Visor de obras.

CCXI - Eximpli de un comte quel diable sen mena per layre e per los nuuols caualcant, segons que recompte Elinandus.

UN die un comte estaua be acompanyat de molts cauallers, e en aquella hora entra en lo palau on ells stauen un hom no conegut caualcant en un cauall; e quant fo denant lo comte dix li en presencia de tots: Leuet, e seguex me. E lo comte a allo no poch contradir, ans tentost lo segui que isque del palau ab ell. E quant fo fora del palau aquell hom quel comte seguia era diable, lo qual diable feu caualcar lo comte en un cauall que li dona. E con fo caualcat, lo diable qui hauie prese forma dom, pres lo comte per la regne, e alçalo tro al cel. E veerenho tota la gent con anaua corrent per layre ab lo diable ensemps; e lo comte cridaua grans crits dient: Senyors, ajudats me, que gran turment soffir; e puys desparech. E per aytal manera lo comte fon companyo dels diables.

CCXII - Miracle e eximpli con es mala cosa al home de religio desobediencia, segons que recompta Cesarius.

  -194-  

En lo bisbat de Colonia un conuerç metes monge, e mostrant li de legir ell ajusta molts libres, e apres les sciencies deffeses e vedades; e jasfos que loy deffenessen, pero ell no sen volch estar. E lo diable aparech li e dix li en forma dangel: Apren fortment, que bisbe has estar. E a cap de pochs dies aparegue li altra veguada, e dix li: Vuy mori tal bisbe de tal ciutat, per que iuaçosament ves alla, que ordenat es de Deu que tu eligen per bisbe de aquella ciutat. E lo dit monge isque del monestir secretament, e aquella nit dormi en casa de un clergue molt honrat. E en laltre die abans dalba isque de casa del dit clergue; e per que semblas pus honrat hom als de la dita ciutat furta un cauall e un manto al dit clergue, e caualcant en lo dit cauall tench son cami vers la ciutat. Quant fo de die, la companya del clergue troba meyns lo cauall: seguiren lo dit monge apostata, e prengueren lo, e los officials donaren sentencia que fos penjat. E fo axi que aquell cuydaua muntar en la cadira de esser bisbe, e munta en la forca, e acaba mal per desobediencia.

CCXIII - Eximpli de les paraules que dix un diable stant dins lo cors de un hom, segons que recompte Cesarius.

UN diable parlaua en lo cors de un hom, al qual diable fo interrogat per aytal manera:   -195-   Diable, si tu poguesses tornar a la gloria celestial, hauries gran pler? Mes amaria, dix lo diable, e major pler hauria de enganar una anima e de aportar la al infern, que de tornar al cel. E tots merauellaren se molt de allo que oyren dir al diable. E lo diable dix los: Nous marauellets, car sapiats que tanta es la maluestat mia, e axi son endureyt en aquella, que no volria hauer negun be.

CCXIV - Eximpli de dos diables que stauen dins los corsos de dues fembres, segons que recompte Cesarius.

EN la ciutat de Colunya a una fembra entra lo diable dins lo cors, e altra fembra semblantment endemoniada vench la veure. E tentost lo diable qui staua dins lo cors de la una dix al diable que staua dins lo cors de la altra: Digues, mesqui, per que consentin a la maluestat de Luciffer cayguem e perdem la gloria perdurable? Respos laltre diable: Donchs tu per queu fayst? E laltre li dix: Calla, que tart fem penitencia perque no poriem tornar alla. Encara dix mes: Si metessen un pilar de ferre que tingues del cel a la terra, e tot entorn tingues dents molt agudes semblant de serra, e jo tingues carn que pogues sofferir pena, tro al die del judici sofferria quem fregassen sens algun repos per aquella serra de ferre pujant e deuallant; volenterosament ho sofferria per tornar a la gloria celestial que perdi.

  -196-  

CCXV - Miracle e eximpli con es desplaent cosa als diables lo psalm de DOMINE QUID MULTIPLICATI SUNT, segons recompte Cesarius.

EN un die que era festa molt solempne frares de un monestir deyen matines, e dient aquell psalm Domine quid multiplicati sunt, tants diables entraren en aquell cor on se deyen les matines, que torbauen los frares qui cantauen a la una part del cor: los de la altra part volien los corregir, e la una partida dels diables vengueren als frares que volien corregir los altres, e semblantment los torbaren tots per tal manera que nos podien acordar uns ab altres. E acabat lo dit psalm ab gran treball e affayn, lo prior que era hom de honesta vida vee exir del dit cor los dits diables.

CCXVI - Eximpli con es desplaent cosa al diable la confessio del crestia, segons recompte Cesarius.

EN la ciutat de Culunya un clergue penja simatex e mori. E la amiga del dit clergue spauentada de aquella mort mes se en orde e pres abit de monge, a la qual vench lo diable per enganar la ab paraules plesents e amoroses; e ella no volent consentir a les sues paraules, venia a ella souen, e deya li axi: Obeys, amiga mia, consentme,   -197-   e fer te gran senyora. E tenent la aprop de die e de nit, quant ella se senyaua os gitaua beneyta, tentost se partia della; mas tentost tornaua a ella. E un religios honest consella a la dita fembra que souen digues la Aue Maria. E con la deya, lo diable fugia axi della con si li donassen ab una sageta, e nos gosaua acostar a ella. E apres consellaren li ques comfessas de son major de sos peccats generalment, e axi seria liurada del diable. E con ella anaua comfessar, lo diable la seguia, e deyiali: On vas la mia amiga? E ella resposli: Vag a confondre a tu e a mi. El diable li dix: Nous vulles fer, tornaten. E ella li respos: Moltes veguades mas comfusa, e are yo confondre a tu. E lo diable veent que no podia ab ella per falachs ni per menasses, en forma de mila volaua li demunt lo cap, seguint la tro que sa sigue al comfessar. E quant obri la boca per començar la comfessio, lo diable ab grans crits desesparech, e james no torna a ella.

CCXVII - Eximpli de un clergue que cuydant jaure carnalment ab una fembra jague ab .j. diable, segons que recompte Cesar.

UN sots cabiscol parla ab una fembra que vengues una nit a jaure ab ell carnalment. E en la nit ella noy poch venir; mas aquella nit lo diable li vench en semblança e forma della. E lo sots cabiscol cuydant se que fos fembra pres   -198-   lo pler de la carn ab ella. E per lo mati lo diable li dix ab qui cuydaua hauer jagut? E lo sots cabiscol respos: Ab tu aytal qui es amigua mia. Verament, dix lo diable, nou has; car sapies que jo no son ta amiga, ans son Belzebuth, e ab mi tes gitat esta nit. E ladonchs lo sots cabiscol dix li una paraula que es molt vergonyosa de dir per la sua desonestat. E axi scarni al diable, e cura poch de la obra que hauia feta.

CCXVIII - Eximpli de la spauentable figura que ha lo diable, segons ques recompte en lo libre del Do de Temor.

UN hom religios dorment en lo dormidor comença a cridar grans crits molt spauentables, e los altres frares qui oyren los crits vengueren a ell e trobaren lo que guardaua a la paret e nols podia dir neguna paraula. Con vench per lo mati lo prior li demana que hauia vist? E ell li dix que hauia vist lo diable, e que hauia haut molt gran paor. E lo prior li demana quina figura hauia? E ell li dix que no loy podia ne sabia dir, mas que mes amara entrar en un forn ple de foch cremant que no quel vees altra vegada.

CCXIX - Eximpli de un usurer qui mes son tresor en guarda de un monestir, segons que recompte Cesar.

  -199-  

UN hom usurer mes gran quantia de moneda en guarda de un religios tresorer de un monestir, lo qual religios mes la dita moneda dins una arca prop del tresor del monestir. Apres lo usurer demana lo dit tresor al dit religios, e quant lo religios obri la caxa per tornar lo dit tresor al usurer no troba lo dit tresor, ne aytenpoch hi troba lo tresor del monestir; e troba que la tencadura era sencera e no uberta, e perço conech que per lo tresor mal guanyat del usurer sera perdut lo tresor del monestir.

CCXX - Eximpli de gran falsia que un monge feu a una fembra que li hauia comanat moneda cautelosament, segons recompte Johan Ballem.

UNA fembra acomana en guarda a un monge qui hauia nom Julia tres olles plenes de dobles, e mes demunt les dobles cendra a la boca de les olles. E apres lo monge un jorn regonexent la cendra de les olles trobay les dobles, les quals dobles ell furta, e les trague de les olles, e umpli les olles de cendra. E quant la dita fembra vench a demanar les dites olles, lo monge les hi dona. E ella no troban les dobles, comença hauer en si molt gran tristor; pero no poch demanar les dobles, car los testimonis que veeren con ella acomana les olles, no veeren sino cendra en les olles.

  -200-  

CCXXI - Eximpli de algunes fembres deuotes que per contemplacio de desig de veure Deu en lo cel enmalaltien, segons que recompte Jacme de Uitriaco.

AQUEST Jacme diu que ell vee algunes fembres ten deuotes e de ten gran contemplacio, que per desig de veure al Senyor poderos en lo cel stauen malaltes molts anys sens altra malaltia alcuna; e quant mes aflaquien en los corsos, tant mes se sforçauen en les animes contemplant en la gloria de Deu.

CCXXII - Eximpli de un hom dorde qui era conuerç ques desespera de la vida perdurable per tal con no deya la oracio ab deuocio, segons recompte Cesar.

UN hom conuerç entra infant poch en orde; fins en la sua vellea tots temps feu vida santa per tal manera que en tot lo monestir no hauia hom de pus honesta vida. E apres pensant en sos peccats pres en si tanta de tristor, que desespera de la vida perdurable. E per auctoritats de sants, ne de scriptures, ne eximplis bons no podia reebre consolacio, ne creure que pogues hauer perdo de sos peccats, jasfos que segons fama en poques coses hagues peccat; e los frares del   -201-   dit monestir quant lo veyen trist, deyen li: Que hauets? de que hauets paor? per que desesperats? E ell dix los: Perque no pusch fer deuotament la mia oracio axi con solia, e he dupte de anar al infern. E stant axi trist e flach, un dia vench sen al prior e dix li: Verament no poria pus auant contrestar a Deu. E lo prior no li entes ço que li dix. E tentost lo frare conuers se departi de son prior, e anassen a una font molt fonda que hauia en lo monestir, e alli ell se offegua e perde la anima.

CCXXIII - Eximpli e miracle con un clergue perde la anima e el cors per tal con vota dentrar en orde e no volch complir lo vot, segons recompte Pere Clunenç.

EN una ciutat de Picardia un preuere feya vida molt desonesta, aplicant assi molts peccats. E apres per consell de un religios promes de entrar en la orde de Cistell, mas nou compli, ne ho feu per obra. E apres algun temps vench a esser malalt; e estant en lo lit malalt aparegueren li en visio dos grans dragons quel volien deuorar; mas per oracio del prior del monestir don era aquell religios quel hauia induyt que entras en la orde de Cistell, quel liuraua Deus de aquells dragons. E encara per tota aquella visio ell tardaua de entrar en la orde de Cistell. E esdeuench   -202-   li altra visio: que venia gran foch quel volia cremar, e cobries ab un cubertor que tenia en lo lit; pero que per semblant manera per les oracions del dit prior era desliurat de aquell foch: pero no volch entrar en lo dit orde de Cistell segons que hauia promes. E tentost fo arrapada la anima del cors, e fo menada al jutjament, e fo li donada sentencia que fos dampnat. E tentost la anima torna al cors. E tentost ell dix con hauia haut sentencia que era condempnat; e encara dix: Are veig jo dos diables qui porten una paella e una segeta aguda en la ma, en la qual jo he a esser ficat per tots temps: e tentost de la paella sorti una purna bullent que li passa la ma tro al os. E ladonchs los diables li digueren: Are almenys creuras. E apres los diables lo prengueren el meteren en la paella, e aqui ell mori perdent lo cors e la anima.

CCXXIV - Eximpli con lome de religio o hermita no deu mudar manera onesta de vida, que ha acustumada de fer, per bon acculliment que vulla fer als hostes que li vendran, segons ques recompte en los dits dels sants Pares.

DOS frares isqueren de un monestir, e lassos e cançats vengueren a un hermita lo qual los reebe benignement, e donals a menjar de ço que ell tenia. E apres lermita oy quells deyen la un al altre: Mills menjen los hermitans que no   -203-   fan los religiosos qui estan en los monestirs. E lermita nols respos. Quant vench per lo mati, los dos frares prengueren comiat del hermita, e digueren li que anauen a veure a altre hermita. E lermita dix los: Prech vos quel me saludets, e deyts li que no vulla gitar oli demunt les cols o spinachs. E los frares se partiren del hermita; e quant foren al altre hermita digueren li ço quel hermita los hauia dit, lo qual entes molt be per que loy enuiaua a dir. E tentost lermita dona los palmes de que feessen esportes e cabaços, e ell ab ells ensemps semblantment; e obraren tot lo die tro a hora de completes, e puys feulos fer oracio, e dix los: Nosaltres hermitans no acustumam a menjar quescun die, mas per amor de vosaltres menjarem vuy; e mes los denant pan sech e dur, e sal, e dix los: Per vosaltres haure a millorar lo menjar acustumat; e donals un poch de vinagre e doli tot mesclat, e de allo menjaren; e apres que hagueren menjat feu los fer oracio ab ell ensemps tota la nit tro que fon die. E ladonchs lermita lurs dix: Per vosaltres no he pogut acabar de dir les oracions acustumades de dir. E los dits dos frares volgueren pendre comiat del hermita, e ell los dix: Per amor de caritat vosaltres starets ab mi tres dies. E ells ab gran despleer de cor aturaren ab ell aquell die. Quant vench al vespre, molt suaument quel hermita nou vees, neu sentis, sens comiat partiren se de alli; car deyen que no porien sofferir ten aspra vida: e axi questiga los dos frares mal dients.

  -204-  

CCXXV - Miracle e eximpli de un joue pastor qui hauia singular deuocio en sent Nicholau, segons recompte Cesar.

UN joue pastor guardaua ouelles de una dona, e per gran deuocio que hauia en sent Nicholau ell daua quescun die la meytat del seu pa a pobres en reuerencia e per amor de sent Nicholau. E un die anant ab les ouelles aparech li sent Nicholau, e dix li: Leua aquest bestiar a casa de ton senyor, car sapies quey es mester. E lo pastor e joue li respos: Mal me diria ma senyora si lo leuaua tro al temps ques acustumat. E sent Nicholau li respos: Leualoy, car sapies per cert que tu has vuy a morir, per que es mester que tentost prengues e reebes tots los sagraments de santa Esgleya; car sapies que jo son sent Nicholau en lo qual tu hauies singular deuocio, e vinch te a donar guardo del ben que per la mia amor tu has fet. E tentost lo pastor leua les ouelles a casa de sa senyora; e ella li demana per que les hauie leuades abans del temps. E lo pastor li dix que per tal con ell deuia morir aquell die. E tentost comfessa e reebe tots los sagraments, e tentost en aquell die mori, e en la comfessio dix al comfessor ço que sent Nicholau li hauia dit.

CCXXVI - Miracle que sent Nicholau feu a un abat qui no lexaua dir lo offici de sent Nicholau als frares del seu monestir, segons se recompte en los miracles de sent Nicholau.

  -205-  

EN una sgleya appellada Santa Creu, achnexa de Santa Maria de Caritat, los monges de la dita sgleya pregaren a lur abat quels lexas cantar la istoria de sent Nicholau que era ladonchs assats nouella; e labat nols ho volch atorgar. E una nit ell dorment en lo dormidor sent Nicholau aparech li molt spauentable, e pres labat per los cabells, e gital del lit en terra. E sent Nicholau comença a cantar: O Pastor eterne. E a quescuna paraula de la dita antiffena daua de grans cops al abat ab una verga que tenia en la ma, tro que ach acabat de cantar la dita antiffena. E als grans crits quel abat daua leuaren se tots los frares, e leuaren de terra a lur abat, e gitaren lo jaure en son lit; e recordant li del cant que hauien oyt cantar a sent Nicholau, mana als monges que cantassen loffici de sent Nicholau.

CCXXVII - Miracle quel Senyor saluador del mon feu a .j. barber qui hauia furtat una truja, segons recompte Damia.

UN barber furta una truge a un seu vehi; e aquest barber hauia acustumat de albergar pobres. E tentost aquell die lo senyor Jhesus en semblança de pobre, ab los cabells lonchs, vench a la porta de la casa del barber, e demana li quel albergas e que li tolgues los cabells; e lo barber ab deuocio atorgaloy graciosament. E con lo   -206-   barber li alça los cabells del cap per tolre los hi, e vee que en lo tos hauia dos hulls, lo barber quant ho vee estech molt marauellat, e dix tot spaordit: E con tens tu uylls en lo toç? E lo beneyt Senyor de totes coses li dix: Sapies que jo son aquell qui veg totes coses, e ab aquests hulls viu la truge que tu furtist vuy a ton veyi; e tentost que allo ach dit desparech. E lo barber torna la truge, e ab gran contricio smena en be la sua vida.

CCXXVIII - Miracle con un bisbe dient missa per qual manera sabe la mort dels .iij. martirs sent Rustich, e sent Dionis, e sent Leuteri.

UN bisbe, dient missa, con dix la oracio dels apostols e dels martirs anady demes a sent Dionis, e sent Rustich, e a sent Leuteri. E quant ach nomenat los dits tres sants, marauellas que hauia dit, car ell sabia be que encare eren vius los dits tres sants. E axi con estaua marauellat en simatex, aparegueren li en laltar, demunt la creu, tres colomes que tenien escrits en los pits ab sanch quescuna lo nom dels dits tres sants martrits. E ladonchs conech lo dit sant bisbe que els dits tres sants hauien ja reebut martiri.

CCXXIX - Eximpli de la gran conexença e lealtat que lo can ha vers son senyor, segons que recompte Soli.

  -207-  

UN hom fo condempnat a mort; e quant lo meteren en la preso no pogueren partir dell .j. seu ca. E quant lo dit hom hagueren degollat en la plaça, lo dit ca adulaua molt continuament, e anaua per la vila, e lo pa que podia hauer portaua lo en la bocha e metia lo en la boca de son senyor mort, cuydantse lo ca que son senyor stigues per aytal manera de fam. E en laltre die seguent lo cors del dit hom mort fon gitat en un riu; e lo ca tentost gitas en lo riu sostenent ab les spatles e ab la bocha lo cors de son senyor per manera que no anas als fons.

CCXXX - Eximpli con lom per saui que sia nos deu enujar de apendre mentre ques viu, segons recompte Valeria.

UN sabidor deya que james no se enujara de apendre. E stant malalt en lo lit los que li stauen de prop començaren a departir, e ell alça lo cap per scoltar ço que deyen. E ells enterrogauen lo per que alçaua lo cap? e ell dix los: Per tal con volria apendre ço que deyts abans que moris.

CCXXXI - Eximpli qui vol apendre sciencia ha mester que haja .iij. coses en si, ço es temor, vergonya, amor, segons que recompte Jacme de Uitriaco.

  -208-  

UN hom sabidor fo interrogat con hauia apres tanta sciencia; e ell respos: Jo hagui tres maestres, lo primer fo la temor, lo segon fo la vergonya, lo tercer fo la amor. Jo veya a mon mestre tenir la disciplina en la ma, e tement de esser assotat no cessaua de apendre; la segona, viu altres escolans menors de edat de mi aprofitar, e treuallaua perque hauia vergonya que ells sabessen mes que jo; lo terç, que apres la vergonya e la temor tornaren sen en amor, car no aprenia per temor ne per vergonya, mas per la amor que hauia a la sciencia, e la mia honor e profit.

CCXXXII - Eximpli de paraula sauia que dix Anaxogaras philosoff, segons que recompte Valeria.

ANAXOGORAS philosoff fo un gran sabidor de sciencia, e anant per moltes terres apres les sciencies. Quant torna en la sua terra troba totes ses possessions e heretats perdudes; e dix: No poguera jo esser sabidor ne hauer pres les sciencies, si aquestes mies possessions e heretats no fossen perdudes. Allo deya ell amant mes la sciencia e la saluacio de la anima que la heretat.

CCXXXIII - Eximpli de paraula molt sauia e vertadera que dix Maespenteo qui era un dels .vij. sauis, segons recompte Valeria.

  -209-  

MAESPENTEO era un dels .vij. sauis, e vengueren enemichs e robaren la terra on ell habitaua; e totes les gents per dupte dels enemichs fugien, e portauen ab si les millors coses que hauien. E Maespenteo no leua neguna cosa; e los altres demanaren li per que no leuaua alguna cosa de ço del seu? e ell los respos: Ab mi leu tota la mia riquesa, car negun nom pot robar tota la sciencia que jo he, e porien me tolre les riqueses si ab mi les portas.

CCXXXIV - Eximpli con majors pensaments e meyns pleer han los homens qui son richs de moneda, que no han los qui son minues e pobres, segons que recompte Jacme de Uitriaco.

UN hom era ten pobre que no hauia altra cosa sino ço que guanyaua quescun die a cauar; e quant venia al vespre, de ço que hauia guanyat al jornal ell e sa muller e sos fills menjauen; e apres con hauien sopat ell ballaua, e cantaua ab sa muller e ab sos fills, e apres ab gran pleer gitaues a dormir; de la qual cosa se marauellauen alscuns de sos veyins con ell stant ten pobre prenia en si ten gran pleer. E un dells dix: Jo fare que ell no ballara ne cantara. E un die per lo mati aquell gita a la porta del hom pobre e cauador un percint de dobles dor. E con   -210-   lo cauador exia de casa sua per anar cauar troba lo dit percint, e ab gran pleer pres aquell, e stojalo en casa sua en loch secret; e estech tres dies que no ana a cauar, ne isque de casa, e staua pensos que faria delles, o sin compraria possessions, o les metria en mercaderia, o si les hi furtarien ladres, o si lo acusarien que les hagues furtades. E stant en aquests pensaments ni cantaua, ni ballaua, ne encare se podie alegrar. Ladonchs los veyns demanaren li per que staua trist? E ell negauals la veritat. E un dels seus veyns, del qual eren les dobles, dix: Jo se per que estas trist; per lo percint de dobles mies que jot lexi denant la tua porta, e les te viu stojar. E lo dit pobre cauador li respos: Maleytes sien aquelles dobles qui tant man turmentat, que james despuys les trobi no he haut pleer en lo meu cor, ans he haut major treball que si cauas; e axi, amich, pren tes dobles, e jo tornare a ballar, e a cantar, e a pendre mon pleer axi con me acustumat.

CCXXXV - Eximpli con hauer riqueses e honors e no amar aquelles los qui les han es molt plesent cosa a nostre senyor Deu, segons ques recompte en la ligenda de sent Gregori.

UN hermita per santedat hauia lexades totes les sues riqueses per amor de Deu sino una gata que tenia ab fi en lermitatge; e prega a Deu molt deuotament que li mostras qui deuia esser   -211-   son companyo en la gloria de paradis, lo qual ach resposta del Senyor de totes coses, que sent Gregori seria son companyo. De la qual resposta lermita ach gran tristor, dient a si matex: que poch li hauia aprofitat que hauia lexat tantes riqueses en lo mon, pus que sent Gregori que era Papa, e hauia tantes riqueses e tantes honors, hauia esser egual dell en parays. E tentost lo Saluador li aparech, e dix li: Con goses tu agollar la tua pobrea ab la riquesa de Gregori, que mes prees tu la gata que tu tens en la tua cella, que no fa ell totes les honors que ha ne posseex?

CCXXXVI - Eximpli de deuot e saui consell quel abat Johan dona als seus monges con ell se deuia morir, segons ques recompte en los dits dels sants Pares.

VOLENTSE morir labat Johan, demanaren li los seus monges quin heretament los lexaua, ne quin eximpli ab quells poguessen saluar les lurs animes. E lo sant abat los respos en plorant: Fills, james no fiu ma propia volentat, ne ensenye, ne mostre alguna cosa que jo abans no la hagues feta.

CCXXXVII - Miracle e eximpli per qual manera se veeren es conegueren primerament sent Domingo e sent Francesch, segons se recompte en la Ligenda lombardica.

  -212-  

STANT sent Domingo lo preycador en Roma suplicant al Papa que li comfermas lo seu orde, vee en visio a Jhesuchrist en layre que tenia en la ma tres lances que brandejaua en semblança que volia destrouir lo mon; e la Verge santa Maria deya li piadosament que volia fer? Jhesuchrist li dix que volia destrouir lo mon per tres peccats, que eren superbia, cobdicia, auaricia. E ladonchs la Verge gloriosa dix li: Fill e senyor molt amat, tempra la tua justicia ab misericordia, car jo tinch .ij. seruidors mol feels, los quals prouocaran tot lo mon a tu, e rependran tots los peccats. Ladonchs Jhesuchrist amansa la sua fellonia, e dix que volia veure aquells seruidors per enuiar los al mon. Ladonchs la verge Maria presenta li sent Domingo e sent Francesch. E lendema que sent Domingo ach hauda aquesta visio, encontra sent Francesch en lesgleya. E sent Domingo, jasfos que james nol hagues vist sino en la visio, conech lo, e besa lo, e dix li: Tu es mon companyo, e stiam ensemps, car james negun contrari no haura poder en nosaltres.

CCXXXVIII - Dos miracles del sant comfessor sent Domingo, con les portes del monestir se obriren per si matexes per que ell hi entras.

  -213-  

UNA veguada sent Domingo venia de cami, e fon a la porta del seu monestir, e troba les portes tancades, e no vol tocar a la porta per no fer despler als frares que stauen dins honestament prenent consolacio e pleer. E ell agenollas a la porta del dit monestir per fer oracio; e con ach feta sa oracio ell e son companyo per miracle de Deu entraren dins lo monestir sens que les portes nos obriren. Sdeuench se altra vegada que sent Domingo tenia ab si un conuers de la orde de Cistell, e volent entrar en una sgleya trobaren les portes tencades; e tentost que sent Domingo fo a la porta e ach feta oracio, les portes se obriren per si matexes, e sent Domingo entra en la esgleya.

CCXXXIX - Miracle con la verge Maria dona labit dels preycadors a maestre Renaldo, dega de la esgleya de la ciutat Aureliana, segons ques recompte en la ligenda de sent Domingo.

MAESTRE Renaldo, degua en la ciutat e esgleya Aureliana, e doctor en Decrets, promete a sent Domingo que entraria en lo seu orde; e enmalalti per manera quel desempararen los metges; e sent Domingo prega a Deu per ell. E tentost la verge Maria aparech li vesiblement ab moltes vergens, e la Verge pres enguent de una capça que portaua una de les vergens, e unta   -214-   tot lo cors del dit maestre Renaldo; e guari del cors e de la anima, que james dalli auant no senti en si scalfament nengun de la carn. E la verge Maria apres quel ach untat pres un abit de preycador que portaua en lo bras una de les vergens, e dona lo al dit maestre Renaldo.

CCXL - Miracle que sent Domingo feu per prechs de .j. seu deuot amich qui era prior del orde de Cistell, segons ques recompte en la ligenda de sent Domingo.

SENT Domingo hauia un gran amich que era prior de un monestir de la orde de Cistell, lo qual prior era molt deuot; e un die demana a sent Domingo que li digues alcuna de les gracies que Deus li hauia fetes. E sent Domingo li respos: James nous digui ço que areus dire, ne vos james nou digats en la mia vida. Sapiats que james no demani cosa a nostre senyor Deus quell no lam atorgas. E el prior per prouar si sent Domingo deya veritat, dix li: Prech vos donchs que vos preguets nostre senyor Deus que mete en volentat a maestre Teuronico, ques hom molt letrat e gracios en totes coses, ques mete en lo nostre orde, car los monges ho desigen molt. E sent Domingo li respos: Fort cosa demanes, pero fets esta nit ab mi ensemps oracio, e lo Saluador fara la sua volentat. E en laltre die hora de la alba lo dit maestre Teuronico vench al monestir,   -215-   e ab gran cuyta de deuocio pres labit de la orde de Cistell, e ab gran feruor serui a Deu tro a la sua fi.

CCXLI - Miracle e eximpli dels sants .vij. infants martirs durments, segons ques recompte en la gesta dels .vij. infants dorments.

EN lo temps del Emparador Decio, en la primitiua sgleya, aquest dit Emparador perseguia molt als chrestians oucient los on quels trobas. E stant en la ciutat de Efeso, set jouens naturals de la dita ciutat eren crestians, e per paor del dit Emparador fugiren a una muntanya que ha nom Celion, qui esta prop la dita ciutat; e alli ells se amagaren en una coua. E quant Lemparador ho sabe mana tancar la porta de la coua de grossa paret de argamassa, per tal que tots se morissen dins la coua. E los maestres scriueren en una pedra ab letres entallades lo die, e lo mes, e lany que la porta de la coua se tenca. E per volentat de Deu de continent los .vij. jouens se adormiren. E apres mort Lemparador Decio e tota aquella generacio, apres de trescents e setanta e dos ayns feeren se a la derredor de aquella coua grans spessures de arbres. E apres dels dits anys en lo temps del Emparador Teudosio que era ja crestia, leuas una heretgia entre los crestians que negauen la resureccio; la qual heretgia tenia lo dit Emparador Teudosio. Sdeuench   -216-   se que un hom molt rich de la dita ciutat de Effesso anant cerquant loch on estigues lo seu bestiar, e los pastors, sdeuench a la dita coua e feu la obrir. E tentost se leuaren los dits .vij. jouens e martirs, e saludaren se la un al altre, cuydant se que no haguessen dormit sino una nit. E los .vj. pregaren a la un qui hauia nom Malco, que anas a la ciutat e quels portas que menjar; e que demanas Lemparador Decio sils manaua encare cercar, e si sabia que stauen ells alli. E tentost lo dit Malco pres diners, los quells tenien quant se dormiren, e se parti de la coua. E con fo vengut a la ciutat de Effesso ell vee demunt la porta de la ciutat una creu de fust. E con ell la vee cuydas que somias, pero cobris la cara, e entra dins la ciutat ab gran temor, e viu nomenar dins la ciutat a les gents en moltes paraules lo nom de Jhesuchrist; e guardaua los alberchs, e veya ho tot mudat de con ell ho hauia lexat. Marauellas molt, majorment con no conexia negun daquells quell encontraua; e axi con hom marauellat e quax torbat demana si era aquella Effesso. Digueren li que och. E Malco ana a les panederes, e compra pa per a ell e a sos companyons, e trague de aquells diners que hauia portats per pagar lo pa; e la panedera no volch pendre de aquella moneda perque era daltre antich temps, e ella no la conexia. E tentost los que eren elli prengueren Malco dients que hauia trobat tresor; e pres leuauen lo denant lo bisbe de la ciutat. E   -217-   Malco cuydaues quel leuassen denant Lemperador Decio. E quant lagueren menat denant lo bisbe, lofficial major de la ciutat que en aquella hora staua parlant ab lo bisbe, demana a Malco si hauia trobat tresor? Ell dix que no, mas que son pare li hauia donats aquells diners. E demana li qui era son pare? E Malco los dix los noms de son pare e de sa mare, e en quals cases e carrers stauen. Empero dix Malco: Aço dich si aquesta es la ciutat de Effesso. E tots los que alli eren digueren que james no hauien conegut ne oyt nomenar tals persones, e que aquella moneda mes hauia de .ccclxxx. anys que era feta, car en les letres de la moneda se conexia ja quel temps del Emparador Decio era stada feta, lo qual Emparador hauia trescents setanta ayns que era mort. E Malco los respos que verament Lemparador Decio era viu. E ladonchs lofficial li dix: Fill, no ha Emparador al mon qui haja nom Decio, car aquell que tu dius molts ayns ha que fo. E con, dix Malco, me podets vosaltres dir ço quem deyts si encara ir viu jo en aquesta ciutat Lemparador Decio? e per tal quem cregats venits ab mi, e mostrar vos he .vj. jouens companyons meus queus diran ço que jous dich. Verament, dix lo bisbe, algun miracle es que Deus nos vol mostrar. E tentost lo bisbe ab molts daltres seguiren Malco quils mena a la coua on stauen los .vj. jouens. E quant foren a la porta de la coua lo bisbe vee les letres quels maestres hauien entallades   -218-   en una gran pedra, segons que hauets oyt, les quals letres lo bisbe legi denant to lo poble que alli era vengut; e troba segons les letres quels .vij. infants hauien estat en la coua tancats, e durments trescents setanta e dos ayns. E quant Malco fon ab lo altres .vj. infants, ladonchs lo bisbe e tots los altres veeren que de les cares de quescun dels .vij. gloriosos infants martirs exia ten gran claredat, que sembla lo raig del sol, e la coua se umpli de tanta bona olor que era gran pleer e marauella. E ladonchs lo bisbe e tot lo poble ab gran deuocio agenollaren se denant los beneyurats set infants martirs, e feeren moltes gracies a Deu de aquell ten virtuos miracle. E Lemparador Teudosio qui duptaua en la resurreccio del Fill de Deu, con ho sabe molt cuytadament vench de la ciutat Defesso on era, a la dita coua. E quant vee los .vij. sants martrirs axi resplandir, ab gran deuocio e reuerencia agenollas denant ells, e plorant abraçals. E un dels .vij. infants martis qui hauia nom Masmiano dix al Emparador: Emparador Teudosio, sapies que per que tu creeguesses vertaderament la resureccio del Fill de Deu, a nostre Senyor ha plagut que nosaltres siam stats resuscitats. E sapies per cert que nosaltres som stats dins aquesta coua axi con linfant esta dins lo ventre de la sua mare, e hauem viscut tot aquest temps durment sense sentir altra cosa. E dites Masmiano aquestes santes paraules, tots los .vij. sants martirs enclinant   -219-   lurs caps reteren lurs animes al Saluador del mon.

CCXLII - Miracle e eximpli con no es plesent cosa a Deu ne a la verge Maria de aquells qui dormen en lesgleya, segons que recompte Cesar.

UN monge de bona vida e santa per la gran abstinencia que feya staua ten flach que viure li era mort. E una nit dites les matines en la sgleya gitas de pits sobre un fust denant laltar, e alli se adormi. E tentost la verge Maria vench a ell, e dona li ab lo cap del mantell quella portaua, e dix li: Chrestia, no es aquex loch de dormir, mas per fer oracio. E tentost lo monge se desperta, e vee les spatles de la dita Verge e senyora, e oy ço que dit li hauia; e dalli auant james lo monge no gosa dormir en lesgleya.

CCXLIII - Miracle e eximpli con no es plasent cosa a Deu de aquells homens de religio ques adormen quant dien les hores en la sgleya, segons recompte Cesar.

UN monge vell era molt gran dormidor; e una nit stant en les matines adormisse, e vee en visio denant si un home molt gran e molt negre, lo qual hom tenia en la ma un açot plen de nuus, e vee quel hom lo guardaua molt spauentosament, e dix li: Que fas açi tota la nit durment?   -220-   puts fembra; e dona li en la cara un colp ab lo dit açot. Ell volent fugir dona del cap gran colp en la paret, e despertas molt spauentosament.

  -221-  

CCXLIV - Miracle de un hom pelegri qui sembriaga, e mes penyora en la tauerna per lo vi la sua esclauina, segons recompte Cesar.

UN pelegri mes en penyora en una tauerna la sua sclauina per vi, e begue tant que sembriaga en manera que isque de tot enteniment, que semblaua que fos mort. E en aquella hora fon li arrapada la anima, e leuada a diuerses lochs de penes, e mesa en linfern: la qual anima vee lo princep dels diables assegut demunt un pou cubert de fusta; e vee con denant lo dit princep los diables li portaren un clergue, e lo dit princep saluda   -222-   lo, e donali a boure ab un caliç quel clergue portaua foch e soffre; e apres leuas de peus, e descobri lo pou, e gita dins al preuere. Quant lo pelegri ho ach vist, comença a tremolar de gran paor que ach. Ladonchs lo diable princep a grans crits dix: Amenats me aquell senyor quen penyora per vi en la tauerna la sua sclauina, e sembriaga. E lo pelegri plorant dix al angel qui de prop li staua: Senyor, liuram de les mans de aquell Satanas, e jo promet te que james nom embriagare. E tentost la anima del pelegri torna al cors; e tentost lo pelegri tornassen en sa terra. E con hi fon tornat, sabe quel preuere que hauia vist gitar en lo pou, era mort aquell die quel hauia vist en linfern.

CCXLV - Miracle e eximpli con de bens guanyats de mal just, de peccat, no aprofita a la anima fer esgleyes ne altres almoynes, segons ques recompte en la Ligenda lombardica.

UN hom logrer feu una sgleya de ço que hauia guanyat a logre. E quant lach feta acabar conuida al bisbe per que la consegras; e axi con lo bisbe ab los clergues feyen e deyen lo offici de la consecracio, lo bisbe vee detras laltar un diable vestit en abit de bisbe assegut en una cadira, e dix al bisbe: Per que consagres tu la mia esgleya? ix de fora, car la jurisdiccio de aquella   -223-   sgleya a mi pertayn, e no a tu, per tal con fon feta de diners de logre e de roberia. E lo bisbe e los clergues isqueren tentost de la sgleya; e lo diable gita un gran crit, e derroca tota la dita sgleya.

CCXLVI - Miracle e eximpli de la pena que en infern sofferia la anima de .j. comte per raho de una heretat que posseya e tenia, la qual era de la sgleya, segons recompte Pere Damia.

EN la terra de Teutonia un comte feya bona vida segons opinio de les gents. E apres quel comte dessus dit fo mort, un religios fon arrapat en lespirit e menat al infern, e vee con los diables metien lo dit comte en lo primer grao de una scala de foch. E lo dit religios demana per que turmentauen lo dit comte qui hauia feta tanta honesta vida en lo mon? E los diables li respongueren que per una heretat que hauia posseyda que era de una sgleya, la qual heretat lo deen aui del comte hauia tolta fortiuolment a una sgleya; e axi con morien los de aquella generacio axils metien per hauer pena en aquella scala que staua plena de foch; e aytal pena haurien quescuns de aquells qui posseyrien la heretat tro la haguessen tornada a la dita esgleya.

CCXLVII - Eximpli de sauia resposta que un sant hom feu a un cardenal sobre la eleccio de   -224-   un bisbe, segons que recompte Pere de Claresvalls.

EN una sgleya cathedral, mort lo bisbe, era gran contrast entre los de la dita sgleya per raho de la eleccio de bisbe; pero auengueren se que triassen e elegissen de dos la un, e meteren ho en poder e mans de un cardenal que manas e digues qual de aquells dos volia que fos bisbe. E lo cardenal demanan de consell a un hom sant qui hauia nom Pere Clareualense. E aquell sant hom respos al cardenal: En dos diners auols noy ha que triar; mostrant per aquella resposta que negun de aquells dos no era digne de esser bisbe.

CCXLVIII - Miracle de un bisbe qui dona a boure a un pobre, segons recompte Pere Damia.

UN bisbe hauent gran fet demana del vin per boure, e lo coper mes tot lo vi que troba en lo barril per tal con ni hauia poch en la taça quel bisbe deuia boure. E axi con lo dit bisbe volia pendre la copa per boure, un pobre li vench deuant qui li dix: Senyor, dam a boure aquex vi de aquexa copa, car gran fet he. Lo bisbe per gran caritat dona li a beure tot lo vi. Apres lo bisbe hauent molt major fet, dix al coper: Dam a boure, que verament jo he molt gran fet. Senyor, dix lo coper, noy hauia mes vi sino lo quel pobre ha begut. Ves, dix lo bisbe, guarda sin   -225-   romas en los barrils. Lo coper guarda los barrils, e vee que eren del tot buyts, e dix ho al bisbe. E lo bisbe li dix: Ves, tornay, e regonex ho be siy hauria mes vin. E lo coper tornay, e troba los dos barrills plens de vi. E ladonchs lo bisbe e los altres feeren ab deuocio laors e gracies a Deu.

CCXLIX - Miracle con Deus dona guardo a les vint doblaries de ço que hom dona en almoyna als pobres, segons que recompte Pere Damia.

UN hom de bona e honesta vida tenia dotze diners, e anaua comprar a la plaça de ques dinas; e era ten pobre que no hauia sino aquells .xij. diners ab que pogues comprar que dinar. E anant ell a la plaça vench li un pobre, e demana li almoyna; e lo bon hom veent que no tenia de que li pogues fer almoyna sino de aquells .xij. diners, donals hi tots per caritat, e apres tornassen a casa sua, e assigues a taula per menjar pa e aygua, car no hauia de que pogues comprar altra cosa per son dinar. E axi con ell fo assegut a taula, un pobre li vench denant, e dona li .xx. sols, e dix li: Lo senyor meu te tramet aquests .xx. sols, per los .xij. diners que donist al seu pobrelet. E tentost lo pobre desparech.

CCL - Miracle con es gran peccat a aquell quis rete lalmoyna que son senyor li mana donar,   -226-   segons ques recompte en les gestes de Johan Almoyner.

UN caualler pobre mostra a aquest bisbe Johan Almoyner la sua pobrea, lo qual Johan mana a son dispenser que li donas quinze liures dor; mas lo dispenser no lin volch donar sino sinch. E tornantsen aquest bisbe Johan Almoyner a son palau, vench li denant una dona vidua, e offerili sinchcentes liures dor. El bisbe manales pendre a son dispenser, e dix li: Quantes liures dor donest a aquell caualler? Senyor, dix lo dispenser, quinze, segons vos manas. No es veritat, dix lo bisbe, car si vos quinze lin haguessets donades, mil e sinchcentes men haguera offert vuy aquesta vidua. E tentost lo bisbe en presencia de tots los que alli eren demana li que li digues si hauia hauda volentat de offerir li mes o menys quantitat de aquelles sinchcentes liures? E la vidua dix: Senyor, verament la mia volentat era de offerir vos mil .D. liures dor, e axi ho tenia escrit en aquest paper que portaua en la mia ma. E quant obri lescrit denant vos noy trobi scrites mes auant de .D. liures, e conegui que no era volentat de Deu que jous offeris mes auant de aquestes .D. liures. E tentost alli en aquella hora publicament lo dispenser ab gran contricio comfessa al sant bisbe lo peccat, demanant li perdo, e quel absolues.

  -227-  

CCLI - Eximpli de un sabater qui quescun dissabte daua en almoyna als pobres tot ço que guanyaua en los altres dies de la sepmana, segons recompte sent Gregori.

UN sabater hauia per custum que tot quant guanyaua la sepmana, retinent per sos ops ço que hauia mester per a sa prouesio necessariament, daua quescun dissabte en lesgleya als pobres en almoyna per caritat. E un religios de santa vida en visio vee con en lo cel feyen un gran palau e molt richos per al dit sabater; pero veu quels obrers no obrauen en lo dit palau sino lo dissabte; e lo sant religios conech que allo se feya per la almoyna quel dit sabater feya en lo dissabte, e no en altres dies de la sepmana.

CCLII - Miracle e eximpli con almoyna feta de diners e de coses guanyades ab peccat no aprofita a la anima, segons que recompte Pere Damia.

UN bisbe de la ciutat de Capra, apres que papa Benet fon mort, ell lo veu star caualcant corporalment en un cauall negre; e lo dit bisbe li dix: Est tu papa Benet? El Papa li respos: Jo son aquell mal auenturat que tu dius. E lo bisbe li dix: Con te va, pare e senyor? El Papa li respos: Molt greument son turmentat,   -228-   mas nom desesper de la misericordia de Deu; e prech te que vages al meu successor, e dili que face fer almoyna de la moneda que sta en tal caxa ques en aytal loch, car les almoynes que per mi tro are han fetes nom aprofiten, per tal con son fetes de diners guanyats ab peccat.

CCLIII - Eximpli con lalmoyna deu esser feta molt secretament e sens vana gloria, segons que recompte Heraclides.

SANTA Meliana de Roma dona docentes liures dor al abat Paulo, e labat dix li: Deus te do lo teu guardo; e mana que aquelles docentes liures fossen donades e partides als pobres frares del monestir. Santa Meliana speraua quel abat li donas benediccio, e la loas de ço que hauia fet; e vee que no li deya paraula. Ella dix al abat: Pare, vet que en aquesta caxeta stan trecentes liures dor. E labat curant poch de allo, dix li: Filla, si tu a mi ho dones, donar te jo lo guardo, mas pus ho donest a Deu, dell lespera; car sapies que mes honor fa a Deu aquell que dona dos diners callant e secretament, que no aquell qui dona grans tresors per vana gloria; car aquell qui mesura les muntanyes e pesa tot lo mon, no es necessari que sapia de tu ne daltre quantes liures dor donest en almoyna.

CCLIV - Miracle e eximpli con lom deu esser   -229-   piadors en almoynes als pobres, e con almoyna per poca que sie aprofita a la anima, segons ques recompte en la ligenda del bisbe Johan Almoyner.

UN cambiador qui hauia nom Pere era molt rich, e era molt dur e aspre vers los pobres, que quant los pobres venien a casa sua, desonrauels e enuiauels ne sens almoyna. Un die stant justats molts pobres ensemps, feren paraules entre ells con no podien hauer almoyna de la casa de Pere lo cambiador, e un dels pobres dix: Verament jo ire a casa de .P. e fare que ell me dara almoyna. E tentost lo dit pobre anassen a casa del dit .P. cambiador, e axi con lo pobre demanaua almoyna a la porta lo dit cambiador vench de fora; e axi con vee lo pobre cerqua una pedra ab que li pogues donar, e axi con ell cercaua la pedra e trobar no la podia, una fembra venia del forn e portaua pa de centeno; e lo cambiador ab gran fellonia que hauia del pobre, e perque no podia trobar pedra ab quel feris, pres un pa de aquells de centeno e tiral al pobre ab fellonia. Lo pobre pres lo pa, e tornassen als altres pobres, dient los quel cambiador loy hauia donat. Apres alscuns dies lo dit Pere cambiador fon malalt, e aparech li lo Saluador senyor del mon, e vee con los diables pesauen lo be e lo mal quell hauia fet, e quels diables metien en la una balança tots los seus peccats, e los angels no meteren en laltra   -230-   balança sino lo pa de centeno quell ab fellonia hauia donat al pobre, e pesa poch menys que tots los peccats. E los angels digueren al dit .P.: Sino ja veus en que sta ton fet. E quant lo dit cambiador fon tornat en si matex, anant li lo cor en la visio que hauia vista, dix: E si un pa de centeno que ab fellonia e no per almoyna doni me ha tant profitat, quant mes me aprofitaria si daua tot quant he? E tentost lo dit cambiador Pere dona tot quant hauia als pobres, e feu vida santa.

CCLV - Miracle e eximpli con la almoyna qui es feta als pobres ab vera e deuota caritat, nostre Senyor la pren axi con si a ell propiament fos feta, segons se recompte en la ligenda de sent Johan Almoyner.

LO dessus dit Pere cambiador apres que ach vista la dessus dita visio es fo donat a seruir de Deu per almoyna a fer, e per hauer gran caritat, staua .j. die a la plaça, e un pobre demana li almoyna, e tentost lo dit Pere despullas un bon manto que tenia, e donalo al pobre. E tentost que loy ach donat, lo pobre lo vene. E quant lo dit Pere ho viu, fon molt torbat, e dix en si matex: Verament jo creu be que jo no son digne quel pobre de Jhesuchrist vista la mia roba. E tornassen a casa plorant, e donassen del tot a Deu   -231-   ab gran deuocio; e mentre ploraua e feya sa oracio deuota adormis; e en visio aparech li lo Senyor creador e senyor de totes coses pus resplandent quel sol, e portaua vestit lo manto quel dit Pere cambiador hauia donat aquell die al pobre en la plaça, e dix li lo Senyor: Pere, per que plores? conexes aquest manto que tinch vestit? E Pere li respos: Senyor, bel conech. Sapies, Pere, dix lo Senyor, que despuys quel me donest, tota veguada le vestit. E tentost dites aquestes paraules lo Senyor desparech.

CCLVI - Miracle e eximpli con almoynes e oracions aprofiten molt a deliurar los presoners de les presons en que son, segons recompte Johan Almoyner.

UN hom fon presoner dels persians, e estant pres en un carçre ab daltres presoners sdeuench se quels altres presoners scaparen e fugiren. E quant foren tornats en lur terra digueren als parents del presoner que romania pres quell era mort; e allo digueren ells con ells hauien vist un hom soterrat semblant daquell, e per ço se cuydaren quell fos mort. Los parents de aquell presoner tres anys continuus feren fer e dir quescun any per la anima de aquell moltes almoynes e oracions; e acabats los tres anys ell fugi de la preso, e vench a la sua terra ab gran pleer. E quant sabe les oracions e almoynes que per ell feren   -232-   fetes, e en quin temps, dix a sos parents que quescun die dins los tres anys li venia un hom en lo carçre vestit de vestedures blanques quel soltaua de les presons tant con durauen les oracions e almoynes que per ell feyen, e puys quel tornaua a les dites presons, e staua pres tro en la hora que les oracions e almoynes se feyen. E que en aquella hora lo dit hom vestit de les robes blanques lauia soltat de la preso.

CCLVII - Miracle de un clergue al qual un pelegri en la sua mort hauia lexat la sua sclauina per que pregas Deu per la sua anima, segons que recompte Cesar.

UN hom pelegri en la hora de la sua mort lexa la sua sclauina a un preuere per que digues misses e preguas Deus per la sua anima; mas lo clergue nou cura axi a fer. Apres lo dit clergue metes en lorde de Cistell, e un die dorment ell en lo dormidor dels monges fon arrapat en lespirit, e fon menat al loch de les penes infernals, e vee con los diables hi portauen moltes animes e les turmentauen; e ell de paor amagas detras la porta per gran paor que ach con entre los diables vee lesclauina quel pelegri li hauia lexat: e un diable vee lesclauina e demama de qui era aquella sclauina? Los altres diables li digueren: De aquell clergue qui esta detras la porta,   -233-   que laydona un pelegri, e no ha pregat Deu per la sua anima. E ladonchs los diables prengueren la sclauina, e mullaren la tota en aygua molt pudent que bullia tant con fer se podia, e prengueren lo clergue monge, e enbolcaren li la cara e lo coll ab aquella sclauina bullent. Ladonchs lo dit clergue e monge despertas cridant molt fortment: Senyors, acorrets me, car jom muyr cremant. Ladonchs los monges que en lo dormidor dormien despertaren se, e vengueren al dit monge, e trobaren li lo cap tot cremat, e leuaren lo a la enfermeria mig mort: e allo fo per tal con lo dit monge no hauia feta penitencia de son peccat.

CCLVIII - Miracle e eximpli con almoyna quis fa ab vana gloria e no ab caritat no aprofita a la anima, segons recompte Cesar.

EN la ciutat de Baldaria un caualler molt rich apres que fon mort aparech a sa muller. Ella li demana que era dell? E ell li respos: Dampnat son. E ella li dix: E con, e nous han aprofitat les grans almoynes que jo se que hauets fetes, e con aculliets volenterosament los pobres en vostra casa? Verament, dona, dix ell, neguna de aquexes coses nom han aprofitat, perque les fiu ab vana gloria e no ab caritat. Ella demanant de altres coses, ell li dix: No pusch açi mes aturar,   -234-   car un diable me sta sperant, ques mon guiador; mas dich te que si totes les fulles dels arbres que son en lo mon se tornassen lengues, no porien dir ne comptar les grans penes e turments que jo soffir. E dites aquelles paraules desesparech.

CCLIX - Eximpli con almoyna ques fa de bens guanyats ab peccat no aprofita, ans es molt despleent a Deu, segons recompte Cesar.

UN hom rich feu un gran conuit en nom de almoyna; entre los conuidats hauia ni un que era endiablat, e lo diable turmentaual molt fortment per manera que nol lexaua menjar. Los altres pobres conuidats digueren al diable: Maluat e fill de peccat, per que no lexes menjar aquest crestia? Per tal, dix lo diable, con no vull que peque, car aquesta almoyna que aci se fa, de roberia e de mal just son los diners de ques fa. E los pobres li digueren: Mintes, car aquest hom qui la fa bon hom es. No mint, dix lo diable, car sapiats que aquesta vedella queus dona açi a menjar per almoyna, en la quinta generacio deualla de una vaca que fon robada. De la qual cosa tots se marauellaren molt.

CCLX - Miracle e eximpli de un hom rich qui hauia fills e dona tots sos bens en almoyna als pobres, segons que recompta Jacme de Uitriaco.

  -235-  

UN bisbe preycaua una veguada, e deyia que aquells qui donauen ço del lur als pobres, que Deus los ho tornaua en cent dobleries. E lom rich quant ach oyit lo dit sermo del bisbe, dona e mes en poder del dit bisbe tots sos bens; e lo bisbe donals tots als pobres. E apres quel hom rich fon mort, sos fills mogueren plet e demanda contra lo bisbe per los bens de lur pare; e lo bisbe deffenies per dret. E dins lo temps quel dit plet se menaua, los dits fills oyren en reuelacio que anassen a la sepultura de lur pare, e que la descobrissen, e que de dins trobarien recapte de ço que demanauen al bisbe. E tentost los fills descobriren la dita sepultura, e trobaren que lur pare tenia una carta en que hauien scrites letres que deyen que no ten solament hauia haut guardo en laltre mon dels bens seus que hauia donats al bisbe per donar als pobres, ans a les cent doblaries ne hauia haut guardo e gloria celestial. E vistes les dites letres, los dits fills lexaren lo plet que hauien contra lo bisbe.

CCLXI - Miracle e eximpli con es despleent cosa a Deu qui pren almoyna del hom usurer, segons se recompte en la historia de sent Frosey.

MORT sent Frosey los diables lo acusaren denant lo Saluador, e no trobauen de quel   -236-   accusassen sino de una vegada que reebe una capa de un hom logrer, e que no sen era comfessat. E axi con lo Saluador del mon volia donar la sentencia contra sent Frosey, los angels suplicaren lo Senyor que usas de misericordia. E ladonchs lo Senyor dona de sentencia que la anima de sent Frosey tornas al cors, e que faes penitencia de aquell peccat. E lo diable quant ach oyt la dita sentencia, per gran ira quen ach pres la anima del dit logrer, e dona per la cara a sent Frosey. E apres que sent Frosey fon ressuscitat, aparech li tots temps la cremada de la cara, la qual li hauia feta la anima del logrer; pero james lo sant hom sent Frosey no hauia sabut que aquell hom qui la capa li hauia donada fos logrer, empero deuia ho saber.

CCLXII - Miracle e eximpli de un bisbe qui regi malament son bisbat, segons ques recompte en lo libre del Do de pahor.

UN bisbe stant al punt de la mort fon li viares quel diable lo citaua que comparegues denant lo Senyor del cel e de la terra per que retes compte e raho con hauia regit son bisbat, e quel leuauen denant lo Senyor per oyr sentencia, e que el diable quel accusaua molt fortment que no hauia sabut ben regir son bisbat. E el bisbe no sabia ques respongues, e que assignauen die per oyr sentencia diffinitiua. E lo dit bisbe compta   -237-   aquella visio a tota sa companya. E en laltre die fon li viares quel diable lo citaua per a oyr sentencia; e lo bisbe veent lo diable hauia molt gran spaordiment, per manera que nol gosaua guardar en la cara. E per aquella pahor leuas del lit on jaya malalt molt spaordit, e axi con fugia per la cambra dona de la cara e del cap un ten gran colp en un pilar que hauia en la cambra, que tentost mori.

CCLXIII - Miracle e eximpli con sent Marti e altres sants acusauen denant nostre Senyor Deu larquebisbe de Tors perque no regia segons que deuia larquebisbat.

EN la ciutat de sent Marti de Tors un ciutada de honesta vida hauia acustumat de venir quescuna nit a matines a la sgleya cathedral. E una nit vench ten mati que encara no hauien tocat a matines, e troba la porta de la sgleya uberta, e ana dins, e vee dins lesgleya gran claredat, e vee en una cadira assegut a nostre Senyor Deu, e denant ell sent Marti e molts sants altres qui accusauen larquebisbe de aquella ciutat; e vee con lo dit arquebisbe vench citat denant lo Senyor, lo qual bisbe se assigue en la sua cadira vestit pontificalment; e los dits sants acusauenlo, e ell no responia, ans callaua. E tentost lo Senyor dona del peu en la cadira on larquebisbe feya, e   -238-   tentost enderroca la ab larquebisbe ensemps, e la visio desparech. E lo dit ciutada anassen a la casa del dit arquebisbe, lo qual arquebisbe ell no poch veure per tal con staua dins de sa cambra, mas dix la visio que hauia vist a les companyes del dit bisbe. E apres entraren dins la cambra per dir la dita visio al dit arquebisbe, e trobaren quel arquebisbe era mort.

CCLXIV - Miracle e eximpli con lestament de bisbe es molt perillos a la anima de aquell quil ha, segons recompte Cesar.

UN monge fo elet per bisbe, e ell no volent ho esser, son abat en virtut de obediencia mana li queu reebes; e ell no ho volch fer. Apres alsguns dies lo dit monge mori, e mort aparech a un seu companyo, lo qual li demana si li nohia a la anima con era stat inobedient a son abat en pendre lo bisbat. Ell dix que no, ans si hagues pres lo bisbat fora dampnat.

CCLXV - Miracle de la Eucaristia presa per un infel, segons recompte sent Marçal.

UN fill de un juheu anant en companyia de chrestians en duyren lo que entras en la sgleya de Santa Maria; e con foren dins entrats   -239-   prengueren de les hosties sagrades qui stauen en la custodia, e combregaren tots los dits fadrins axi lo juyeto com los chrestians. Quant lo juheu pare del juheto ho sabe, per gran fellonia e despler que ach pres son fill, e mes lo dins un forn cremant que tenia dins casa sua. Quant la mare ve son fill en lo forn crida grans crits, per los quals crists vengueren molts chrestians, e tragueren lo juheto del forn sa e sens negun cremament, e lançaren lo pare del juheto dins lo forn, lo qual de continent fon cremat e mort. E apres lo dit juheto deyia a les gents que una fembra que hauia vist en la sgleya que tenia en la falda un infant poch staua ab ell dins lo forn, e quel hauia cubert ab lo mantell que ella tenia, e que ell no hauia sentit lo foch poch ne molt. E per aquell miracle lo dit juheto, e sa mare, e molts altres juheus se batejaren, es tornaren per deuocio chrestians.

CCLXVI - Miracle de una fembra qui quescun die acustumaua de offerir a la missa, segons ques recompte en les gestes de sent Gregori.

UNA dona hauia en Roma que quescun die offeria grans offertes a la missa, e lo dicmenge ella offeria al Papa grans offertes a la missa. E un die lo Papa combregant moltes gents combregaua a ella; e axi con li volch donar   -240-   a reebre una part de una hostia sagrada, lo Papa li dix: Aquest cors de Jhesuchrist que tu reebs te leu a la vida perdurable. Quant la dona oiy les paraules quel Papa li hauia dites comensa se a sonriure. E lo Papa tentost que ho vee mes aquella part de la santa hostia sagrada demunt laltar, e dix a la dona per que se hauia ris quant deuia reebre lo cor de Deu? Ella li respos: Pare sant, viares me fo que aquella hostia ab quem voliets combregar que era del pa que jo vos offeri a la missa; e quant vos oy dir que era lo cors de Jhesuchrist me pris a riure. E ladonchs tentost lo Papa alli feu un gran sermo del cors de Jhesuchrist a tot lo poble, e manals que ab ell ensemps feessen oracio per aquella raho. E tentost aquella part dostia sagrada ab que volia combregar la dita dona tornas en forma de un troç de dit corrent sanch. E quant tot lo poble vee aquell miracle foren confermats en la fe e en deuocio.

CCLXVII - Miracle de la hostia sagrada ques cors de Jhesuchrist, que sdeuench a la mort del gran doctor Hugo de sent Victor, segons ques recompte en la Ligenda lombardica.

UN doctor molt excellent qui hauia nom Uch de sent Victor era molt deuot en santedat, e stant malalt al punt de la mort demana per reebre lo cors de Jhesuchrist. E per tal con lo   -241-   dit doctor no podia reebre neguna cosa en lo ventrell, e per dubte que no hagues vomit los germans seus digueren a un capella que portas una hostia, mas que no fos sagrada. E quant lo clergue entra per la cambra ab la hostia en una custodia, Ugo tentost dix a altes veus a sos germans: Germans, perdon vos Deu per quem volgues enganar, car verament no porta lo capella lo meu Senyor e saluador. Ells marauellant se con axiu hauia conegut, feren li portar lo vertader cors de Deu. E quant loy hagueren portat ell vee que nol podia reebre sens perill de vomit, alça les mans juntes vers lo cel, e ab gran deuocio e contriccio dix: Axi torn se lo Fill al Pare e al Spirit Sant, e la mia anima torn se al Senyor qui la feu. E dites aquestes paraules ell mori, e la ostia sagrada quell hauia adorada desesparech de la custodia en que estaua.