ella dix que nos sabia, mas que james no sera gitat null hom ab ella. E lo pare e la mare hagueren molt gran pleer, e diuulgaren per totes les aljames dels juheus   -324-   que en aquella comarca hauia, que lur filla hauia concebut lo Messias. Quant vench lo temps del parir, gran poble de juheus fo alli vengut per veure nexer lo lur Messias. E la mesquina de juya ab molts plors e ab molts dolors no pari lo Messias, ans pari una filla. De la qual cosa tots los juheus foren molt enuergonyits, e scandelitzats, e molt trists. E un juheu dels que alli eren per gran desplaer quen ach pres la criatura en aquella hora nada e baten les parets, per manera que tentost mori.

CCCLIV - Eximpli con lo fill de Ciro rey de Persia feu escorxar un jutge perque hauia jutjat no justament, segons que recompta Elinando.

LO fill de Ciro rey de Persia quant fon rey troba e sabe que un jutge hauia jutjat contra dret, e per ço lo feu scorxar, e de la dita pell feu fer una cuberta de una cadira, en la qual seyla sigueren los jutges que apres vengueren; per tal que veent ells la dita pell los recordas de no jutjar injustament.

CCCLV - Eximpli con lo saltiri mana que tots temps deu hom fer justicia e guardar lo dret juy, segons que recompte Cesar.

UN bisbe, hom saui e deuot, un die en quaresma legia lo psaltiri, e troba scrit en lo   -325-   dit psaltiri con tot hom deuia esser misericordios; e en axi con hi legia en aquell vers entra un seu algutzir, e dix li: Senyor, que fare de tal hom qui tench pres, qui es malfeytor? E lo bisbe, mogut a misericordia per ço que hauia legit en lo psaltiri, mana al dit algutzir que soltas lo dit malfeytor. E abans quel algutzir fos exit del palau del bisbe, lo bisbe continuant lo legir del psaltiri, legi en un psalm on es escrit: Beati qui custodiunt iudicium et faciunt iustitiam in omni tempore, que vol dir: Benauenturats son aquells qui guarden lo dret juy e fan justicia en tot temps. E tentost quel bisbe ach legit aquest vers feu tornar denant si lalgutzir, e mana li que del dit hom malfeytor fes ço que trobaria que degues fer per dret. Per lo qual manament lo dit algutzir feu ouciure per dret lo dit malfeytor.

CCCLVI - Eximpli de gran virtut de justicia que ach .j. Emparador de Roma, que per complir la justicia feu traure la un ull a si matex, e laltre a un fill que hauia, segons que recompte Ualeri.

UN Emparador de Roma hauia un fill ten solament, lo qual fill forçadement jach carnalment ab una fembra. E Lemparador per aquell adulteri mana que al dit fill seu fossen trets abdosos los uylls. E tentost tot lo poble de Roma   -326-   hauent gran dolor e pietat de aquella ten cruel sentencia, vengueren deuant lo dit Emparador suplicant li que degues reuocar aquella ten cruel sentencia que hauia donada contra son fill. E Lemparador, con a hom molt just, per que la justicia fos complida, e la ley seruada, e son fill no fos del tot orp, manas traure a si matex la un ull, e laltre a son fill; axi que pare e fill perderen sengles uylls.

CCCLVII - Eximpli de les virtuoses e sauies paraules que una fembra dix al Emparador de Roma Traiano, e de la gran paciencia e sauiesa quel dit Emparador feu per complir les dites paraules, segons recompta Helinando.

TRAYANO lemparador de Roma, axi con ell exia de la ciutat caualcant en un cauall per anar a una batalla, una fembra vidua acostas al seu strep, e dix li en plorant: Senyor, fes me justicia de aquell quim mata mon fill. E Lemparador li respos: Fembra, quant sere tornat de la batalla jot fare justicia. E la fembra li respos: E si no tornes, con lem faras tu? Si no torn, dix Lemparador, lo meu successor let fara. E la fembra li respos: E que aproffita a mi ne a tu que ton successor me faça justicia de la injuria que en lo teu temps es stada feta? car tu es mon deutor tro que la justicia me hages feta, e lo teu successor   -327-   fara la justicia que tu deuies fer, mas not liurara del peccat en que tu stas per no fer a mi justicia. E ladonchs Lemparador descaualca de son cauall, e alli oy la dita fembra, e feu li justicia de la mort de son fill. E feta la justicia, tentost torna caualcar en son cauall, e ana a la batalla.

CCCLVIII - Miracle e eximpli con un angel aparech e feu companyia a un hermita, lo qual hermita era temptat del sperit de blasfemia, segons que recompte Jacme de Vitriaco.

UN hermita temptat del spirit de blasfemia comença pensar quels juys de Deu que no eren dreturers, per tal con veya los mals homens hauer en aquest mon honors e riqueses grans, e altres benanances e bones ventures, e veya los bons homens esser turmentats per pobrees, e deshonors, e dampnatges, e altres persequcions. E tentost langel aparech li en forma dom, e dix li: Seguex me, e veuras con son los juys de Deus amagats. E aquella nit dormiren en casa de un bon hom quels feu tota honor e bon acculliment, e per lo mati con sen partien langel li furta una taça dargent. E la segona nit albergaren en casa de un hom, mal hom, quels reebe de mala volentat e aspre acculliment: e lendema quant sen partiren, langel li lexa la taça que hauia furtada. E aquella nit dormiren en casa de un bon hom quils reebe ab gran caritat e benignement; e con   -328-   vench per lo mati que sen partiren, langel demana al hoste quels donas hom quils mostras lo cami, e loste ho feu volenterosament: e axi con caminauen e passauen un pont de fusta de un gran riu, langel sobtosament gita en lo riu lo dit hom quils mostraua lo cami, lo qual hom caygut en lo riu mori. E al vespre vengueren albergar en casa de un bon hom quils reebe de molt bona volentat; e con tots foren adormits, langel aucis una criatura petita qui era fill del hoste. E lermita ladonchs cuydas quel angel fos diable, e dix li: Verament, Satanas, no ire pus en la tua companyia. E langel dix a lermita: Sapies que jo son langel, e fuy trames per castigar la tua error, e mostrar te los juys de Deu con son amagats; car sapies que al primer hom a qui pris la taça dargent que la tenia de mal just, e tolgui lay per son be, e doni la a altre mal hom en guardo de alcun poch de be quell ha fet en aquest mon. Mati al hom quel altre bon hoste nos hauia donat per mostrar lo cami, per tal con lo dit hom hauie acordat e ja deliberat de ouciure son senyor vuy per lo mati, e per ço liure lo bon hom de mort sobtana, e guarde lo dit hom que no fos homicida per que hagues menys pena en linfern. La criatura fill del bon hoste mate, per tal con abans que aquesta criatura nasques son pare feya grans almoynes; e apres quel dit fill fon nat non feya negunes, car volia estojar ço del seu per heretar lo dit fill, per la qual cosa ell perdera la anima;   -329-   e axi liure la anima del pare de morir en peccat, e la anima del fill mes la en parays. E con lermita ach oyit ço que langel li ach dit, feu laors e gracies con axi era desliurat de la dita temptacio.

CCCLIX - Eximpli de aquells qui van ricosament vestits en aquest mon e han les animes ensutzades de peccats.

UN Rey feu fer quatre caxetes poques de fust, e les dues mana les daurar e umplir les dossos morts, e les altres dues no les mana daurar, ne pintar, ne omplir dossos morts, mas feules umplir de pedres precioses; e apres en presencia de tots sos barons e cauallers feu portar les dites quatre caxetes denant ells, e dix los quals amarien ells mes? E ells digueren que les daurades. E ladonchs lo Rey feu les obrir, e isquen gran pudor per los ossos quey eren. Tals, dix lo Rey, son aquells qui van ricament vestits a vista de les gents, e dins tenen gran pudor per los peccats de lurs animes. E apres feu obrir les altres dues caxetes, e isquen bona odor, e molt plaent e alegra vista per les joyes precioses que dins aquelles stauen. Tals, dix lo Rey, son aquells qui van vestits de vestedures humils, e honestes, e pobres, e guarden la bellesa e nedetat de lurs animes.

  -330-  

CCCLX - Eximpli de castich que dona sent Johan almoyner als frares, que nul hom no deu jutjar son proysme encara quel vege peccar, segons ques recompta en la legenda de sent Johan almoyner.

UN frare D (sic) una monge de un monestir. E tentost los altres frares del monestir començaren a scarnir e a jutjar del dit frare. Los uns deyen que era vedat, los altres que ell hauia perduda la anima, e que la hauia feta perdre a la monge. E tentost sent Johan almoyner repres los, e dix los: Vosaltres peccats mes que no ha fet lo frare de qui parlats mal, primerament con fets contra lo manament qui diu: No vullats jutjar; segonament que no sabets si tro aci han peccat, o si son penedits e no han fet lo peccat.

CCCLXI - Eximpli de sauia e vertadera paraula que dix un hom sobre la venguda que Jhesuchrist deu fer lo die del juy.

UN senyor ana de fora sa casa, en la qual casa lexa homens seus, los quals homens entre si digueren los uns que vendria tost, e los altres deyen que vendria tart; e ach ni qui dix mils que tots: Axi sera de la venguda de Jhesuchrist quant vendra jutjar lo die del juy.

  -331-  

CCCLXII - Eximpli molt virtuos e saui de un Rey qui adora per reuerencia de Jhesuchrist a dos hermitans.

UN Rey assegut en un carro anaua per una ciutat en abit real, e anauen ab ell un seu germa e altres molts cauallers. E axi con lo Rey anaua per aytal manera per la dita ciutat, encontra dos hermitans grochs en les cares, e pobrement vestits. E tentost quel Rey los vee deualla del carro, e acostas als hermitans, e agenollas denant ells ab molta gran reuerencia e humilitat, e adora los con a seruidors de Jhesuchrist. E lo dit germa feu per consell dels altres cauallers repres lo de la reuerencia que hauia feta als dits hermitans. En aquell regne era custuma que con lo Rey mana matar algun hom anauen tocar una trompa denant la porta de la casa daquell quel Rey deuia fer ociure; e lo Rey aquell dia mana sonar la dita trompa a la porta de la casa de son germa. E tentost lo dit germa, e sa muller, e lurs fills vestits de negre e de sarzil vengueren plorant denant lo Rey, e dixeren li: Senyor, per quens manes ouciure? E lo Rey ladonchs dix al seu dit germa: O foll, si tu has haut paor de la mort de la trompa que jot mane tocar a la porta, sens que tu nom has merescut la mort, con me reprenguist con me humilie vuy als dos missatges de Deu, al qual se que tinch fets molts deffalliments e culpes?

  -332-  

CCCLXIII - Miracle e eximpli con labat Siluano vee moltes animes dels frares del seu orde anar en infern, e moltes animes de homens lechs anar an paradis.

LABAT Syluano, segons ques recompte, fo arrapat en lespirit; e apres que fon tornat lespirit al cors ploraua. Los monges li demanaren per que ploraua? E ell calla, e plora molt pus fortment que no feya dabans. E tantes veguades li demanaren los frares per que ploraua, quell los dix: Per ço plor con jo he vists molts homens del nostre orde anar en infern, e molts homens lechs anar al sant parays, e per ço es lo meu plor.

CCCLXIV - Miracle e eximpli con un seruo parla a sent Julia, e con sent Julia oucis son pare e sa mare, segons ques recompte en la istoria de dit sant.

QUANT sent Julia era joue anaua a caça, e seguint un seruo per que loucies, lo seruo li parla, e li dix: Tu seguexs a mi, que mataras ton pare, e ta mare! E sent Julia marauellant se de aquelles paraules, e que no li poguessen sdeuenir, lexa casa de son pare e de sa mare, e anassen de aquella terra en altra, e visque, e serui un gran senyor; e aquell feu lo son caualler, e dona li per muller una dona senyora de un castell. E apres lo pare e la mare de sent Julia desijant la   -333-   vista de lur fill partiren de lur terra, e tant cercaren a una part e a altra que vengueren al castell e a la casa de sent Julia, on trobaren sa muller, car ell era anat a caça. E lur muller ach gran pleer de lur venguda, e feu los gran e bon acculliment, per tal con per les demandes e paraules que foren entre ells ella conech que eren son sogre e sogra, e al vespre gitals en lo lit seu e de sent Julia. E con foren adormits, e fo ja gran nit, sent Julia vench, e entra en la cambra, e troba en lo seu lit son pare e sa mare qui dormien. E tentost quels vee, cuydant se que fos sa muller qui jagues ab algun hom ab qui hagues feta maluestat de son cors, trasch lespasa que portaua, e degollals abdosos. E con los ach morts, que exia de la cambra, troba sa muller. E con sabe que aquells que hauia morts eren son pare e sa mare, plora molt fortment, e dix: O mesqui, e con he fet ço quel ceruo me dix! E tentost en aquella hora dix que volie anar a fer penitencia daquell peccat; e la muller nol volch desemparar, e anaren sen prop de un gran riu on molts pelegrins perien e morien moltes veguades. E sent Julia feu alli un spital en que albergaua los pelegrins, els passaue a la squena lo riu. Sdeuench se que una nit a hora de mige nit pluuia molt, e lo riu venia gran, e sent Julia oy una veu d'hom qui cridaua plorant que li passas lo riu. E sent Julia passa lo riu, e apres passa lom quil hauia cridat; e puys quel ach passat, gital en lo lit. A poch   -334-   instant ell vee quel hom quell hauia gitat en lo lit sen puja en lo cel, e dix li: Julia, sapies que Deu ha hauda per agradable la tua penitencia, e dins breus dies tu e ta muller exirets de aquesta freuol vida, e les vostres animes iran a la gloria celestial. E axi fon fet, que sent Julia e sa muller acabaren lur vida en seruey de Deu.

CCCLXV - Miracle e eximpli con tot hom qui fa jurar e fer sagrament a son proisme pecca mortalment.

UN hom molt feel e de bona vida empresta a altre hom una quantia de moneda. E quant li demana la dita moneda, negalay, e feu sagrament fals que nols hi deuia. Aquella nit lo dit bon hom de bona vida fo arrapat, e fo denant lo jutgement, e fon li interrogat per que hauia fet esser desperjur lome a qui ell hauie acomanat la moneda? E lo bon hom respos quel official a qui ell sera clamat lo hauia fet jurar, per tal con me negaua ço del meu. E lo jutge dix li: Millor te fora perdre ço del teu que no fer perdre a aquell la sua anima; e aytenbe ho has perdut. E lo dit jutge mana turmentar de açots al dit bon hom. E con lo hagueren assotat, lo jutge li dix que ja li era perdonat lo peccat. E quant lo bon hom torna al mon, tots temps mentre visch li aparegueren los dits açots en les spatles.

  -335-  

CCCLXVI - Miracle de un hom qui jura falsament demunt laltar de sent Pangraton.

DOS homens hauien molt gran contrast sobre un plet. E lo jutge no sabent qual tenia la veritat, leua los abduy denant laltar de sent .P. pregant lo molt deuotament que mostras miracle sobre aquell qui tenia culpa, e feu jurar al demanant. E con veu que la jura hauia feta, dix: Aquest sent .P. veyll molt es misericordios, o vol donar la honor a sent Pagrançon que es pus joue. E tentost quel culpant mes la ma en laltar de sent Pangraçon, la ma se pegua ab laltar per manera que no len podie arrencar, e mori alli. E encara al dia de vuy es costuma de aquella terra que prenen los segraments demunt les reliquies de sent Pengraçon.

CCCLXVII - Eximpli de gran e virtuosa justicia quel Emparador de Roma feu de un fill seu perque hauia mort lo fill de una fembra.

UN fill del emparador Troiano caualcaua una veguada per la ciutat de Roma corrent lo cauall, e mata lo fill de una fembra vidua ab los peus del cauall. E tentost la vidua clamassen al Emparador son pare, lo qual Emparador liura son fill a la dita fembra que li fes tots aquells serueys   -336-   que son fill li feya, e demes dona li gran tresor.

CCCLXVIII - Miracle e eximpli del cors sagrat de Jhesuchrist que sdeuench a un gran princep, lo qual princep era molt virtuos, e saui, e dreturer en fer justicia.

UN gran princep qui hauia nom Erquibaldo, e era molt noble, e molt poderos, e just en la justicia, que james no jutjaua sino la justicia vertadera, esdeuench se que fon malalt, e jahent malalt en lo lit oy crits, e enuia a saber que era; mas no loy volgueren dir que era, e ell trames hi un seu caualler que li digues la veritat que era. Senyor, dix lo cambrer, jous ho dire: sapiats que vostre nebot per força se volch gitar carnalment ab una fembra, e per tal la fembra gitaua los crits. E tentost lo dit princep dix a dos cauallers seus: Anats, e ouceyts mon nebot. E ells isqueren de fora, e feeren infinta quel hauien mort, e digueren li que nos mostras denant son auoncle tro que hagues perduda la fellonia dell. E apres tornaren denant lo dit princep, e digueren li que hauien complit lo seu manament. E al cinquen die pensant que a son auoncle seria passada la fellonia que hauia dell, entra dins la cambra on son auoncle jaye malalt. Loncle quel veu feu lo acostar a si; e quant li fou de prop, pres lo per los cabells, e ab un contell que tenia de   -337-   prop degolla lo: de que tots hagueren gran spauentament. E apres per la malaltia quel sobtaua, confessas de un bisbe ab gran contriccio e ab moltes lagremes; mas la mort de son nabot no la comfessa, de la qual cosa lo bisbe se marauella molt. E quant lo dit princep tenia lo cor de Jhesuchrist per combregar, dix li lo dit bisbe: Senyor, per que nous comfessas de la mort que ara poch hauets feta de vostre nebot? E lo dit princep respos: E con, peccat he? Och, dix lo bisbe; molt gran. Verament, dix lo princep, jo nou tench per peccat, nen deman perdo a Deu per ell. El bisbe li dix: Si nous en comfessats, nous dare lo cors de Deu. E lo dit princep dix: Sapiats per cert que nol comfessare, que nol mate per fellonia, mas solament per çel de la justicia e per paor de Deu, car james negun auoncle no ama tant a un nabot con jo fiu a ell. E si vos me negats de donar lo cor de Deu, jo coman a Deu lo meu cors e la mia anima. E lo bisbe ladonchs isques de la cambra ab la custodia del cors de Jhesuchrist en la ma. E tentost lo princep lo feu tornar, e dix li: Guardats si portats e tenits en aquexa custodia lo cors de Deu. E lo bisbe li dix: Senyer, och, jol port dins aquesta custodia. E quant obri la custodia noy troba lo cors de Jhesuchrist. E ladonchs dix lo princep al dit bisbe: Aquell que vos me neguas de donar, nos nega ell a mi. E obri la bocha, e dins la bocha aparech la hostia sagrada que venia en la dita custodia. E   -338-   lo bisbe e tots los altres que alli eren feeren laors e gracies a nostre senyor Deus de ten gran miracle.

CCCLXIX - Eximpli con lo bon e honest religios no deu guardar en la cara neguna fembra, ne encara negun hom sino si es de necessitat.

UN abat de un monestir anaua un die ab son companyo per la ciutat, e anauen caualcant, e encontraren una fadrina molt bella: e labat aturas, e dix a la dita fadrina que fos benuenguda. E ella abaxa lo cap, e dix li quel mantengues Deus. E labat con se fon partit de la dita fadrina, per temptar son companyo dix li: Aparech me que molt era bella fadrina aquella; e lo companyo respos: Verament, senyor, e a mi ho fon viares. E labat li dix: Una cosa la enlegex, ques torta. E dix son companyo: Per cert, senyor, jo men pris ben guarda, mas no es torta. Per ço, dix labat, te regonexeran vuy la tua squena; que degueres esser ten simple que no degueres hauer vist si era hom o fembra. E quant foren tornats al monestir dix als frares tot ço que hauia sdeuengut ab son companyo, e dix los: Vosaltres me reprenets con no do licencia de anar de fora als frares jouens, e sapiats que gran perill los es exir al mon, car tot religios deu scusar lo mes que pot de no exir del monestir, per tal con hi ha   -339-   moltes occasions de peccar. E tentost castiga molt cruelment a son companyo per metre terror als altres frares.

  -340-  

CCCLXX - Eximpli de les condicions e de la forma de la persona del Emparador Carles, segons ques recompte en les croniques dels Emperadors.

LEMPARADOR Carles fo molt bell hom de persona, en la vista molt cruel, en lestatura de lonch la sua persona hauia vuyt peus dels seus qui eren molt grans e lonchs, en les spatles hauia molt gran amplaria, per la cinta era molt ben fet, les cames e les cuxes e los braços hauia molt grossos, era caualler molt cortes, e era molt ardit e molt forts de sos membres. La sua cara hauia de lonch un palm e   -341-   mig, lo nas hauia de lonch mig peu, la barba que portaua hauia de lonch un peu, lo front hauia dample un peu, los ulls con a leo, les celles hauien una gran ma dample: aquell a qui ell guardaue ab fellonia ab los ulls uberts molt fortment sespauentaua. La cinta ab ques senyia hauia de lonch .viij. peus, solament ço que ell hauia obs al cenyir, sens ço que penjaua de la cinta. Ell menjaua poch pa; carn menjaua, car ell menjaue a un dinar un quarter de molto, un parell de galines, o una oca, o una spatla de porch, o un pago, o una grua, o una lebre: beuia lo vin molt amarat. Ten gran força hauia, que ab un colp despasa tallaua un caualler caualcant, e un cauall el fenia del cap tro a la cella, e trauessaua daquell colp tot lo cors del cauall. Quatre ferradures de cauall, totes justades, ab les sues mans trencaua; un caualler armat de peus prenia en lo palmell de la sua man dreta, e alçaua lo de terra tro endret del seu cap. Continuament portaua ab si unes tauletes de cera en que scriuia ço que hauie a fer quescun dia. Al menjar ell no beuia sino tres veguades. Continuament usaua fets darmes. A filles sues que hauia feu apendre de filar e de cusir, per tal que no stiguessen ocioses. Ell feu dos ponts en un riu prop de la ciutat de Culunya, lo qual riu ha nom Regon; e quant vench a Roma, a una leugua de Roma descaualca del cauall, e ana a peu tro a la ciutat, en la qual entra a peu, e a peu vesita totes les sgleyes molt   -342-   deuotament, e dona a aquelles moltes almoynes. E apres ana a Jherusalem, e trague la de poder de moros; e torna per la ciutat de Contastinoble, a la qual porta de Jherusalem reliquies molt santes, ço es la corona de Jhesuchrist, e un clau daquells ab que Jhesuchrist fon clauat en la creu, e lo suari de Jhesuchrist, e la camisa que santa Maria feu a Jhesuchrist, e un braç de sent Simeon, e mes totes aquestes reliquies en una sgleya de Santa Maria que ell feu. E apres feu e ediffica tants monestirs de frares con ha letres en l'a. b. c; e en quescun monestir mes a la porta una letra dor del a. b. c. E apres de sos dies lexa Lemperi a Luys son fill, e ple de bones obres fina sos dies, e manas soterrar en la dessus dita sgleya de Santa Maria; e abans que moris dona tot lo seu tresor a certs prelats quel donassen tot a les sgleyes.

CCCLXXI - Miracle e eximpli con un monge deuot a santa Catalina ach per reliquies un troç del dit de santa Catalina.

UN monge stech al munt de Synayi on jau soterrat lo cors de santa Katerine, .vij. ayns seruent alli a la sua sepultura, e continuament pregant la ab deuocio que li volgues donar alcuna cosa de les sues reliquies. E tentost caygue en la sua man un troç del dit, ab lo qual troç de dit lo monge pres molt gran pleer, e sen torna a son monestir.

  -343-  

CCCLXXII - Miracle e eximpli con santa Catalina ab daltres santes vergens aparech a un deuot hom.

UN hom hauia deuocio en santa Catalina, e quescun die feya commemoracio della, demanant la en la sua ajuda. E apres per temps perde la memoria della, e oblidas de recomanarse a ella axi con solia. E un die stant ell en oracio vee moltes santes vergens passar denant, entre les quals vee una pus bella que totes les altres; la qual con passa prop dell cobris la cara. E ell demana a una de les altres qui era aquella qui se hauia cuberta la cara. E aquella li dix que era santa Cathalina, a la qual tu est molt deuot; mas per tal con tu has cessat de hauer en ella la deuocio que solies, ella tes passada de prop ab la cara cuberta per ço que no la veesses, ni la coneguesses.