Visor de obras.

  -83-  

LXXIX - Miracle de .j. bisbe qui no dix les paraules que deuia dir al batejar de .j. hom.

EN la primitiua sgleya un bisbe arria batejaua a un hom qui hauia nom Farban; e metent lo en la pila, dix axi: Jot bateig en lo nom del Pare, per lo Fill, en Lespirit Sant, volent mostrar minoria en les persones. E per ço con no dix be la forma del batisme tentost desparech laygua que era en la pila, per manera que la pila romas exuta, e Farlan aquell ques batejaua fugi de la sgleya.

  -84-  

LXXX - Eximpli molt saui de Cipio Africa, ciutada de Roma.

RECOMPTE Valerianus que en lo Consell de Roma hauia gran discordia sobre la eleccio de un senador; e acordaren tots que elegissen un de dos en los quals era romasa la eleccio, e nos podien auenir qual de aquells dos fos. E meteren ho en la ma e jutjament de un ciutada de Roma qui hauia nom Cipio Africa, lo qual Cipio donant la sentencia, dix que no volia que negu dels dos ho fos perço con ell sabia que la un era molt pobre, e laltre era molt rich, mas era molt escas e auaricios, perque abdos serien corrumputs per cobdicia.

LXXXI - Eximpli molt saui de Tiberi Cesar Emperador, segons que recompta Josefus.

DEMANAT fo a Tiberi Cesar Emparador per que no mudaua los officials dels lochs de la sua senyoria; e ell respos: Per profit del poble, car aquell qui sap que li deuen tolre loffici roba e leuassen tot quant pot, e laltre qui ve apres dell destrouex ço que troba; e posa ho per eximpli dient: Un hom jau naffrat en lo cami, e jas fos que molts passassen negu no se acosta a ell. Apres un hom passant per lo cami mogut de pietat   -85-   leua li les mosques que tenia en les naffres, e lom neffrat dix: Molt de mal mas fet, car aquestes mosques quem leuest de les naffres ja stauen sadolles e nom turmentauen tant con feren al començament; are vendran altres mosques e menjarman altra tanta sanch con han fet les altres, em daran semblant turment: axi esdeue als pobles ab los officials nouells.

LXXXII - Eximpli molt saui de un filosof, segons ques recompte en lo libre de Dono Timoris.

UN jutge leuaua a penjar a un ladre; e un filosof sabent que aquell jutge era gran robador dix: Gran sens raho es aquesta que un ladre mate a altre ladre; perque es raho que aquest que aci no es jutjat, denant lo Jutge celestial sia condempnat.

LXXXIII - Eximpli de jutge qui pren sobornacions de dues parts.

UN jutge feya bodes de un fill seu, e dues persones hauien questio denant lo dit jutge. E perque en lo die seguent abdos hauien de comparer denant lo jutge per oyr sentencia, la un dells dona un bou al jutge per que donas la sentencia per ell. E laltre queu sabe dona una   -86-   vaca a la muller del jutge per que fes ab son marit que donas la sentencia per ell. Ella prega tant son marit, que li promes que daria la sentencia per aquell qui li hauia donada la vaca. Quant vench en laltre die quel jutge deuia donar la sentencia, lome que hauia donat lo bou conech en les paraules del jutge que li deuia donar la sentencia contra ell, e dix al jutge: Senyer, parle lo bou. Amich, dix lo jutge, nol lexa parlar la vaca. E abtant lo jutge dona la sentencia contra aquell qui hauia donat lo bou primerament.

LXXXIV - Miracle de sent Basili, segons recompte Anfilochius.

VOLENT se morir sent Basili feu se venir un metge juheu molt sabidor en lart de medicina, lo qual hauia nom Joseb, del qual metge sent Basili hauia haut reuelacio que deuia esser chrestia. E tentost quel metge ach guardat lo polç a sent Basili, conech que aquell die sent Basili deuia morir; e lo juheu li dix: Verament, vuy se pondra lo sol en lo sol. E sent Basili entes lo molt be, e dix li: Viure tro a dema que sera a hora de nona. Senyer, dix lo juheu, no pot esser, car verament sapies que la tua anima no pot star en lo teu cors una hora complida, e si tu vuy en aquest die no es mort, jo vull que dema quem maten. E respos sent Basili: No muyres en peccat,   -87-   mas tornat chrestia. Si tu, dix lo juheu, no mors vuy, dema jom tornare chrestia. Partit lo juheu de denant sent Basili, lo sant baro se gita deuotament en oracio pregant nostre Senyor que li alongas la vida tro lendema per tal quel juheu se fes chrestia. En laltre die quel juheu vee sent Basili viu, tentost se agenolla, e humilment adora al Saluador del mon e a la sua beneyta Mare. E per virtut diuinal sent Basili se leua del lit e ana a la sgleya, e alli batia lo juheu, e con lach batiat torna sen a son lit: e a hora de nona lo sant baro rete la anima a nostre senyor Deus.

LXXXV - Miracle de sent Basili, segons ques recompta en la Ligenda Lombardica.

UNA fembra scriui tots sos peccats en una carta, entre los quals hi scriui un peccat molt greu, e dona la dita carta a sent Basili, e pregal que per les sues oracions fossen aquels peccats destrouits. E sent Basili prega a Deus per ella, e foren rasos de la dita carta tots aquells peccats exceptat lo peccat pus greu. E ladonchs la fembra dix a sent Basili: Senyor, axi con me guanyist perdo de tots los altres peccats, guanyam perdo de aquest. Respos sent Basili: Fembra, lexem, que peccador son axi con tu, e ten be he mester perdo con tu. La fembra ainstaua lo. Ladonchs sent Basili dix a la fembra: Ves a sent Efeon, e pregara   -88-   Deus quet perdo aquest peccat. E quant sent Efeon oyi la fembra enuia la a sent Basili, e dix: Ve, fembra, a sent Basili abans que muyra, que si molt tardes nol trobaras viu. Quant la fembra torna a sent Basili troba quel leuauen a soterrar. E la fembra cridant a altes veus dix: Jutge Deus entre tu e mi, que podent ho fer nom volguist guanyar perdo de aquest peccat; e mes la carta demunt del cors de sent Basili, e a poch despay pres e cobra la carta, e vee que aquell peccat era ras de la carta.

LXXXVI - Miracle que sdeuench a Lemperador Anrich, segons recompte Helinando.

UN Emperador qui hauia nom Anrich lo jorn de sinquagesma feu un gran conuit; al qual conuit vengueren larcabisbe de aquella ciutat e un abat molt poderos qui hauia ab si sexanta milia homens darmes. E aquest abat hauia per priuilegi ques deuia seure prop Lemperador a la part dreta. Los homens del dit arcabirbe volgueren metre la cadira del archabisbe a la part dreta prop Lemperador, e sobre ço molt gran brugit e baralla fo entre ells per tal manera que moriren molts de la una part e de laltra; e Lemperador ach prou que fer en lo partir. E feta la pau entre ells Lemperador ab totes les gents oyren la missa, e en la fi del euangeli oyren una   -89-   veu del diable qui dix: Jo mescli aquesta baralla. E lemperador en confusio del diable feu dir altra vegada lauengeli ab grans lagremes e deuocio, e puys feu donar als pobres totes les viandes que eren aparellades per al conuit.

LXXXVII - Eximpli molt marauellos de un leo e de un drago, segons recompte Damia.

UNS mercaders de Venecia passant ribera de la mar veeren un drago que tenia pres un leo ab la coa, e metiel sen pres en una coua per que alli lo oucies, el menjas. Los mercaders entraren dins la coua, e oucieren lo drago, e liuraren de mort lo leo. E per aquella rao, tant con los mercaders stigueren en aquella terra, lo dit leo aportaua los quescun die un molto o una ouella.

LXXXVIII - Miracle que sdeuench a una monja perque no senya una letuga abans que la menjas, segons recompte sent Gregori.

UNA monja de un monestir de dones vergens un die entra en lort, e pres una letuga, e menja la sens que no la senya ne la beney. E en aquella hora la pres lo diable e li entra al cors; e tentost un hom sant conjuraua lo diable que li   -90-   isques del cors, e lo diable li respos: Non exire, car jo no ani a ella, ans vench ella a mi, car jo mestaua en aquella letuga e ella morde; pero per virtut del dit sant hom, tentost quel diable ac dites les dites paraules isque del cors de la monja.

LXXXIX - Miracle de sent Benet, segons recompta Gregori.

UN clergue lo die de Pascha de Resurreccio tenia molt be apparellat de menjar, e aparech li lo Creador del mon e dix li: Tu tens moltes viandes apparellades per a tu a menjar, e mon seruidor Benet soffer molt gran fam en lo desert. Lo qual clergue pres totes aquelles viandes, e aquel die cerca sent Benet per lo desert, e troba lo: e con lach trobat lo clergue li dix: Mengem, que Pasqua es vuy. Be se jo, dix sent Benet, que Pasca es vuy, pus te meresqui veure. El clergue li respos: Not coue vuy fer abstinencia, que cert sies que Pasca hauem vuy en los pobles, e a tu son trames per que menjes. Car sapiats que sent Benet staua tant luny de poblat que no sabia qual die era. Tentost abduy donaren laors e gracies a nostre senyor Deus, e menjaren en spirit de caritat.

  -91-  

XC - Miracle de sent Benet, segons que recompte sent Gregori en lo libre Dialogorum.

UN monge no podia star assossegat en dir les ores; e quant los altres monges deyen les ores en la sgleya, tentost lo dit monge se exia de la sgleya. E quant sent Benet ho sabe gitas en deuota oracio, e puys vee que quant les ores eren començades, que un diable molt negre venia en la sgleya e prenia per la falda lo dit monge, el ne treyia de la sgleya. E sent Benet en laltre die troba lo dit monge fora de la sgleya mentre les ores se deyen, e mana li ab paraules sanctes e enfortides que tornas a la sgleya a dir les ores ab los altres monges. E dalli auant lo monge dix les ores deuotament ab los altres en la sgleya.

XCI - Miracle de sent Benet, segons recompte sent Gregori en lo libre Dialogorum.

UN monge de paratge ab gran erguyll comença a pensar en si mateix: Qui es aquest a qui jo seruesch e tench la candela en la ma, e qui son jo per a seruir a tal hom con aquest? E sent Benet per spirit diuinal conech ço quel monge pensaua, e dix li: Frare, fes te lo senyal de la creu demunt lo teu cor qui mal pensa. E mana als altres monges que alli eren que prenguessen   -92-   la candela, e gita el dit monge del monestir per la sua superbia.

XCII - Miracle de sent Bernat.

SDEUENCH se que una veguada sent Bernat preycaua, e totes les gents scoltauen lo ab gran deuocio; e tentost lo diable mes li temptacio en lo coratge e dix li: Molt preyques be ara, e totes les gents te escolten ab gran pleer et tenen per hom molt scient. E lo sant hom sent Bernat tentost lexa de preycar e dix li, callant entre si matex: Lexem, maleyt, que si començe a preycar per tu, nou lexare per tu. E puys ab gran esforç acaba son sermo faent gracies a nostre senyor Deus.

XCIII - Eximpli de sent Bernat con oracio tart pot esser dita sens ymaginar en altres coses.

UNA vegada un monge se clamaua a sent Bernat que no podia fer oracio sens pensar alcuna cosa. Sdeuench se que anaua ab ells un hom qui era aldea de una aldea, e comença a rependre al dit monge, e dix li: James jo nom pens en altra cosa mentre fas oracio, e tots temps tench lo cor segur en una cosa qualseuol que face. E sent Bernat dix al aldea: Apartet fora del cami, e si dius un Pater noster sens pensar alguna cosa, jot dare aquesta mula que caualch, e tu   -93-   quem digues veritat, si hauras pensat en altra cosa dient lo dit Pater noster. E laldea ab gran alegria isques del cami cuydant que guanyaria la mula. Comença a dir lo Pater noster ab gran diligencia, e non ach dit la meytat que pensa si li daria la sella ab la mula; e tentost penedis de ço que hauia dit a sent Bernat, e demana li perdo humilment, e dix ço que li hauia auengut abans que hagues acabat lo dit Pater noster.

XCIV - Miracle con sent Bernat gita del lit e de la casa duna fembra un diable.

UNA vegada sent Bernat anant per la terra del ducat de Guiana, confessa se a ell una fembra que un diable qui hauia nom Incubo hauia jagut ab ella carnalment axi con a hom sis anys, e aquel diable li hauia manat que nos confessas a sent Bernat. Ladonchs sent Bernat dix a la fembra: Pren aquest meu bordo, e al vespre met lo demunt lo teu lit: e la fembra ho feu axi. Lo diable vench a la cambra, mas nos gosa acostar al lit on ella jaya, e menaça la molt fortment dient que tentost que sent Bernat sen fos anat que ell se vengeria della. E lendema sent Bernat ho sabe, e mana justar tot lo poble de aquell loch, e manals tenir candeles de cera enceses en les mans, e gita descomonio sobre aquel diable, e mana li que dalli auant nos acostas a la dita fembra; per lo qual manament ella fo deliurada del poder del diable.

  -94-  

XCV - Miracle e exempli con un infant de edat de sis anys perque souin blasmaua Jhesuchrist e la sua anima ne ana als inferns, segons recompte sent Gregori.

UN hom hauia un fill de sinch anys, e de molt minyo apres de blasfemar a Deu; e lo pare nol ne castigaua per tal con lo amaua molt e nodria lo molt delicadament. E lo Saluador e Senyor del mon enuia li pestilencia de mort, e volent se morir ab grans crits deyia: Pare senyor, veus uns homens vermells que men volen leuar? E dient aquelles paraules, lo pare tenint lo en la falda, linfant de sis anys mori, e los diables leuaren la sua anima al infern.

XCVI - Miracle e eximpli con lome de la sgleya no deu posseyir benefici de la sgleya per guastament, e siu fa pert la anima e a veguades lo cors a mort cruel e soptosa, segons recompte Damia.

EN la ciutat de Borgonya era plet e questio entre los clergues sobre un benefici, e la un dells perque era poderos ab superbia per poder posseya lo dit benefici. E un die oynt la missa oyi en lauengeli que deya: Qui se humilia sera exalçat, e qui se exalça sera humiliat. E ell dix en si matex: No es aço veritat que diu lauengeli,   -95-   car si jom sos humiliat a mos enemichs, jo no haguera ne tinguera tantes riqueses de aquesta sgleya con fas. E tentost sens tardança alguna vench lamp del cel que li entra per la boca e fene li tot lo cors axi con ab un coutell, e tentost mori.

XCVII - Miracle marauellos de sent Pere que feu cantar e volar un gall que era ja cuyt, segons que recompte Damia.

DOS compares se conuidaren la un al altre; e con foren asseguts a la taula portaren los un gall cuyt, e la un dels talla lo, e gita li demunt salsa ab pebre. E laltre dix li: Per cert, compare, axi has tu pecejat aquest gall, que encare sent Pere ho volgues nol poria tornar entegre. E laltre li respos: Compare, no dich sent P., mas dich quencara que Jhesuchrist ho manas nou poria tornar entegre. E tentost lo gall ab totes ses plomes, batent les ales canta e salta de la taula, e vessa la salsa demunt les robes dels dos compares. E tentost los pres malaltia de lebrosia de la qual moriren. E tots los decendents de aquells son stats e son tots mesells, e los bens de aquells son subjugats a la sgleya de sent Pere de la ciutat de Beronia, on aquest miracle sesdeuench.

XCVIII - Miracle e exempli con a Jhesuchrist es molt desplasent cosa e pren cruel venjança   -96-   de tots aquells qui desonren e menyspreen la verge Maria mare sua, segons recompta Cesarius.

DOS mals homens jugauen als daus; e el perdent comença a blasfemar de Deu, e laltre li dix: Calla, no saps tu dir mal de Deu. E tentost ell renega a Deu, e apres desonra la verge gloriosa santa Maria. E tentost oyren una veu del cel que dix: La mia injuria volgui sofferir, mas la desonor de la mia Mare no la vull jo sofferir. E tentost demunt lo taulell en que jugauen vesiblement fon ferit de la ira del Saluador aquell qui hauia desonrat la verge Mare del Senyor, que donant molts cruels crits e veus e scumant per la boca ell mori.

  -97-  

XCIX - Eximpli de un clergue qui cuydaua be cantar e cantaua molt lejament, segons que recompta Jacme de Uitriaco.

UN clergue cuydaua cantar molt be, e ell cantaua molt lejament. Un die el dit clergue deya missa cantada, e una fembra oya aquella missa, la qual lo die passat los lops li hauien menjat un seu ase. E quant la fembra oy cantar lo dit clergue comença a plorar. Lo clergue se pensa que ella se ploras per deuocio que hauia en la plasent veu quell creya hauer, e per tal lo clergue comença   -98-   alçar la veu mes que poch; quant ell mes alçaua la veu, la fembra mes ploraua. Acabada la missa lo clergue demana a la fembra per que hauia plorat. Ella li dix: Senyer, jo tenia un ase, e quant bramaua hauia tal veu con vos hauets; e con vos oya cantar erem viares que fos lo meu ase, car tal veu hauia con vos; per ço he plorat jo pensant en lase quels lops man mort. Lo clergue fo desonrat e menyspreat de ço que cuydaua hauer gloria.

C - Miracle contra fet a un monge ques daua vana gloria en lo seu cantar, segons recompte Cesarius.

UN monge hauia la veu molt graciosa e clara; e en la vespra de Pasqua beneynt lo ciri pasqual totes les gents oyen lo seu cant, marauellant se de la sua veu, per la qual cosa ell pres en si molt gran vana gloria, e tentost lo ciri pasqual desparech. E entengueren tots los monges, e altres qui alli eren, que allo era sdeuengut per lo cant pompos e de vana gloria del monge.

CI - Miracle ques feu a uns clergues quis dauen vana gloria en lurs cantars, segons recompta Cesarius.

UNS clergues cantant loffici en una sgleya prengueren lo cant molt alt mes per vana   -99-   gloria que per deuocio; entre los quals hauia un que era de honesta e bona vida, e vee demunt dells una coloma que tenia un sach obert en la ma squerra, e ab la ma dreta prenia totes les veus de una en una de aquells qui cantauen e metia les dins lo sach. Acabat lo cant, entre ells començaren se a glorificar con ten be hauien cantat, e lo dit clergue de honesta vida dix los: Jo no se si cantas be, mas be se quel sach ple esta de les vostres veus. E los altres clergues li digueren per que ho deya, e ell los dix ço que hauia vist.

CII - Miracle que sdeuench a un clergue ques daua vana gloria en lo seu cantar, segons recompte Cesarius.

UN clergue hauia la veu ten plasent e ten amorosa, que a tots los oynts semblaua veu dangel. E un die un religios oyint cantar aquell clergue dix: Aquella veu no sembla esser de hom, ans semble esser de diable. E tentost lo religios conjura ab deuocio al diable que isques del cors del clergue.

CIII - Miracle que sdeuench en una professo ques feya en la ciutat de Contastinoble, segons recompte Johan Damia.

EN la ciutat de Contastinoble feyen professons per tribulacions que hauien, e den mig de la   -100-   professo fon arrapat un fadri e fo pujat al cel per volentat de Deu, e los angels mostraren li la letania cantada. E tentost lo fadri fon tornat a la professo, e a altes veus ell canta la letania quels angels li hauien mostrat; e acabada de cantar la dita letania, la pestilencia per ques feya la professo cessa de continent.

CIV - Miracle que sdeuench en un monestir de la orde de Cistell, segons recompta Cesarius.

EN un monestir de la orde de Cistell començaren en lo cor a dir vespres; e a la una part del cor stauen tots los monges pus ancians, e començaren lo psalm ab una veu ne molt alta ne molt baxa. E daltra part del cor staua un monge joue molt pompos, e comença lo cant molt pus alt quels ancians: e jasfos quels primers haguessen la veu primera, pero per tal con tots los monges jouens ajudaren al joue pompos, los ancians per scusar scandel seguiren ab affany lo cant dels jouens. E en aquella hora per tots los monges fon vist exir de la bocha del monge joue pompos un diable tot flamejant, lo qual diable passa per deuant los monges jouens que li hauien ajudat a cantar.

CV - Miracle que sdeuench a sant Elias monge, segons recompte Heraclides en lo libre de Paradisi.

  -101-  

LO sant Helias monge era prior e gran guarda de tres monges, les quals ell mes en un monestir, e estech ab elles quaranta anys per lur confessor. E ell stant de edat de trenta en quaranta anys ach temptacio del peccat de la carn, e lexa lo monestir, e mes se en lo desert, e dejunaua continuament per que Deus li tiras aquella temptacio, e ab gran deuocio feu oracio a nostre senyor Deus que li tolgues aquella temptacio e laucies. E feta la dita oracio, adormis, e vee venir a ell tres angels qui li digueren: Per que lexets el monestir de aquelles monges? Ell respos que per dupte de peccar ab elles. E los tres angels li digueren: Sit liuram de aquesta temptacio tornaras al monestir? E ell dix que hoc, fent jurament de complir ho. La un dels angels li tench les mans, laltre los peus, lo tercer ab un raor tolch li los membres ab ques fa la luxuria. E tentost los angels li demanaren si per ço que li hauien feyt sentia leuiament de aquella temptacio? Ell dix los que hoc, e que sentia que li hauien leuada una molt gran carrega que demunt si portaua, e lauien liurat de molt gran tristor que hauia. E con lo sant Helias fo despertat trobas tant deliure de la temptacio carnal con si james no la hagues hauda. E complits cinch dies torna al monestir de les dones dorde, e estech ab elles altres quaranta anys. E jura als sants pares hermitans que james   -102-   despuys no hac neguna temptacio carnal; pero dix diuerses vegades que molt era perillosa cosa a lome dorde estar ab fembres, car la sua conuersacio es perillosa.

CVI - Eximpli e miracle con es plasent al diable con lome de religio cau en lo peccat de luxuria, segons recompte senex Tebeus.

UN religios tenia pare que era sacerdot de les idoles. E una nit que son pare faya sacrifici a les idoles demunt dites, ell vee venir alli Sathanas ab tots los seus, e vee que quescun daua compte al Sathanas de les obres que quescun hauia fetes. E dix la un dels diables a Sethanas: Senyor, dins .xxx. dies jo fiu fer una baralla de la qual son morts molts homens. E altre diable dix: Senyor, jo fiu partir un sposat de la sua sposada, per la qual son morts molts homens. E altre diable dix: E jo, senyor, en .xx. dies he fetes morir en la mar moltes gents. E tentost lo dit Sathanas feu los turmentar molt fortment, dient los que hauien mesos molts dies en fer pocha obra. E apres un diable dix a Sathanas: Senyor, quaranta anys he fet ton mon poder que a un monge fes peccar carnalment ab una fembra, que nou pogui fer tro esta nit que enuides ho he pogut acabar, quel he fet caure en lo peccat de la luxuria. E tentost Sathanas ab gran alegria besa aquel diable   -103-   en la boca, e mes li en lo cap una corona, e dix: Verament tu acabest gran fet ab aquell monge, per que es gran raho que jot vulla molt gran be et faça gran honor.

CVII - Eximpli e miracle de aquells qui caen en peccat de presumpcio, segons recompte Johan Anacorita.

UN monge hermita staua en unes muntanyes en una coua, e feya molt gran abstinencia per que uench a gran perfeccio. E un die pensa e presumi en si mateix que aquelles gracies que Deus li feya que les merexia molt be per que feya vida molt sancta. E tentost en aquell die vench un diable qui pres forma de fembra, e vench a ell a la coua on staua; e quant li fo denant agenollas deuant lo dit monge hermita, e dix li: Senyor, perduda vaig per aquestes muntanyes, e segons pots conexer so molt cansada e hujada, per quet prech quem lexes star a un raco de aquesta coua tua, perço que si defora dormia menjar mien les besties feres e saluatges, e tu hauries ne gran peccat. El hermita mogut a pietat dix que li playia. E tentost ella comença a comptar e a dir con ella era anada per lerm, e dix li altres paraules molt enganoses per les quals mogue al hermita a voler peccar ab ella carnalment. E con ella conech la volentat del dit hermita,   -104-   mes li la ma als pits, e comença a burlar e a riure ab ell, per tal manera que ja leuaua catiu e presoner a aquell caualler de Jhesuchrist, al qual feu oblidar tots los treballs que hauia sofferts per la amor de Jhesuchrist. E lermita alonga los braços per abraçar la fembra, e axi con ell la tenia abraçada ella gita un gran crit espauentable e desparech. E lermita guarda vers lo cel, e vee gran companya de diables qui stauen mirant aquella mala obra, e digueren: O tu que te exalçaues tro al cel, con es abaxat tro als inferns! e sapies que aquell qui se humilia sera exalçat, e aquell qui se exalça sera abaxat. E tentost los diables desparegueren. Lermita qui no poch sofferir la confusio de aquell engan, desespera, e desempara lermitatge, e torna al mon, e feu tals obres que perde la anima.

CVIII - Bell eximpli e miracle de un hermita ques crema los dits de les mans per no complir lo peccat de la carn, segons ques recompta en lo libre de vitis Patrum.

UN hermita de molt bona vida seruia a Deu deuotament; e una fembra en lo peccat de la carn vanas deuant molts homens de aquells que usauen peccar publicament ab ella, que ella faria per manera quel dit hermita peccaria ab ella carnalment. E tentost vench a la cella del   -105-   hermita, e pregal que la acullis alli aquella nit per la amor de Jhesuchrist. E lermita mogut de pietat aculli la de dins la casa, e con ella fo entrada dins, sens gran tardança lermita comença hauer molt fort temptacio de la carn. E tentost quel hermita se senti la temptacio ences foch dins la cella, e cremas tots los dits de les mans un apres daltre, per que per dolor del foch de les mans perdes lo foch de la temptacio de la carn. E con vench lendema per lo mati alguns de aquells desonests homens vengueren a la cella cuydant trobar desonestament lo dit hermita ab la dita fembra. E con lermita los vee dix los: Vejats con me crem los meus dits per aquella filla del diable que alli dorm. Los dits homens se acostaren a ella per la despertar, e trobaren que era morta. Quant ells veeren que era morta, ab gran deuocio gitaren se als peus del hermita pregant lo que pregas Deus per ella. E lo sant hermita ab molt gran deuocio feu oracio; e tentost la fembra resuscita e torna viua, e axi rete be per mal.

CIX - Eximpli e miracle de temptacio de la carn, segons recompta Heraclides.

AQUEST Heraclides era hermita, e hauia molt souent gran temptacio del peccat de la luxuria; e ab gran vergonya de descobrir ho vench   -106-   sen a sent Panton, qui staua sol en hermitatge en lerm, e dix li la sua temptacio. E sent Panton li respos: Not marauells de ço si ja no has aquesta temptacio per desig reprouat de la volentat, o solament que la hages per desig de la castedat, car sapies que jo he setanta anys, e ha quaranta anys que estich en aquesta cella, e encare som turmentat de aquesta temptacio. E dich te quem dura dotze anys continuament que james la temptacio de la carn de mi nos parti; e cuydant me quem hauia Deus desemparat, isqui de aquesta cella, e tot nuu gitem dauant una coua on staua una leona qui nodria sos fills, per ço que con la leona vengues me menjas e me aucies, que mes amaua morir que consentir al peccat de la carn. La leona vench e lapam tota la persona del cap tro als peus, e puys entrassen en la coua on tenia sos fills, e jo tornemen en aquesta cella pensant e imaginant que nostre senyor Deus me hauria perdonat. E tentost vench lo diable en forma de una bella fembra que jo hauia ja vista, assigues en la mia falda, e mes me tanta de temptacio de la carn, que cuydi hauer jagut ab ella; e per gran ira e desplaer que hagui doni li un gran buffet; e ella tentost desparech e lexam molt gran pudor en la ma ab la qual li hauia donat lo buffet, la qual pudor me dura continuament dos anys. E tentost isqui de aquesta cella, e animen per lo desert, e prengui una vibra que trobi, e metilem en lo cap del membre per quem mordes   -107-   e que jo moris; mas la vibre nom volch mordre. E en aquella hora jo oy una veu del cel quem dix: Panton, not dons ira, car per ço ta Deus lexat temptar per que coneguesses la tua malaltia, et tornasses a la ajuda sua que es senyor de totes coses.

CX - Eximpli contra temptacio de la carn, segons se recompta en les vides dels sancts Pares.

UN monge hauia gran temptacio de una bella fembra que hauia vista. E quant lo monge sabe que la fembra era morta, de nit ana lla on la hauien soterrada, e pres un gran troç del seu abit e fregan lo cors, que pudia fortment; lo qual troç de abit pudia molt terriblement e penjal dins la sua cella axi pudent, e quescun die ell deya: Vet açi la que tu desijaues; ara fartat della. Axi fo castigat de la dita temptacio.

CXI - Miracle e eximpli contra lo peccat de la carn, segons ques recompte en lo libre de les collacions dels sancts Pares.

LABAT Pafnuci feya vida ten destreta que en totes les temptacions quel diable li feya se trobaua vencedor; per la qual cosa ell entenia   -108-   que era liurat del tot de la temptacio de la carn. Sdeuench se un die quel vengueren veure alscuns monges, e apparellant los ell de menjar cremas un poch la ma, de la qual cosa ell fo molt trist perque el foch hauia haut poder en ell, al qual los diables eren subjugats; en qual tristea ell se adormi. E tentost un angel li aparech, qui li dix: Pafnuci, per que stas trist? car lo foch del delit de la carn encare no es en tu apagat per que lo foch material te lexas de cremar. E per a prouar aço pren una fadrina verge, e despullada abraça la; e si lo teu cor nos mou al delit de la carn, ladonchs conexeras que es segur de la temptacio, e lo foch material not cremara.

CXII - Miracle e eximpli de virtut de castedat.

AQUEST Gregori Netzaren era molt gran sabidor e amaua molt la castedat; e stant joue staua en la ciutat de Athenes studiant en philosophia. E un die stant assegut legint aparegueren li dues fembres fort belles, la una a la ma dreta, e laltra a la esquerra; e ell guardant les ab uyll temeros de la castedat demanals qui eren e que volien. E elles abraçaren lo, e digueren li: Not desplacia ab nosaltres, car tes amigues e tes conexens som: e som enuiades a estar ab tu, car nosaltres som la Sciencia e la Castedat, e volem star en la   -109-   habitacio del teu coratge, la qual nedeament nos has aparellada.

CXIII - Eximpli de gran e perfecta castedat de una fembra maridada, segons que recompte sent Geronim.

UN scuder era vell e tremolaua li tot lo cors; e hauia per muller una molt bella fembra joue. Ell hauent paraules de felonia ab un altre hom, lom li retrague que li pudia la boca, per la qual cosa lo dit scuder vell fo molt trist, e ach baralla ab la muller perque no li hauia dit que la boca li pudia, per que ell pogues hauer pres algun remey. E ella, que era casta de cors e de volentat, li respos que creya que a tots los homens olgues axi la boca con a ell, e per ço no loy hauia dit.

CXIV - Eximpli de molt gran virtut e perfeccio que ach una dona dorde per obseruar virginitat, segons que recompte Jacme de Uitriaco.

UN princep molt poderos feu un monestir en lo qual mes moltes monges; entre les quals ni hauia una fort bella de la qual lo dit princep era molt enamorat. E con se volgues que ell li hagues trameses moltes joyes pregant la que   -110-   volgues fer la sua volentat, ella no ho volch fer; e perço lo dit princep trames homens al monesti que ley menassen per força. E axi con los dits homens la trayen del monestir, ella los dix per que lo princep se era mes enamorat della que de les altres monges? E ells li digueren que per la gran bellesa que ella hauia en los uylls. E ella tentost ab gran pleer pres un gauinet que portaua en la cinta e tragues los huylls, e dix los: Amichs, prenets los huylls pus que per ells ses enemorat de mi, e lexats mi que meyns am los meus huylls que la mia anima.

CXV - Miracle e eximpli de gran virtut e perfeccio de una verge, segons que recompte Jacme de Uitriaco.

ENTRADA la ciutat de Leadiense per los enemichs, moltes fembres vergens per guardar e seruar castedat se gitaren en lo riu per morir. E una delles anant per lo riu, vengueren dos dels enemichs en una barcha, e meteren la en la dita barcha, e carnalment e fortiuol volgueren se gitar ab ella. E ella abans que ho volgues sofferir gitas de la barcha en lo riu, e al saltar que ella feu de la barca en laygua, la barca se trestorna en laygua, e moriren tots los qui eren en la barcha; e ella scapa sana e salua, e isque a terra.

  -111-  

CXVI - Eximpli molt virtuos e marauellos de un joue qui volch guardar castedat, segons recompte Jeronim en la legenda de sent Paul primer hermita.

LEMPERADOR Dacia feu pendre a un joue crestia, e no podent lo vençre per turments que negas la fe de Jhesuchrist, mana fer un lit molt rich e molt delicat en un bell verger on hauia una bella font, en lo qual verger daua layre molt tempradament; e los arbres de aquell verger tenien totes ses fulles e ses flors molt odorants, en los quals arbres stauen diuerses natures daucells que cantauen cants molt dolçes e plaents. E lo dit Emparador feu gitar lo dit crestia en lo dit lit, ligat de peus e de mans, e mana a una fadrina verge ques gitas en lo lit prop dell, e que fes ab acabament que ell peccas carnalment ab ella. E ella quant se fo gitada en lo lit començal de abraçar e de besar, e fer ab ell altres desonestats. E lo sant joue chrestia senti en si ja los mouiments de la carn; e duptant se que no fos vensut, e veent que nos podia ajudar dels peus e de les mans, ab les dents tallas gran troç de la lengua, lo qual troç scupi en la cara de la fadrina verge que de prop li jaya, axi que ab la ajuda de Deu ell de tot fo vençedor, car ab la dolor de la lengua lo lexa la temptacio de la carn.

  -112-  

CXVII - Eximpli de saui consell de bon aduocat, segons que recompte Ualeria.

DOS homens donaren a una fembra a guardar un sach de moneda dor, ab tal condicio que no donas la dita moneda a un sens altre. A cap de temps vench la un a la dita fembra, e dix li con son companyo era mort; e ab paraules enganoses la dita fembra li dona la dita moneda. E passat algun temps vench laltre home, e con sabe que la fembra hauia donat la moneda a son companyo, feu la citar denant lo jutge. E un joue molt saui qui hauia nom Daniel, respos e atorgua per ella e en son nom que ella tenia la dita moneda dor, mas que no era tenguda de dar la a ell sens que no hi fossen ell ab son companyo, que axi era condicio de la comanda. E lo jutge ladonchs mana a la fembra que no donas la dita moneda sino abdosos ensemps.

CXVIII - Eximpli que hom deu cubrir les errades e deffalliments dels clergues homens de religio, e no diffamar, segons que recompta Rufinus.

LEMPERADOR Contasti entrant una veguada en un ajustament que uns sants pares hermitans e monges fayen, trobals que stauen en contrast e debat entre ells, lo qual Emperador pres les querelles dels uns e dels altres per scrit e mes   -113-   les en son si, e puys feu les cremar per que no fos sabut per negu que entre los sacerdots e seruidors de Deu hagues discordia. E en altre loch dix aquest matex Emperador, que si ell trobas algun clergue o religios peccant carnalment ab sa mare, que ell los cobriria ab son mantell per que no fossen vists daltres.

CXIX - Eximpli con una vianda quescun jorn, e no diuerses viandes, fa viure pus sana e pus bella la persona, segons recompte Elinandus.

LO bisbe de Beuuays demana a un frare per que era pus bell e pus sa depuys que entra en lorde, que no era quant staua en lo mon? El frare li respos: Senyor, aço fa perque los frares totstemps menjen una vianda continuament, e per aquesta raho son pus sans e pus bells; car en lo mon menge jo e no a hora ordenada, perço no era ten sa con ara. Digues me, frare, ço dix lo bisbe, que has menjat vuy? Senyer, assats; ço dix lo frare. E ir que mengist? Senyer, assats. Not deman jo, dix lo bisbe, quanta vianda mengest, mas quina vianda mengist? Vuy, respos lo frare, faues e cols. E ir que mengist? Cols e faues, e axi meng quescun dia; per que apar quel ventrell se conforma mils ab una vianda que ab moltes.

  -114-  

CXX - Eximpli de gran abstinencia, segons recompte Jacme de Uitriaco.

SANTA Maria de Origen axi hauia perdut lapetit del menjar que a vegades staua .viij. dies e encare onze que no menjaua, e ab aquesta abstinencia james no era malalta, nes lexaua de treballar en aquells dies. E encare que en aquels dies volgues menjar, no podia tro hagues cobrat lapetit del menjar, lo qual apetit li era tolt per lo sant Spirit. E una vegada stech .xxxv. dies que no menja ne parla, sino que ten solament quescum die demanaua lo cors de Jhesuchrist; e rebut aquell, tornaues a son scilenci e a sa contemplacio. E acabats los dits trenta e sinch dies parla e demana de menjar.

CXXI - Miracle e eximpli de un hom qui menysprea la cendra que la Santa Sgleya dona al primer dimecres de quaresma, segons recompte Cesarius.

EN una ciutat stauen dos homens lo dimarts de carnes toltes en una tauerna, e stigueren sopant tro a la mija nit. E lo dimecres per lo mati anaren a la tauerna en la qual stigueren beuent tro que tocaren a missa, e dix la un: Be hauem vuy dejunat; e axi anem a la sgleya pendre cendra. E laltre scarnint de la cendra, dix:   -115-   Asseute, e jo dar te cendra. E tentost pres de la cendra del fogo, e mes sen sobre lo seu cap. E tentost per son peccat vench tant de pols a la derredor de son cap e de sa cara, que obrint la boca per cridar que li acorreguessen, li entra tant de pols e de cendra en la boca, que decontinent laucis, que no li pogueren donar algun remey.

CXXII - Miracle e eximpli de sent .P. apostol e de sent Climent, segons ques recompte en la vida de sent Climent.

UNA dona qui hauia nom Macidiana era molt bella; per ço un seu cunyat germa de son marit se enamora della. E jasfos que moltes vegades ell la requeris que li liuras son cors, ella nou volch fer, que mes ama guardar castedat a son marit. E ella veent quel cunyat axi la perseguia, per lunyar se dell dix a fon marit que en sompnis li era auengut ques ne anas de aquella ciutat ab Faustino e Fausto sos fills, e que noy tornas tro fos apellada per langel; e que si nou feya, tentost morrien ella e los dos dits fills seus. La qual cosa lo marit creegue; e tentost feu metre a una nau a ella e als dits dos fills, e enuials a la ciutat de Athenes; e ell tench ab si un altre fill seu qui hauia nom Climent. Quant la nau fo en la mar, per fortuna de temps la nau trenca, e moriren los dos fills e tots quants eren en la nau, sino ten solament la mare e un altra fembra que   -116-   scaparen en una taula, e per volentat de Deu arribaren en terra. La fembra torna paralitica, e Macidiana per dolor dels dos fills que hauia perduts mordes ab les dents les mans per manera quen romas afollada, e abdues stauen tan mal aparellades que mes stauen mortes que viues. E a cap de un any lo marit enuia a la ciutat de Athenes per saber nouelles certes de sa muller de sos fills. E quant ell vee que no sabia negunes nouelles dells, comana son fill Clement a amichs seus quel guardassen el nodrissen, e mes se en una nau, e ana vint ayns cerquant a la muller e els fills. E apres Climent dins aquell temps vench denant sent .P. apostol, e dix li tot ço que li era sdeuengut de son pare e de sa mare e de sos germans. E anant sent Pere e sent Climent per una ciutat, en la posada on ells posauen vench la dessus dita Macidiana mare de sent Climent, e demana almoyna a sent .P.; el qual li demanaua per que no treballaua? E ella li dix con era afollada de les mans; e compta li con era partida de sa terra e hauia perduts sos dos fills en la mar. E sent Pere entes tentost que aquella era la mare de sent Climent, e dix li: Jo te mostrare ton fill Climent. E ella queu oy caygue smortida en terra. E sent .P. la leua per la ma e mostra li sent Climent son fill. E ella que vee son fill comensal plorant a besar e abraçar. E sent Climent no conexent la per mare, ans pensant se que fos fembra orada lunyaues della e enfellonies ab sent .P.   -117-   perque lay feya acostar. E sent .P. li dix: Not lunyes della, que sapies per cert que ta mare es. Quant sent Climent conech que ella era sa mare, agenollas als seus peus plorant molt agrement e besa li los peus. E en aquella hora Aquilla e Dicete eren ja dexebles de sent .P., e eren alli ab ell, ab sent Climent ensemps, e els dits dexebles demanaren a sent Climent quina fembra era aquella? E ell lurs dix que era lur mare. E sent .P. los compta per quina manera ella hauia perduts los dos seus fills en la mar. E los dos dexebles tentost agenollaren se molt humilment deuant ella e digueren li: Nos som tos fills Faustino e Fausto, aquells que tu dius que perdist en la mar, e tu es nostra mare, e Climent nostre germa. Ladonchs hagueren entre ells gran pleer, e despuys plach a nostre senyor Deus que trobaren son pare; e reeberen tots consolacio per virtut de Deu.

CXXIII - Miracle e eximpli con es al diable molt plasent con los clergues no dien lo offici en la sgleya axi con deuen, segons que recompte Jacme de Uitriaco.

UN religios e sant hom estant en lo cor de la sgleya viu un diable que leuaua a la esquena un gran sach. E lo sant religios li demana que portaua en lo sach? E lo diable respos quey portaua les sillabes e les diccions sincopades e les letres quels clergues menten en les ores. Lo sant   -118-   hom li dix: Con has nom? E lo diable li respos: A mi dien Titelino. E tentost lo dit sant hom feu aquest vers: Fragmenta psalmorum Titulinus colligit horum.

CXXIV - Miracle e eximpli con los studiants de logica pequen quant despenen son temps en sofismes e questions sens profit, segons recompte Jacme de Uitriaco.

EN la ciutat de Paris mori un scola, e apres aparech a son mestre de logica vestit de una capa de pergami tot scrit de letra menuda. E demana li lo mestre quina capa era aquella? e aquelles letres quines letres eren? E lescola dix: Mes pes me donen quescuna de aquestes letres que no faria si tingues demunt la torre de Sent German. E sapies que aquestes letres son los soffismes e les questions sens profit en que jo despengui mon temps. E not poria fer entendre quant foch quim crema soffir dejus aquesta capa de pergami, pero si volies acostar la tua ma a mi e que una gota de aquesta suor que jo pas te tocas en la ma, ladonchs pories conexer lo gran turment de foch que jo soffir. E tentost lo maestre acosta la ma en la qual li caech sola una gota de la suor, la qual gota li passa la ma de laltra part axi con si fos una sageta o virato. E tentost lescola desparech. E lo mestre lexa de legir logica, e desempara lo mon, e mes se en lorde de Cistell;   -119-   e feu aquest vers: Linquo reucare ranis, cras coruis, vanaque vanis, ad logicam perago que mortis non timet ergo. Que vol dir: Jo lex lo roncar a les granotes, e cras cras als corps, les coses vanes als vans; vag a la logica que no tem per raho de la mort, la qual es la teulegia. E aytant con visque tench la ma foradada.

CXXV - Miracle e eximpli de .j. monge qui era temptat molt fortment de la temptacio de la carn, segons se recompte en lo libre de vitis Patrum.

UN monge hauia temptacio de la carn, e prega un sant hom que pregas a Deu que li tolgues aquella temptacio. Lo qual sant hom feu la dita oracio molts dies, mas no fo oyt; de la qual cosa marauellant se ell vee en visio una nit lo dit monge assegut, e los diables en semblança de fembres qui li ballauen deuant, e lo dit monge ques delitaua en veure les: e vee un que staua reprenent e blasmant al dit monge con nos leuaua e nos gitaua a fer oracio al Senyor creador del mon. E tentost lo sant hom dix al monge: Amich, per ta culpa no son jo oyit de la oracio que per tu feya, e aço per tal con te delites en tos mals pensaments; e no pot esser que tu hages remey de la temptacio de la carn per oracio daltre si tu noy treballes, car lo malalt no pot garir ne   -120-   li aprofita ço quel metge li fa si nos guarda de les contraries coses.

CXXVI - Virtuos eximpli de aquells qui han temptacions de diuerses pensaments desonests, segons se recompta en lo libre de vitis Patrum.

UN monge vench al abat Pastor e clamas a ell quel turmentauen molt los pensaments que hauia. E labat manal despullar e dix: Obri la boca e pren lo vent si pots. E lo monge despullat dix: No pusch. E labat li respos: Ten poch pots tu fer que no hages diuerses pensaments, pero pots los contrestar ab que not delites en ells.

CXXVII - Virtuos eximpli de aquells qui han temptacio de desonests pensaments, se segons recompte en lo libre dels dits dels sants Pares.

UN joue dix a un hom sant: Que fare? que maten me pensaments sutzes. E lo sant hom li respos: La fembra con vol desmamar sa criatura unta se la mamella ab amargues coses; e quant la criatura ve a mamar fug de la mamella per la amargor que en ella sent. E tu entre tots los pensaments que has met hi lo pensament de la mort amarga, e los turments que hauran los peccadors en infern, e ladonchs fugiran de tu tots los altres pensaments.

  -121-  

CXXVIII - Eximpli con un hom per imaginar en les penes infernals lexa lo mon e feu vida santa, per que aconsegui la gloria de paradis, segons recompte Jacme de Uitriaco.

ERA un hom molt mundanal e delicat, e un die comença a pensar les animes qui stauen en infern sin exirien tro a mil anys: respos li la consciencia que no. Apres pensa sin exirien a cent milia anys: respos li la consciencia que no. E pensant se en aquestes coses torbasse molt en si matex, e comença a imaginar ab gran pahor e spant con son cechs e mesquins los amadors daquest mon que per poch temps quey viuien anauen a les penes perpetuals. E per aquell pensament apres lom feu vida santa, per que aconsegui la gloria celestial.

CXXIX - Eximpli de molt saui consell donat per .j. hom veyll a un joue, segons ques recompte en lo libre de Dono Timoris.

UN joue anant per una fira ana per totes les tendes e botigues a mirar les joyes que en elles venien; e en una botigua troba un hom vell que no tenia neguna mercaderia, e demana li que venia? Lo vell li respos que sabiduria. Dix lo joue: Donchs vinlem. E auenguts lo vell li   -122-   vene per cent marchs dargent, e pagats los dits cent marchs lo vell li dix: En totes les coses que faras primer guarda a quina fi vendran. E lo joue tenent se per enganat murmura; e lo vell li dix: Ve e nou oblits, e feu ho scriure en les portes de la tua cambra, e en finestres, e en tot loch, e en lo manech del rahor ab quet solen raure: e lo joue ho feu axi. E aquel die enuia per lo barber que li raes la barba, al qual barber los enemichs del dit joue hauien donat e promes gran tresor que con li raes la barba quel degollas ab lo raor. E quant lo dit barber entra per la porta de la casa del joue vee scrit letres que deyen: Quant faras la cosa guarda a qual si vendra. E semblants letres troba escrites en la porta de la cambra on lo dit joue staua, e semblants letres eren escrites en lo manech del raor, car lo dit joue les hi hauia fetes escriure. E quant lo barber tench lo rahor en la ma per raure li la barba, lo barber comença tremolar e mudar se de color; e lo joue li demana que hauia? E apres que lach assegurat, dix li con hauia proposat quel oucies, e ho haguera fet sino per les letres que hauia vistes scrites en tots los portals e en lo manech del rahor. Lauors lo joue conech que li hauia molt aprofitat la sabidoria que hauia comprada al mercader vell.

CXXX - Miracle e eximpli de un caualler qui en sa casa nudria molts coloms, segons recompte Cesarius.

  -123-  

UN caualler solia nudrir molts coloms, e digueren li que peccaua perquels nudria, per tal con menjauen los sembrats de sos proismes. Sdeuench se un die que ell los daua a menjar, dix los a altes veus: Vosaltres coloms, si volentat es de Deu que jous crie e que siats meus prenets ço que jous do a menjar. E si no, man vos de part sua e en son nom queus ne anets tots, e james açi no tornets. E tentost tots los coloms se leuaren, e tots ensemps volant sen anaren, e james no tornaren a la casa del dit caualler.

CXXXI - Miracle e eximpli dun clergue quis acomana al diable, segons recompte Helinandus.

UN archiaca de una sgleya volia anar a Roma, e prega a un canonge son amich que li prestas un clergue seu quel acompanyas, lo qual clergue hauia nom Natural, a lo qual era molt leal home, e era son dispenser; e perço loy demana larxiaca per que fos son dispenser en aquel viatge. E lo dit arciaca era molt scas hom; e stant ja prop Roma lo dit arciaca pres compte al dessus dit Natural de tot ço que hauia despes. E lo dit clergue recordant con largament fiaua dell son senyor lo canonge, e vee que ten stretement li demanaua de compte larchiaca, e que ell no loy podia donar axi con loy demanaua, ab   -124-   gran desplaer acomanas al diable. E aquell die lo dit clergue Natural mori offegat en un riu. E entre lo dit clergue e lo dit canonge son senyor hauien feta composicio entre ells que aquell qui abans moris que dins trenta dies aparegues al altre per manera que no li metes spant ni paor, e que li digues tot son stament: perque aquella nit quel dit clergue mori offegat en lo riu apparech al dit canonge, lo qual staua vetlant, e tenia denant una lanta en la qual cremaua lum; e apparech li vestit ab una capa blanca plujosa, e no hauent paor dell, lo dit canonge li dix: Be sies uengut, Natural, e larciaca es vengut? No, senyor, dix Natural, mas jo son vengut per complir la composicio que entre vos e jo fem: sapiats que son mort, per que us prech quem acorregats, que grans turments soffir. E per que? dix lo canonge, que verament molt honesta vida fes ab mi. Veritat es, senyor, dix Natural, que jo fora en paradis sino per tal con vuy ab gran fellonia me comani als diables: e prech vos, senyor, que amonestets a tots ques guarden de fer semblant cosa, car aquell quis comana al diable dona li poder sobre si axi con jo fiu, e perço me offegaren vuy en un riu: ara vag en gran pena. El canonge li dix: Si en penes vets, con vestits tan bella capa? Senyor, dix Natural, mes pes me fa aquesta capa que si tingues demunt mi una gran torre; e la bellesa de la capa es senyal que jo he hauer perdo si vos leyalment e be e viaçosa me acorrets   -125-   ab misses e almoynes. Jous promet, dix lo canonge, que jous fare lo acorriment que vos demanats. E axi ho feu, e tentost lo dit clergue desparech.

CXXXII - Miracle e eximpli marauellos de la hostia sagrada que es cors de Jhesuchrist, segons que recompte Cesarius.

EN la terra de Leudonia, en un loch que ha nom Corembar, una fembra ab gran deuocio combregaua molt souen; e un die lo clergue no la volch combregar, dient li que les fembres per antuyll volien combregar. E aquella nit stant la dita fembra gitada en son lit faent oracio, aparech li Jhesuchrist, e portaua en la ma la caxeta en que staua lo cors de Jhesuchrist en la sgleya: e venien ab lo Senyor molts angels cantant aquell vers qui diu: Speciosus forma. E lo Senyor del mon, con fo apres della dix li: Per ço con lo meu clergue te nega de dar lo meu cors, jot combregare ab les mies mans. E trague de la dita caxeta una hostia e combrega la, e tentost lo Senyor desparech. E ab la dita fembra staua una fembra religiosa qui tot aço vee; e laltre die per lo mati la dita religiosa dix al clergue quantes hosties tenia sagrades? Ell li dix que be sabia quantes. E tentost obri la caxeta e troba una hostia de les sagrades menys. E lo clergue ab gran pahor gitas en terra plorant, marauellant se que la caxeta hauia trobada tancada e quen fallis la   -126-   hostia. E la dita religiosa lo aconsola ab paraules honestes e deuotes, e dix li con ella hauia vist que Jhesuchrist hauia combregada la fembra de una de les hosties de la caxeta. E la dita religiosa castiga e repres lo dit clergue que james no digues de no de combregar a negu.

CXXXIII - Miracle e eximpli de la hostia sagrada ques vertader cors de Jhesuchrist, segons que recompte Cesarius.

LO bisbe Maurici, bisbe de Paris, a la hora de la sua mort ten fort ach la febre que li tolgue lenteniment, pero demana quel combregassen. Los quel seruien veeren que ell era fora denteniment, e digueren al clergue que per complaure al dit bisbe que aportas una hostia, mas que no fos sagrada. E entrant lo clergue per la cambra on jahia lo dit bisbe ab la hostia no sagrada, dix lo bisbe a altes veus: No aportats lo meu Senyor. E tots los que alli eren marauellaren sen. E tentost lo clergue torna a la sgleya e porta lo ver cor de Jhesuchrist sagrat. El dit bisbe lo reebe deuotament; e tentost cobra lenteniment, e ple de fe e de caritat dona la anima a Deu.

CXXXIV - Miracle del cors de Jhesuchrist ques hostia sagrada, segons que recompte Cesarius.

  -127-  

UNA fembra acustumaua de combregar quescun digmenge, e aquel digmenge no menjaua vianda neguna, ne hauia apetit algu de menjar. Lo clergue qui acustumaua de combregar la dita fembra dix ho al bisbe, e lo bisbe mana al clergue que combregas la dita fembra e que li donas una hostia qui no fos sagrada. E lo dit clergue feu lo manament del bisbe; e con ach combregat la dita fembra de la hostia no sagrada, la fembra ach tanta de fam e ten gran apetit de menjar que no sabia ques faes. E plorant agrement vench al dit clergue e dix li que per sos peccats Deus li hauia tolta la gracia que solia hauer de no hauer fam lo dia que combregaua, e que ladonchs la hauia ten gran que no sabia ques fees. E lo clergue quiu oyi alegras, e dona laors a Deu, e ab la hostia sagrada dona lo ver cor de Deu a la dita fembra, per virtut del qual ella no hague neguna fam e cobra la gracia que hauia perduda. El bisbe con ho sabe ab gran deuocio feu fer gracies al Saluador, e feu scriure aquest miracle.

CXXXV - Eximpli e miracle con lo cors de Jhesuchrist en la hostia sagrada dona virtut e sforç contrals enemichs, segons recompte Cesarius.

UN caualler faya moltes injuries a Loys comte Delonze en sos homens, e en ço del seu. E lo dit comte clamas a sos parents de aquell caualler, e la un dells dix li: Senyor, jo pendre lo   -128-   caualler el metre en vostre poder, sim assegurats que no li farets mal ne dampnatge en sa persona. El comte li jura lassegurament. Quant lo caualler fo vengut denant lo comte, lo comte, no contrestant la jura que hauia feta, feu metre lo dit caualler en una fossa, la qual fossa feu cobrir ab una gran pedra, el caualler romas de dins, e alli mori de fam. Los parents del dit caualler reptaren de traycio denant Lemperador al caualler quil hauia menat denant lo comte, dient que hauia presos diners per quel metes en poder del comte. Lemperador se feu venir denant lo caualler reptat, lo qual se escusa lo mills que poch; mas per tota sa escusa Lemparador no estech que nol metes en camp clos de batalla, per combatre contra un caualler molt fort qui era parent del caualler quel dit comte hauia mort. Lo caualler reptat confessa e combregua molt deuotament e ab gran contriccio; e quant fo en lo camp comença la batalla molt fort contra son enemich. Lenemich que axi fortment lo combatia dix li a altes veus: Prech te quem digues si has vuy menjat alcuna cosa, que ten gran ardiment e força conech e veig que has. E ell li dix que hauia menjat e reebut lo cors del Saluador. E laltre li respos: Encara que haguesses menjat un diable jo sit matare vuy. E tentost lo Senyor del cel e de la terra tolgue li tota la força e lardiment, e dona sforç al seu caualler. E aço sdeuench per virtut e gracia del Senyor que hauia menjat e reebut.

  -129-  

CXXXVI - Miracle de la hostia sagrada que es cors de Jhesuchrist.

UN frare era temptat en son menjar e beure, pero era cast e guardaua lo seu cor de mals pensaments; e tantes veguades que volgues combregar hauia la nit passada polucio, per la qual cosa staua molt temeros e no gosaua pendre lo cor de Jhesuchrist: pero comfessant se a un abbat sant dix loy. E labat conech que no li venia la dita polucio de molt beure ne de molt menjar, ne per desonests pensaments, e mana li que reebes lo cors de Deu ab bona sperança. Lo qual frare reebent aquell james no ach la dita temptacio de polucio.

CXXXVII - Eximpli de marauellosa caritat de filla a mare.

UN gran senyor feu pendre una fembra e mana la offegar. Lalgutzir mogut de pietat pensant ques morria de fam no donant li a menjar, no la volch ofeguar. E dona licencia a una sua filla que la entras veure en la preso una veguada ell dia: e quant la entraua veure la dita sa filla, lo canceller la guardaua que noy metes vianda alcuna per que moris pus tost. E tota veguada que la filla era ab la mare daua li a mamar de la let de les sues mamelles, e de aquesta let una veguada   -130-   quiscun dia ella se sadollaua; e de aquella let e no dals ach vida un gran temps. Lo canceller marauellant se con tant viuia, entra la veure, e viu la molt grassa e bella; e sabe de que hauia tant viscut, e feu ne relacio a son senyor que la manaua matar. E quant lo senyor ho sabe, perdona li la mort e feu la exir de la preso.

CXXXVIII - Miracle e eximpli de una dona maridada que hauia gran pietat e compassio dels mesells, segons que recompte Jacme de Uitriaco.

UNA dona hauia gran compassio dels homens malalts, e majorment dels mesells; e son marit era caualler molt poderos, e volia ten gran mal als mesells que mana e ordona que en sa casa no entras negun mesell. E un die lo caualler ana a caça, e un mesell vench a sa muller e demana li almoyna. E la dona li dix si volia menjar o boure, que lin daria volenterosament. E lo mesell li dix que no poria menjar al sol, mas quel metes dins casa. E be saps tu, dix ella, que mon marit vol gran mal als mesells, e deu venir ara de caça, e sit trobaua de dins mataria a tu e a mi. E lo mesell ladonchs pres se a plorar. La dona ach gran compassio del mesell, e oblidant tota paor del marit pres lo dit mesell en braços, e mes lo en la cambra sua e de son marit, e volch li donar a menjar. Lo mesell li dix que no menjaria si abans   -131-   no dormia un poch en lo seu lit. La dona pensant que son marit no vendria tan iuaçosament, ab gran deuocio pres lo mesell e gital en lo lit de son marit e della, e cobri lo molt be de un cubertor de penauayre. E tentost lo marit fo vengut de caça, e toca a la porta. La dona tarda de obrir la porta, dubtant quel marit no matas lo masell e a ella. Quant lo marit fo entrat en la cambra senti les pus precioses odors que esser poguessen, e dix: Dona, don hauets haudes tan precioses e ten bones sufumadures, que semblant mes que estigue en paradis? E la dona ab gran paor acostas al lit e vee quel mesell noy era, mas senti les millors odors e sufumadures que james hagues vist. E quant ella vee aquesta marauella, ab gran plaer dix a son marit ço que li hauia contengut del mesell, de la qual cosa ell ach gran pleer. E aquell qui primerament era brau e cruel contra los mesells, dalli auant fou suau e mans, e ama molt nostre senyor Deus, e los mesells.

CXXXIX - Eximpli de gran paciencia e caritat, segons recompta sent Gregori.

FO un seruidor de Deu qui hauia nom Steue, lo qual hauia sembrada una terra sua de blat; e en lo mes dagost sega lo dit blat e porta lo a la era per a trillar; e no tenia altre blat per a prouesio sua sino aquell blat. E una nit un mal e   -132-   indeuot hom crema li tot lo dit blat; e tentost per lo mati vench un hom qui dix al dit seruidor de Deu: Pare, be es mesqui! que sapies que tot lo blat que tenies en la era te han cremat. E lo sant hom respos: Pus mesquina es la anima daquell qui la cremat. Per que apar que mes li desplach lo peccat de aquell quel dit blat hauia cremat, que no de la sua perdua.

CXL - Eximpli de comparacio de gran simplea e caritat, segons ques recompte en vitis Patrum.

DOS monges stigueren e habitaren un lonch temps emsemps en .j. hermitatge, e dins lo dit temps james la un no ach mouiment de fellonia contra laltre. E un die la un dix al altre: Barallem tu e jo axi con fan los homens del mon? E laltre li respos: Nou sabria fer. E laltre li respos: Metam entre tu e mi una rajoleta, tu diras que es tua, jo dire que es mia, e sobre allo barallar nosem. E mesa la rajoleta entre ells, dix la un: Mia es aquesta rajoleta. Dix laltre: Abans es mia. E laltre enfellonint se dix altra veguada: Mia es. Respos laltre: Pus dius que tua es, pren la en bona hora; e axi nos barallaren.

CXLI - Eximpli con les fembres belles son diables qui enganen los homens, segons ques recompte en la historia de Barlam.

  -133-  

UN Rey ach un fill en sa muller, al qual Rey digueren los grans strolochs e sabidors que si el dit fill seu dins deu anys veya lo sol e la luna que tentost seria orp dels uylls; per la qual cosa lo Rey lo feu metre dins en una coua ben clos e tancat ab seruidors quil seruien de ço que hauia necessari. Complits los deu anys lo Rey feu traure son fill de la dita coua, e mana que al dit fill portassen totes les coses, per tal que les conegues e sabes lo nom de quescuna; e axi ho feren. E sdeuench se que li portaren dauant dues donzelles molt belles, e semblaren li belles coses, e demana que eren aquelles dues coses? E un hom per burla e truffa dix li: Aqueles son los diables qui enganen los homens. E tentost feren les exir de la cambra on lo Rey staua; e james lo dit fill del Rey no leua los uylls de mirar elles tro les hageren tretes de la cambra. E aquell dia lo Rey son pare lo vench veure, e demana li de totes les coses que hauia vistes qual li semblaua pus bella? Senyor, dix lo fill, los diables que enganen los homens. E lo Rey fon marauellat per queu deyia; e con ach sabut ço qui li era sdeuengut quant les dites dues donzelles li eren vengudes dauant, respos que verament era lo propi nom de les fembres aquell.

CXLII - Miracle e eximpli de gran virtut que   -134-   es en la confessio, segons ques recompte en los miracles de sent Costanç.

UN arquebisbe deya missa, e un monge estant en peccat dix lauangeli. E tentost que ach acabat lauangeli pres lo lo diable, lo qual diable staua dins lo ventre del dit monge ladrant axi con si fos un can petit. E a tots quants li venien dauant deya los peccats que hauien fets si ja nols haguessen comfessats. E con eren confessats e li venien deuant deya que nols conexia.

CXLIII - Miracle e eximpli de ço que un diable dix a sent Thomas de Aquino, doctor dels preyicadors, segons que recompte Cesari.

SENT Thomas, lo gran doctor del orde dels preyicadors, a la hora de la mort vee un diable qui staua als peus del lit on ell jayia. Sent Thomas quil vee conjura li que li digues qual era la cosa en que los diables hauien major despleer. E lo diable li respos, que neguna cosa a ells tant nols noyia, nels destroyia les lurs obres con feyia la vera penitencia; que quant la persona staua en peccat mortal tots los membres tenia ligats, e no esta apparellat a fer negun be; e tentost ques comfessat ab vera contriccio e penitencia esta alegre e liurat, e apparellat per a fer tot be. E dites aquestes paraules lo diable desparech; e lo sant Doctor rete la anima als sants angels.

  -135-  

CXLIV - Miracle e eximpli de gran virtut que es en la confessio, segons recompte Cesarius.

UN hom pescador era molt luxurios, la qual cosa era manifesta a tot lo poble, e tement de esser acusat perque hauia jagut carnalment ab algunes fembres vedades e maridades, confessas a un preuere; lo qual preuere li dix que si de aquells peccats ques era comfessat era acusat, queu negas, encara quen prengues lo ferre calent, axi con era costum en aquella terra en aquell temps de aquells qui eren acusats de semblant peccat. E sdeuench que el fo acusat de semblant peccat, e pres lo dit ferre en les mans, e nos crema, e fon absolt e desliure. Un die lo dit pescador anaua pescant ab un altre hom en una barca, lo qual hom sabent son peccat li dix ques marauellaua con no sera cremat con tenia lo ferre en les mans. E lo pescador respos: A la mia fe, moltes vegades jagui carnalment ab la fembra maridada de que fuy acusat, mas aytempoch me mogue lo ferre calt que pres con ara fa aquesta aygua de la mar. E mes la ma en laygua, e trasch la ma de la aygua axi cremada e scorxada tota con si la hagues mesa dins un gran foch.

CXLV - Miracle e eximpli de la gran virtut que es en la comfessio ques fa ab vera contricio, segons que recompte Cesarius.

  -136-  

ANANT per la mar en un vexell molts pelegrins hagueren molt gran fortuna, per tal manera quels mariners stauen ja desesperats. E ladonchs un dels pelegrins dix a altes veus: Verament per mos peccats que son grans nos ve aquesta fortuna, mas prech vos que ojats tots la mia comfessio. E callant tots, ell a altes veus dix tots sos peccats, que eren ten leigs e ten spauentables de oyir. E tentost nostre senyor Deu feu cessar la fortuna; de la qual cosa foren tots marauellats. E quant foren arribats al port, axi rahe Deus dels coratges de tots los que oyiren la dita comfessio, que negun peccat que haguessen oyit del dit comfessant james nols vench a memoria.

CXLVI - Miracle e eximpli de la gran virtut que es en la vertadera confessio, segons recompta Cesarius.

EN la ciutat de Tribacen un clergue joue era pobre, e vench sen a casa de un argenter, e dix li que a casa sua era vengut un mercader molt rich qui volia comprar copes e vexella dor e altra vexella dargent, e que aportas de tota aquella vexella, e que anas ab ell a sa casa, e quel dit mercader lay compraria. Lo argenter tentost fiant se en les paraules del clergue anassen ab ell. E tentost quel argenter entra en la casa   -137-   del clergue, lo dit clergue loucis, e pres li tota la vexella daur e dargent. E con lach mort, ell e una sa germana feren troços del cors del argenter, e gitaren lo en una priuada. Quant vench al vespre homens del argenter vengueren a casa del clergue e demanaren del argenter. Lo clergue negua que no era vengut a casa sua. E tentost la muller del dit argenter dona clams, e feu pendre lo dit clergue, e sa germana. E ells no podent ho neguar foren condempnats que fossen cremats abdos. E la germana dix al clergue: Germa, jo muyr per tu, pero pus no podem scapar de aquesta pena present, confessem nostres peccats per que scapem de la pena perdurable. E lo dit clergue, endureit en peccat, nos volch confessar. La germana ab gran contricio confessas ab un clergue. E apres ligaren los les mans a abdos, e lançaren los abdos en un gran foch. Lo clergue desesperat tantost fo cremat. E la germana per virtut de la santa confessio nos crema poch ne molt cosa de la sua persona, sino ten solament les cordes ab que tenia liguades les mans; ans romas viua e sana.

CXLVII - Miracle e eximpli con confessio senta no aprofita, e con la confessio vertadera aprofita, segons que recompte Cesarius.

EN la ciutat de Barbaut un diable qui staua en lo cors dun home deyia a tots los qui deuant   -138-   li venien tots los peccats de que no seren comfessats. E un mal hom desijauel oyir, mas duptauas que li diria sos peccats. E perço se confessa de un clergue, pero no ab entencio ques partis dels peccats en que staua: e feta la confessio vench dauant lendemoniat. E tentost lendemoniat li dix: Amich, vine e acostat a mi. E tentost alli mateix en presencia de tots los qui hi eren retrague li tots los peccats de que se era comfessat, los quals eren tals, e ten leigs, e ten desonests, quel dit peccador romas molt confus e enuergonyit; e ab gran tristor tornassen al preuere quil hauia confessat, e dix li ço que era sdeuengut ab lo dit endemoniat. E lo preuere li dix ques confessas altra veguada ab vera entencio de no tornar en los dits peccats. E lo dit peccador ho feu axi. E acabada la confessio lo clergue li dix: Veten ara deuant lendemoniat, e tu veuras que ell romandra confus. E tentost ell sen vench deuant lendemoniat; e un hom qui alli staua dix al endemoniat: Vet açi ton amich, aquell a qui tu diguist los peccats hir. E lendemoniat guardal e miral tot, e dix li: Qui es tu? Digueren los qui alli stauen: Aquest es aquell a qui tu diguist los peccats ten leigs. Lo diable respos: Verament no es aquest aquell a qui jo digui los peccats, car aquest james no pecca ni feu mal. E tots los qui alli eren marauellaren se, e cregueren certament quel diable hauia dit mentida de tots los peccats que hauia retrets al peccador:   -139-   e axi per virtut de la vertadera confessio fon scupida la confusio de la infamia de ço que primer li hauia dit.