Recull de eximplis e miracles, gestes e faules e altres legendes ordenades per A-B-C tretes de un manuscrit en pergamí del començament del segle XV, ara per primera volta estampades
Volum I
Anònim
[Nota prèvia: El Recull de eximplis e miracles... té la següent estructura:
1. Imatge
2. Lletra d'abecedari
3. Número romà i rúbrica que encapçala l'exemple o miracle
4. Cita llatina
5. Narració
Nosaltres, però, n'hem canviat la disposició:
1. per raons de maquetació,
2. per facilitar l'accés des de l'índex a les lliçons llatines característiques de la literatura homilètica.
-V-
Al sortir de la estampa en l'any 1881 lo primer volum de aquest RECULL D'EXIMPLIS, sorprengué a bona part dels llegidors de la Biblioteca Catalana, com, al costat d'obres de la anomenada del Tirant lo Blanch o de la Cronica del Rey Don Jaume, vegés la llum pública una compilació desconeguda de molts, plena d'ignoscentades y de fatilleries y ahont aparexen barrejats elements de molt diversos origens. La delicadesa d'algunes de les narracions y la cruesa o puerilitat de moltes d'altres, feren acudir a determinats llegidors l'idea d'una tría possíble, per la quina fossen donats a l'estampa aquells eximplis solament que per sa discreció o mérit literari meresquessen tal honor. Y encara devem dir que quant per l'any 1856 va veurer mon Pare (q. c. c. s.) per primera vegada lo Codex d'aquest RECULL, desconegut, y mal conservat, se li acudí també de moment la conveniencia d'escullirlos, si be al ferse cárrech de la antiquíssima popularitat de la major part d'aquestes lligendes en tota la Europa, ja que foren en les primeries de l'Edat Mitjana, l'únich portaveu acceptat pel -VI- poble ab lo quin rebía les poques nocions de cultura que podia saber, arreconada com estava en les biblioteques conventuals tota la literatura clássica que restava a la cayguda del Imperi, comprengué la necessitat de conservar integre aquesta compilació, ahont acudíen predicadors y escriptors de la valua de l'Eximenis cercant en sos exemples la millor y mes atractívola persuasió pera sos oyents o llegidors1.
Nombroses son les fonts d'aquest exemplari, que com a arrels d'un arbre poderós s'extenen a totes les literatures de qui rebé influencia l'Europa en los començos de l'Edat Mitjana. Les lligendes dels Flos Sanctorum y de la Legenda Lombardici, la Disciplina Clericalis de Pero Alfonso, lo Gesta Romanorum, lo Decamerone, etc., etc., tenen ab lo RECULL de que'ns ocupem, comunitat d'origen, essent la base les tradicions cristianes de la primera época de la vida monástica, ab algunes guspires de les vides dels filosops y emperadors de l'época clássica y un'altra influencia més remota y curiosa com es l'oriental que ens aportá ab l'Apólech indi, lo model, per dirho axís, dels exemples morals, tan espandits en la primera época de les literatures novo-llatines. En la llista que incluim dels autors y obres citats en los EXEMPLIS, se podrá veurer palesament lo que vením de dir; si be no's deu pendre la cita com indiscutible, ja que's troba alterada segons sía la versió catalana, castellana o llatina, axís com los textes llatins que aparexen al principi de cada exemple arreglats y cambiats del tot al albir del compilador en cada versió.
-VII-Les incorreccions y mancaments que en los dits textes llatins s'hi troben, y que no cregué convenient d'alterar lo editor de la obra, denotan la remota época en que s'escrigué y l'escassetat de conexements clássichs de son compilador, o traductor.
De la llarga galería d'estaments y classes socials en ell consignades, a qual pertanyía lo compilador d'est llegendari? Hi ha per sospitarho vagament, pero no es cosa d'omplir est prólech de conjectures. Se podria tambe deduhir la modesta situació en que s'havia trobat del Miracle 598, (pág. 210 del segón volum) hon recomana «No menys preets vers Deu los estaments dels homens del mon, car en quescun estament te nostre senyor Deus servidors.»
Les paraules castellanes que's llegexen sovint en la obra, faríen creure en la possibilitat de ésser traduhida d'algún exemplari castellá, si be no'ns fora fácil saber de quin sía. Havem mirat detingudament lo Libro de Exemplos por A. B. C. de Clemente Sánchez de Vercial, tant en lo fragment que poseheix la Biblioteca Nacional de Madrid, publicat en 1860 per D. Pascual de Gayangos en la Biblioteca Rivadeneyra2, com lo adquirit per la Biblioteca Nacional de París que completa lo anterior, del quin publicá lo fragment que manca al primer, Mr. Alfred Morel-Fatio en la Romania, vol. VII (1878), y si be nombrosos exemples explican lo mateix argument, en cambi, ni lo desenrotllo, ni la sentencia llatina que'ls precedeix tenen cap semblança; axó dexant apart lo nombre que en lo codex catalá passa de 700 y no arriba a 400 entre los dos manuscrits castellans de que havem parlat.
Es nostre llibre, un bell Codex en pergamí en foli, de -VIII- 292 fulles numerades, manca la 293, (després de la plana 310 d'aquesta edició), segueix després una fulla sens numerar, faltantne dues més (al final de la plana 312), y n'hi ha altres dues ahont acaba la obra. Es del comensament del sigle XV, de lletra comunament anomenada gótica, en fascicles de cinch fulls. Les rubriques dels capítols en tinta vermella: les capitals que van al començament de cada una de les seccions d'Eximplis per A. B. C., van il-luminades ab una vinyeta reproduhida en la present edició.
En la fulla que resta, després de la que devía ésser la 293, havem trobat lo fragment que reproduhim a continuació, que no inclogué mon Pare per ésser incomplert, y que no es altra cosa, sino una versió compendiada de la noveleta, Valter e Griselda3
Es com segueix:
...vant tots quax per scarn dixli que tes viares de aquesta mia sposa assats es bella e honesta; respos aquella ver es ni pus bella ni pus honesta nos pot trobar e cobeex e sper en Deu que ab aquesta haurets pau e vida bona de una cosa te prech e te amonest que no vulles punyir aquesta ab aquels agullons que l altra has punyida com perque aquesta qui es pus iove e pus delicadament nodrida no porie tant sofferir. Com galter guardant la legria de aquesta qui parlava e considerant la constancia de la fembra ben forment offesa mogut -IX- d amor no podent mes sofferir dix. Griselda mia assats es provada a mi e coneguda la fe tua ni m pens deius lo cel sie qui tens grans spiriments d amor de muller hage hauts com io e aço dient ensemps la sua cara muller d alegre color profusa alegrament ab los seus braços abraça e dixli: tu sola es muller mia e altre non he haud ni haure e aquesta que tu creyes que fos sposa mia ffilla tua es. E aquest que creyes si fos cunyat meu fill teu es ensemps as cobrat que en diuerses temps te pensauas hauer perdut. Sapien aquels qui han cregut lo contrari io no son cruel haver dampnada ma muller mas com a curios la he volguda provar e mos fills e volguts amagar e no matar. Aquestes paraules veent aquella per sobre de gog quax defallent e de sobre de pietat quax fora de seny ab lagremes lexes anar en abraçar de sos inffants e en besar en piados plant tots los banya. Ten sempre les matrones qui aqui eren les vestedures que tenie li despullen e ab les mes nobles vestedures acustumades la vestiren e ornaren grans goigs e grans alegries faeren en aquel die solempne pus solempne fo que si fos die de noces apres de molts anys ab gran pau e ab gran concordia visqueren e Galter son sogre lo qual havie mostrat haver menys preu muda en casa sua e lach ab gran reverencia e de puys sa ffilla honradament marida e son ffill lexa succeydor -X- en casa sua alegre de son matrimoni e de sos inffants.
Lo llibre, que existeix en la Biblioteca de Barcelona, acaba ab los paragrafs posats en les planes 313 y 314 del segón volum.
Segueix al Exemplari La vida del glorios martir mossenyer sent Julia treta del Llibre de les Ordinacions de la Confraría de Mercers y Botiguers de la ciutat de Barcelona, vulgarment dita dels Julians; fora verament interessant l'agrupar les vides de Sants que's feren populars en aquella época, com la de San Honorat, la de San Segimón Rey de Borgonya, la Vida de San Amador, la de San Antiogo (publicada en la Biblioteca Popular Catalana per mon Pare) y algunes d'altres, que's troben consignades ja en los Flos Sanctorum en catalá, ja en manuscrits solts o com la de San Segimon, reproduhida en nombrosíssimes edicions.
ANGEL AGUILÓ
Juny de 1904
-XI-
Anfilochius, § 84.
Angeli, § 650.
Beda, en les gestes (ó Historia) dels angels, § 25, 272, 333, 510, 564.
Canoniques, § 193.
Cantor de Paris, § 654.
Cassio, § 500, 501.
Cesar, Cesari o Cesarius, § 7, 9, 10, 21, 23, 31, 32, 40, 41 60, 62, 63, 69, 78, 98,100, 101, 102,104, 121, 130, 132, 133, 134, 135, 143, 144, 145, 146, 147, 148, 150, 151, 152, 153, 156, 164, 165, 166, 172, 173, 174, 175, 176, 182, 197, 203, 204, 212 a 217, 219, 222, 225, 242, 243, 244, 257, 258, 259, 264, 290, 299, 300, 301, 302, 304, 305, 307, 310, 313, 314, 317, 319, 343, 346, 352, 353, 355, 423, 424, 425, 426, 427, 428, 430, 431, 432, 438, 459, 487, 492, 505, 506, 525, 548, 550, 552, 559, 560, 561, 562, 575, 586, 600, 602, 608, 609, 610, 611, 612, 613, 614, 618, 619, 620, 638, 639, 647, 655, 658, 661, 662, 668, 669, 671 673,689, 691, 693, 694, 695, 696.
Collacions dels sancts Pares, § 111, 588, 599.
Comestor, § 656.
Crisostomus § 482.
Croniques ó Ex cronicis, § 79, 187, 199, 445, 488, 523, 529, 580, 627, 686.
Croniques de la destruccio de Jherusalem, § 275.
-XII-Croniques dels Emperadors, § 370, 476.
Croniques dels papes, § 43, 530.
Croniques dels reys de França, § 308.
Croniques de Roma, § 567.
Damacenus o Pere Damaceno, § 51, 606.
Damia, Pere Damia o Petrus Damianus, § 3, 30, 87, 96, 97, 205, 227, 246, 248, 249, 252, 298, 444, 509, 517, 601, 692.
Dits o Istoria de Barlam, § 141, 162, 551, 578, 667.
Dits dels sancts Pares, § 12, 18, 20, 37, 38, 127, 188, 224, 236, 339, 341, 572, 704, 705.
Elinan, Elinandus o Helinandus, § 38, 86, 119, 131, 157, 210, 211, 295, 354, 357, 526, 541, 569, 581.
Eraclides o Heraclides, § 13, 105, 109, 168, 170, 200, 253, 329, 337, 539, 589.
Erasianus, § 171.
Eusebi, § 711.
Fabius, § 566.
Fets de sent Gedegulfo, § 29.
Fulco, § 178.
Gesta dels .vij. infants dorments, § 241.
Gestes de Eustacio Placido, § 268.
Gestes de sent Amans, § 331.
Gestes de sent Arseni, § 709.
Gestes de sent Elexi, § 527.
Gestes de sent Gregori, § 181, 266, 531.
Gestes de sent Ilari, § 306.
Gestes de sent Radimunt archabisbe de Conturberi, § 702.
Gestes de Sero philosof, § 629.
Gregori, § 89, 303.
Guillem, § 312, 633, 648.
Historia de Amich y Meliç, § 48.
Historia de Nero Lemparador, § 190; 191, 192.
-XIII-Historia de sent Frosey, § 261.
Historia de sent Leonart, § 384.
Historia de sent Remigi, § 277.
Historia ó ligenda de sent Germa, § 292, 320.
Historia de Titus, § 291.
Historia de sent Julia, § 364.
Iacobi maioris, ex miraculis ejus, § 323.
Ignocent lo terç, § 478, 481, 484.
Isodorus, o Exidorus, § 158, 448.
Isop, § 294, 558.
Istoria dels Dramonos, § 450.
Istoria del rey Alexandre, § 452.
Istoria de sent Basili, § 682.
Istoria de sent Marti, § 345.
Istoria de sent Pau apostol, § 532.
Istoria de sent Siluestre papa, § 634.
Istoria de sent Simon e sent Judes, § 332.
Istoria Ecclesiastica, § 651.
Istoria Triptica, § 44, 45, 160.
Jacme de Uitriaco o Uitriach, § 1, 17, 34, 35, 70 a 72, 99, 115, 120, 123, 124, 128, 138, 149, 177, 195, 196, 209, 221, 231, 234, 260, 269, 279, 280, 309, 340, 358, 421, 429, 440, 508, 512, 518, 519, 535, 540, 544, 547, 583, 584, 593, 595, 607, 624, 687, 697, 698, 699, 700, 707.
Johan Almoyner (Gestes o ligenda de), § 250, 254, 255, 256, 360, 537, 708.
Johan Anacorita, § 107, 553, 563.
Johan Ballem, § 220.
Johan Damia (istories de), § 103, 330.
Josefus, § 81.
Justino, § 473.
Legenda de sent Bernat, § 477.
Legenda de sent Inaci, § 494.
-XIV-Legenda de sent Pere apostol, § 554, 555, 556.
Legenda, ligenda o historia Lombardica (Ex), § 56 a 58, 61, 73 a 76, 87, 186, 228, 237, 238, 245, 267, 281, 284, 328, 348, 349, 380, 382, 400, 401, 402, 413, 420, 462, 479, 480, 483, 528, 585, 615, 616, 642, 653.
Leo papa, § 636.
Libre del Purgatori de sent Patricí, § 441.
Libre de Dono Timoris, del do de Temor, o de la Paor, § 35, 65, 82, 129, 154, 161, 163, 179, 180, 184, 185, 202, 206, 207, 218, 262, 263, 285, 422, 446, 451, 453, 454, 456, 465, 524, 605, 626, 635, 641, 646, 670, 672, 676, 677, 690, 701.
Ligenda de sent Benet, § 270.
Ligenda de sent Domingo, § 239, 240.
Ligenda de sent Gregori, § 235, 296.
Ligenda de sent Macari, § 681.
Ligenda de sent Patrici, § 288.
Ligenda de santa Patronilla, § 338.
Ligenda de sent Thomas archabisbe de Conturberi, § 678, 679.
Maestre Bisbe, § 433.
Miracles de santa Agnes, § 39.
Miracles de sent Costanç, § 142.
Miracles de sent Jacme, § 324.
Miracles de sent Johan babtista e sent Johan euangelista, § 347.
Miracles de sent Nicholau, § 226, 490, 491.
Miracles de la verge Maria, § 276, 381, 383, 403, 404, 406, 408, 409, 579, 594.
Miracles de sancta Maria, § 11, 405, 407.
Narrator, § 4, 286, 457, 464, 706.
Nicholau archebisbe de Besançon, § 455, 623.
Orosi, § 481.
Osopi, V. Isop. § 28.
-XV-Pere Alfons o Alfonso, § 50, 52, 198, 201, 447, 467, 469, 470, 574, 625, 640, 680.
Pere de Claresvalls, § 247, 514.
Pere de Cruyench o Pere de Cruniench, Pere Clunenç o Petrus Clunacensis, § 77, 223, 436, 596.
Rufinus, 118.
Seneca, § 47, 474.
Senex Tebeus, § 106.
Sent Agusti, § 287, 649.
Sent Ambros, § 415, 416, 442, 577.
Sent Dionis, § 533, 534.
Sent Geronim o Jeronim, § 113, 116, 486, 496, 515, 557, 587, 598, 659 703.
Sent Gregori, § 64, 68, 88, 90, 91, 95, 139, 167, 194, 208, 251, 315, 322, 336, 342, 435, 461, 502, 503, 516, 522, 576, 590, 592, 604, 621, 622, 630, 660, 712.
Sent Marçal, § 265.
Sentonio o Seutonio, § 573, 591.
Seuer, § 327, 498, 499, 657.
Severus Dialogorum, § 414.
Sigilbert, § 318.
Sisigibert, 536.
Soli, § 228.
Tulius, § 66, 183.
Turpi archabisbe de Rems, 271.
Ualeria o Valeria, § 46, 49, 117, 230, 232, 233.
Uch de Clunicent, § 326.
Uch de Florença, § 568.
Uch de sent Victor, § 325.
Umbert § 6, 14.
Valeri,Valeria, Valerianus o Valerius, § 80, 282, 293, 350, 356, 418, 443, 460, 475, 565, 570, 582, 603, 631, 685.
Vida dels sancts Pares, o de vitis Patrum, § 2, 16, 19, -XVI- 22, 24, 26, 27, 59, 67, 108, 110, 125, 126, 140, 155, 169, 189, 273, 283, 289, 316, 321, 344, 351, 419, 434, 437, 439, 463, 466, 472, 495, 504, 507, 511, 513, 521, 538, 542, 543, 546, 549, 571, 617, 628, 632, 643, 644, 645, 663, 664, 665, 666, 674, 675, 688, 710.
Vida de sent Anthoni, § 5.
Vida de sent Basili, § 54.
Vida de sent Climent, § 122.
Vida de sent Gregori, 15, 297.
Vida de sent Lop, § 55.
Vida del abat Pastor, § 159.
Vida de Proti et Jacinti martirs, § 274.
Vida de sent Pau primer hermita, § 311.
Ystoria del gran Alexandre, § 42.
RECULL DE EXIMPLIS
E MIRACLES, GESTES E FAULES
e altres ligendes ordenades per A-B-C
tretes de un manuscrit en pergamí
del començament del segle XV,
ara per primera volta
estampades
Comença lo libre ab los eximplis e miracles que comencen per A
-3-
I - Eximpli con moltes vegades sesdeue que per la honesta vida que fan los homens dorde molts peccadors se lexen de fer peccats e vida deshonesta, segons que recompta Jacme de Uitriaco.
UN princep de ladres molt rich e poderos robaua tots los camins, degollant e despullant tots quants en les sues mans e poder venien. Sdeuench se que ho sabe un abat de .j. monestir, e caualca en .j. seu palaffre per cercar lo princep dels ladres, lo qual abat fo pres pels companyons daquell princep; e quant lo -4- hagueren pres, menaren lo denant lur senyor. E labat lurs demana on lo menauen? ne que volien fer dell? E ells li respongueren que li volien tolre lo palaffre e despullar les vestedures. E labat lus dix: Los bens de Deu comuns deuen esser: molts dies ha que jom seruesch de aquestes coses, e si vosaltres mester les hauets prenets les en lo nom de Deu, e seruits vos delles altre tant con jo he fet. E lo princep respos a labat: Huy les vendrem totes per comprar que menjar per a nosaltres. E labat respos al princep dels ladres: Fill, per quet mets en ten gran perill per menjar? vina al meu monestir que jot dare que menjar. E lo princep respos: Jo no poria menjar faues, ne cols, ne beure vin amerat. E ladonchs labat respos al princep e dix: Amich, jot dare de molts e bons pexs freschs, e carn, e bon vin. E lo princep dels ladres sen ana decontinent ab labat al monestir, mes per prouar que faria labat que no per star e romandre ab ell en lo monestir. Ladonchs labat feu li dar una cambra molt ben aparellada en la qual hauia un bell lit, e mana a .j. monge quel seruis e que li donas tot ço que hagues mester. E quescun dia, apres quel princep dels ladres hauia menjat, lo monge quel seruia menjaua pa e aygua per manament del abat son major. E apres alscuns dies, lo ladre demana al monge per que fahia ten gran affliccio quescun die? si hauia morts alscuns homens, o si hauia jagut carnalment ab alcuna fembra maridada o de orde, o si hauia cremada alcuna sgleya, -5- perque ten gran affliccio fahia? E ladonchs lo monge marauellant se respos al lladre e dix li: Amich, nom ajuste nem acoste a neguna fembra, ne fiu mal ne desplaer home algun. Donchs, dix lo ladre, per que fas ten gran abstinencia e affliccio? Per tal, dix lo monge, que tenga e haja Deus per amich. E ladonchs lo ladre comença a pensar en si molt fortment, e ach molt gran tristor e dolor en son cor, e dix: Ay quant son jo mesqui qui fiu tants de mals, furte, e mate, e creme sgleyes, e james no dejune .j. dia per tants mals e peccats que he fets. E decontinent lo ladre demana e prega labat del monestir que li donas labit, e labat lo li dona. E feu vida ab molt major abstinencia e affliccio que negu dels altres monges. E axi fo lo princep dels ladres saul per lo bon eximpli del abat.
II - Eximpli con lo religios saui ab sauies paraules lunya e tol los peccadors de peccat, segons ques recompta en la vida dels sancts Pares.
EN lo temps de Ualeriano una puncella, la qual hauia nom Tays, se feu fembra publica, e perço con era molt bella peccauen carnalment molts ab ella. E sdeuench se queu sabe un abat qui hauia nom Panicio, e vestis axi con a hom seglar, e isques del monestir, e vench lla on Tays -6- staua, e donali un diner dargent e dixli: Entrem nos en casa tua, que plaer vull hauer ab tu. E quant foren entrats, Tays dix al abat que pujas en lo lit. E labat demana a Tays si tenia altra casa que fos mes amagada e secreta. E con? respos Tays a labat, e has paor de alcun hom? que aquesta casa assats es amagada, e daci not veu negun, e si Deus tems, en tot loch nos veura. E ladonchs labat dix a Tays: E saps tu que es Deus? E Tays respos: Ben se jo que es Deus, e la gloria gran que dara als beneuenturats, e los turments que hauran los dampnats. E labat respos: Donchs si aço saps tu, per que fas perdre les animes a tants homens? car no ten solament has a donar compte e raho a nostre senyor Deus de la tua anima, mas encare de les animes de tots aquels qui ab tu pecquen. De continent que labat ach dites aquestes paraules que hauets oydes a Tays, ella se agenolla als peus del abat, e plora molt fortment una gran peça. E de continent, de consell del abat, Tays crema tot quant tenia en aquella casa e hauia ajustat e guanyat en aquell peccat; e apres mes se e tancas en una cambra, e stech en ella tancada .iij. ayns. E quant Tays fo entrada en la casa labat tanca la porta e segella la ab lo segell, e dix li: Tays, tu no est digne de nomenar Deus, per que aquesta sia la tua oracio: Senyor quim fehist hages merce de mi. E en la fi dels .iij. ayns, Tays sabe, per reuelacio que Deus li enuia, que nostre li hauia perdonats -7- tots los seus peccats. E passats los .iij. ayns, e la hagueren treta de aquella casa, dix que dalli auant volia viure en seruey de Deu hauent continuament memoria dels seus peccats, e axi ho feu. E nostre Senyor li perdona tots los peccats.
III - Miracle con la almoyna es sancta cosa e plasent a Deu, segons que recompta Pere Damia.
UN abat stant .j. dia assegut a taula ques dinaua, tenia denant si una lamprea molt ben apparellada; e abans que la començas a menjar, vench .j. pobre a la porta e demana que li donas de la lamprea per amor de Deu. Ladonchs labat mana donar tota la lamprea entegra al pobre; e decontinent lo pobre pres la lamprea ab lo tallador, e denant tots aquells qui en la casa eren puja sen als cels. Perque es certa cosa que tota almoyna que es donada al pobre es pujada als cels.
IV - Eximpli con lo bon prelat de religio deu esser en menjar e en vestir egual dels seus monges o frares, segons que recompta Narrator.
UN abat viuia e menjaua molt abastantment e delicada, e vestia se de vestedures molt belles -8- e riques segons lo seu estament. E sdeuench .j. dia que ell feu molt be apparellar de menjar per a ell; e los frares no menjaren sino ben poques viandes. E apres que labat fon dinat ell crida .j. frare ab molt gran endeyn, e per tal con lo frare no respos al abat tentost con ell volguera, labat dix al frare molt fellonament: Germa, no oist con jot cride? E ladonchs lo frare respos al abat e dix li: Uostre germa son jo, mas la vostra vestedura no es gemana de la mia, ne la vostra scudella no es stada vuy germana de la mia. Per la qual cosa labat fo molt confus e trist.
V - Eximpli con lo qui seruex a Deu a les vegades li coue hauer honestament recreacio e pleer, segons ques recompta en la vida de sent Anthoni.
UN hom anaua a caça .j. die ab una ballesta, e troba e vee sent Anthoni alegrar se ab una perdiu; e de continent lom comença a murmurar. E quant lom fo prop de sent Anthoni, sent Anthoni li dix: Para la tua ballesta. E depuys sent Anthoni comensa a parlar ab lo ballester de moltes rahons, tant que lo ballester se anujaua. E ladonchs lo ballester dix a sent Anthoni: Senyor, si mes tench parada aquesta ballesta no sera depuys ten fort de tirar, o per ventura se trencara. E sent Anthoni respos al ballester, e dix li axi: -9- Los qui a Deu seruim, si tota hora enteniem e stauem preses al seu seruey e no reebessem alcuna recreacio, enflaquiriem e no podriem durar ne continuar lo treball; perque es mester que aquell qui a Deu volra seruir que reebe recreacio e plaer alcunes vegades honestament.
VI - Eximpli con lo prelat no podra esser elegit per pregaries, segons que recompta Umbert.
UN abat stant a la hora de la sua fin, prega los monges del monestir que elegissen per abat, apres de la sua mort, un nebot seu qui era monge de aquell monestir: e los monges ho faeren axi. E un dia, anant lo nabot del abat, que ja era abat, per la orta del monestir, ell oy en una font que dins la orta hauia, la anima de son oncle cridar molt fortment e spauentable, la qual conjurada dix li: Que era la anima de son oncle, e que sofferia molt gran pena e turment e cremar en aquella font, per tal con ell prega los monges del monestir que elegissen per abat a ell qui era son nebot. E lo nebot dix: Que era que axi se cremaua en laygua? E la anima li respos e dix li: Ue al monestir, e porta lo canalobre de coure, e lança lo dins en aquesta font, e veuras con tost sera regalat e fus. E labat porta decontinent lo candalobre e gita lo dins la font, e decontinent regala -10- axi con si fos cera que fos mesa en .j. foch. E de continent labat renuncia a labadia, e depuys ja mes no oy la veu de son oncle.
VII - Eximpli con lo prelat de religio, dels bens del seu monestir no deu donar a sos propis parents, segons que recompta Cesarius.
UN abat qui fo abat de sent Panteleon, en la ciutat de Colonia, dona a un seu nabot qui era mercader molt gran tresor, lo qual tresor era del monestir, e lo qual lo germa del abat esmerça ensemps ab daltres diners seus en moltes mercaderies. E ja fos quel germa del abat fos ben saui e suptil en fet de mercaderia, ell perde tots los diners que labat li hauia donats, e encara los seus. E labat dix a son germa: Per que has perdut ço del teu, e ço que jot done, e has aportat a gran desonor tu e mi? E ell li respos: Diligentment fas les mies mercaderies axi con altre mercader, mas no pusch traure guany de aquelles axi con solia. E apres lo mercader, germa del abat, confessas de aquell fet a .j. clergue, lo qual clergue li dix: Ço que ton frare labat te dona era furt, e allo te feu perdre ço del teu que era ben guanyat: per que daço quet ha romas met te en mercadejar, e del guany que faras, fe satisfaccio al monestir, tant tro que tu entengues que hages pagat e satisfet -11- tot ço quet dona labat ton frare. Lo germa de labat ho feu axi; mes se a mercadejar, e dalli auant ell guanyaua quescun dia tant, que fo molt rich, e satisfeu al monestir tot ço que labat son frare li hauia donat. De la qual cosa labat marauellant se molt dix li: Con es ten rich en ten poch de temps? Ell li respos: Mentre jo tengui los diners del teu monestir, james no pogui guanyar ne auensar un diner, ans tots temps fuy pobre; e tu pequest en darme ço que teu no era, ne hauies poder dar ho: e apres que jo restitui ço que meu no era, guanye e auence, e en ten poch de temps con has vist, nostre senyor Deus me dona gracia que fuy ten rich con pots veure.
VIII - Eximpli con lo prelat de religio axi en vestir con en calçar deu anar honestament.
UN abat del orde de Cistell vench denant Felip rey dels romans sobre alscuns negocis del seu monestir, e lo Rey guarda e mira molt labat, e vee les sabates que portaua que eren molt gentilment fetes, e dix li: De on sots, abat? Senyor, dix labat, jo son abat de la casa pobre. Ben apar, dix lo Rey, en les sabates que calsats, que la vostra casa es pobre, car lo cuyro de les sabates hauets molt car. De la qual cosa labat fo molt enuergonyit e confus.
-12-
IX - Eximpli e miracle de la gran virtut e poder que caritat ha sobre los diables, segons que recompta Cesarius.
UN abat del orde de Cistell mana a un monge del seu monestir, qui era malalt, que menjas carn, lo qual monge obey decontinent lo manament de son major. E dix a labat: Per amor de caritat vos prech que vos que menjets ab mi de la carn: e labat menja de continent de la carn ab lo monge. E quant vench laltre dia labat per la ciutat, troba .j. hom qui tenia lo diable en lo cors; e de continent labat comença a conjurar lo diable, e dix li: Conjur te de part de caritat, per amor de la qual jo mengi ir carn ab un monge del meu monestir, qui es malalt, que tu lexes e isques del tot de aquest cors. E tentost per miracle de nostre senyor Deus lo diable isque del cors de aquell hom, e fugi, car no poch sofferir lo conjurament de caritat.
X - Eximpli con lo prelat de religio mes deu usar de simples paraules que de poder e força darmes, segons que recompta Cesarius.
UN abat molt simple ana ab un monge del seu monestir a un caualler qui hauia preses -13- e tenia per força alguns bens del monestir, lo qual caualler dehia que aquells bens eran seus. E quant labat fo denant lo caualler ell li dix: Tu dius en bona fe e veritat que aquests bens que son teus? E lo caualler, curant molt poch de conexer bona fe e veritat, dix que aquells bens eren seus. E ladonchs labat dix al caualler: Teus sien, pus que axi ho dius. E decontinent labat e lo monge se partiren del caualler. E quant vench al vespre, lo caualler compta e dix a sa muller les paraules que eren stades entre ell e labat, la qual ab molt gran fellonia li respos, e dix li: Marit, si vos no tornats e restituits al abat ço que li hauets pres e tenits per força, nostre senyor Deus li dara venjança de vos. Per les quals paraules lo caualler fo molt spaordit, e torna al abat los bens que dell tenia, e demanali perdo.
XI - Eximpli e miracle con la abadessa deu castigar e en diciplina deu regir les dones del seu monestir que hagen singular deuocio en la verge Maria mare de Deu, segons ques recompta en los miracles de sancta Maria.
UNA abadessa diligentment regia lo seu monestir, e castigaua quescun die les sues monges que guardassen be la regla que la orde los -14- manaua. E sdeueuch que per temptacio del diable ella pecca carnalment ab un hom, e semprenya; pero ella no cessaua de castigar e costrenyer les monges, segons de abans hauia acustumat. E quant vench al temps del parir, totes les monges hagueren molt gran plaer quant saberen que labadessa era prenys; e faeren ho saber al bisbe de aquella terra, e lo bisbe vench al monestir. E labadessa se vee en molt gran tribulacio e no sabe ques faes; e mes se en una capella apartada en la qual ella quescun die deya les ores de sancta Maria, e ab gran dolor e contriccio e molt deuotament comença a dir les ores. E quant les hague acabades de dir, agenollas denant la ymatge de sancta Maria, e ab moltes lagremes e contriccio de cor pregua la verge Maria que la desliuras de aquella vergonya e perill en que staua, e en fi de la oracio, de gran tristor que hauia, ella se adormi. E de continent la verge Maria personalment aparech li en visio ab .ij. angels, e molt piadosament dix li: Hoy la tua oracio, e sapies quet guanye del meu Fill perdo del peccat, e desliurar te ara de la prese en que stas. Ladonchs la verge Maria mana als angels que prenguessen la criatura e que la aportassen a .j. hermita qui staua en unes grans muntanyes que eren prop daquell monestir, e mana los que li diguessen de part sua que nodris aquella criatura .vij. anys. E de continent la abadessa se desperta e sentis desliurada del prenyat, e feu laors a nostre senyor -15- e a la verge Maria. E tentost lo bisbe entra en lo monestir, e feu ajustar totes les altres monges a capitol, e la abadessa volch se asseure en la sua cadira on hauia acostumat de seure. E acostas a ella lo bisbe e comença la a desonrar, e molt desonradament feu la exir de la casa del capitol; e apres mana a dos clergues que guardassen o fessen guardar la abadessa si era prenys. E los clergues vengueren a la abadessa, e quant veeren que no tenia senyal de esser prenyada, hagueren molt gran vergonya, e vengueren denant lo bisbe e digueren li que verament la abadessa era acusada falsament, car ella no era prenys. E lo bisbe pensant se que la abadessa hagues donat als clergues alcun hauer per tal que callassen, isques de continent del capitol e vench lla on la abadessa era. E quant vee que no tenia senyal de esser prenys e que falsament era acusada, humilias a ella e demana li perdo per les paraules que li hauia dites e per la desonor que feta li hauia. E de continent lo bisbe mana a totes les monges que isquessen del monestir per la falsa acusacio que hauien feta contra la abadessa. E labadessa sabent que les monges deyen veritat, ja fos que la acusaren ab mala intencio, pregaua lo bisbe per elles; e lo bisbe nols volia perdonar. E decontinent labadessa confessa lo seu peccat al bisbe, e compta li largament lo miracle que nostre senyor Deus per prechs de la verge Maria li hauia fet. E lo bisbe stech molt marauellat, e enuia decontinent dos -16- clergues al hermita, e saberen verament dell con dos angels tal die e tal hora li comenaren aquella criatura, e li digueren de part de sancta Maria que la nodris .vij. anys, de la qual cosa los dos clergues faeren relacio al bisbe, lo qual oynt aço feu laors e gracies a nostre senyor Deus e a la verge Maria. E complits los .vij. anys, lo bisbe enuia per linfant, e feu li mostrar de letres e informar en totes les sciencies: e fo hom de molt gran enteniment e sabent a marauella, en tal manera que apres quel bisbe fo mort, ell fo bisbe de aquell bisbat.
XII - Eximpli e miracle de la gran perfeccio de virtut de fortalea que ac una abadessa contra la temptacio de la carn, segons ques recompta en los dits dels sancts Pares.
UNA abadessa de molt sancta vida fo temptada .xiij. anys del spirit de fornicacio, e pregaua quescun die a nostre senyor Deus que no li leuas ne tolgues aquella temptacio; mas que li donas poder e fortalea que la pogues sofferir e contrastar li. E en la fi dels .xiij. anys aparech li corporalment lespirit de fornicacio e dix li: Uencist me, fembra sancta. E la abadessa li respos: Not venci jo, mas lo meu senyor Jhesuchrist.
-17-
XIII - Eximpli de gran penitencia e aspra que feu una puncella molt sancta que hauia nom Alexandria, segons que recompta Heraclides.
UNA puncella la qual hauia nom Alexandria se mes e enclos dins en una gran tomba o sepulcre de pedra, e donauen li de menjar et ço que hauia mester per .j. petit forat; e stech alli .x. anys. E dins aquells .x. anys james no vee hom ne fembra ne mostra la sua cara a negun; e del forat un poch atras ella comptaua la raho per que sera mesa de dins a aquells qui li ho demanauen, e deya: Un hom reebe una vegada gran scandel en veure a mi, e per tal que no sentristesca am mes star tancada en aquesta tomba tota la mia vida, e per tal que no noga a la mia anima la qual es feta e formada a la semblança de nostre senyor Deus. E quant li demanauen con podia viure tancada en tal stret loch, ella los deya: Jom leu a matines e fas la mia oracio, e acabada la oracio per no star ociosa fil una pessa; e apres torn fer oracio e contemple en les obres dels patriarches, e dels profetes, e dels sancts apostols, e martirs, e confessors. E apres meng pa e aygua, e quant es vespre do laors e gracies a nostre senyor Deus Jhesuchrist: e axi sper la fi de la mia vida en paciencia.
-18-
XIV - Eximpli e miracle con es virtuosa cosa e profitosa la absolucio de religio apres la mort, segons que recompta Umbert.
UN monge de un monestir stant en la hora de la sua fin, demana molt cuytadament a labat son majoral que li donas la absolucio que es acustumada de donar als homens dorde; e per tal con labat no era en lo monestir, lo monge fina sens la dita absolucio. E apres stant per soterrar lo, vench labat al monestir, e quant sabe quel monge era finat sens absolucio, agenollas denant laltar major de la sgleya e feu oracio; e decontinent hoy una veu qui li dix: Jube domne benedicere, demanant la dita absolucio. E labat donchs stech molt marauellat, e dix al monge: Deus hage merce de tu. E apres la veu de aquell demana a labat qual era la cosa que ell hauia a fer per penitencia. E labat no sabent qual penitencia era de dar als finats, dix li que stigues en purgatori tro quel cors fos soterrat: e de continent sen vench als monges del seu monestir qui hauien a soterrar lo monge. E quant labat fo lla on eren los monges, e staua e parlaua ab ells, tots oyren crits molt spauentables e terribles, los quals daua la anima del monge qui era finat, e anaua entorn del monestir cridant e dient: O hom sens misericordia! per quem manest star tant de temps en purgatori? E tot aquest temps no fo mija hora.
-19-
XV - Eximpli e miracle con la absolucio val e profita a la anima apres ques exida del cors, segons ques recompta en la vida de sent Gregori.
UN abat de un monestir de sent Gregori dix a sent Gregori qui ladonchs era viu, que .j. monge de aquell monestir tenia .iij. florins, per la qual cosa labat mes en pena de vet lo monge qui tenia los .iij. florins, e aço per castigar los altres monges. E abans quel monge fos absolt sdeuench que passa desta vida. E quant sent Gregori sabe quel monge era mort, e stant vedat, per ço con nol hauia absolt abans que finas, tentost sent Gregori scriui la absolucio en una cedula o carta de pergami, e mana a un monge que li legis sobre la sepultura del monge qui era finat. E lo monge ho feu decontinent. E la nit seguent la anima del monge aparech a labat son major, e dix li que tro aquella hora lo hauien pres e turmentat, e que decontinent que legiren la carta de la absolucio quel soltaren e deliuraren.
XVI - Eximpli con la abstinencia e penitencia se deu fer sanctament, segons ques recompta en la vida dels sants Pares.
EN un monestir de homens de orde faeren una gran festa, e tots los frares menjaren -20- aquell die ensemps a un refetor. Entrels quals frares hauia .j. frare qui james lo menjaua sino pa e aygua: e quant uench lo seruidor e li posaua la carn denant, e apres li donaua del vin, dix li lo frare: Amich, portem de la aygua, car jo no meng carn ne bech vi. E lo seruidor dix denant tots los altres frares que tots ho oyren: Molt ben, aportats de la aygua a aquest frare, car no menja carn ne beu vin. E tentost leuas .j. frare vell, e vench al frare e dix li: Mes te valguera huy hauer stat en la tua cella e hauer menjada carn, e que no haguessen oyda tots los frares del monestir aquesta veu, car la bona abstinencia amagadament se deu fer e sens vana gloria.
XVII - Eximpli con la abstinencia sauia e moderada desplau al diable, segons que recompta Jacme de Uitriaco.
SANTA Maria de Oginios fahia moltes abstinencies, e .j. die per hauer e dar recreacio al seu cors menjaua de altres viandes que no acustumaua menjar. A la qual aparech lo diable corporalment e ab gran enuege, e dix li: Golosa, molt menges. E ella conexent les sues arts e engans, e que la torbaua moltes veguades consellant li que faes major abstinencia per tal que moris de flaquea, per scarnir lo comença a menjar molt mes per fer li major desplaer e enug.
-21-
XVIII - Eximpli de marauellosa e virtuosa abstinencia de no beure que feya un abat hom de sancta vida, segons ques recompta en los dits dels sancts Pares.
UN abat de bona vida stech .XL. anys que no begue, e quant faya majors calors ell lauaua be una gerra o cetre de terra o de vidre, e umplia la de aygua freda, e penjaua la ab una corda denant sos uylls. E los monges del monestir li demanauen per que ho fahia, e ell los responia: Per tal que veent ço de que he major desig suffira major pena e hage de Deu major guardo.
XIX - Eximpli de gran virtut e abstinencia que feya un frare de no menjar ço que li staua denant, segons ques recompta en la vida dels sants Pares.
UN frare hague desig de menjar cogombres, e feu comprar .j. cogombre, e ab una corda prima ell lo penja denant los seus huylls. E per tal que no fos vensut per lo desig de menjar nol gosaua tocar, ans se turmentaua per tal con lo hauia desijat de menjarlo.
XX - Exempli de gran virtut de abstinencia de no menjar que feya .j. monge, segons ques recompta en los dits dels sancts Pares.
-22-UN frare era temptat greument de peccat de gola, e quant venia a hora de prima sofferia ten gran fam que no la podia sofferir, pero deya en son cor: Conseuulla sia, jo vull sperar tro a hora de tercia. E quant era hora de tercia: No vull menjar tro a hora de sexta. E quant era hora de sexta: No vull menjar tro que sia hora de nona. E quant era hora de nona, e hauia dites totes ses hores segons li manaua la sua regla, menjaua pa e aygua. E faent aço per molts dies, sdeuench li un die que ell vee exir de .j. gran paner en que tenia lo pa molt gran fum: e de aquell die auant james no ach fam, mas axi fo sforçat e consolat que en tota la sua vida no ach talent de menjar.
XXI - Eximpli e miracle con abstinencia inmoderada es perillosa a la anima, segons que recompta Cesarius.
UN diable aparegue en forma dangel a .j. monge que faya abstinencia, e mostra li forma de mig pa, e dix li: Guardet no menges mes de altre tant pan. E lo monge pensant que era angel feu ho axi quescun die. E apres alscuns dies passats torna ten flach que perde lenteniment e mori.
-23-
XXII - Eximpli e miracle de .j. monge joue e de sancta vida que no volch menjar carn per manament del abbat.
LIG se en la vida dels sancts Pares de .j. honrat abat que feu .j. gran conuit, e conuida tots los monges de la sua abadia en mig de .j. gran munt. E en mig dels monges staua assegut .j. monge qui era molt joue e fadri, lo qual fehia quescun die molt gran abstinencia: e mana li labat que menjas carn ab los altres monges, e ell no ho volch fer; de la qual cosa los altres monges començaren a murmurar, e digueren li: Penses que pusque hauer aci pexs ne altres viandes que pusques menjar? E apres a pocha de hora lo monge joue se leua de taula e pres .j. canter, e ana per aygua a una font que molt prop delli hauia, e mentre lo monge umplia lo canter dins la font, per miracle de nostre senyor Deus entra .j. gran pex dins lo canter; e quant fo tornat trobaren lo pex en lo canter, del qual hagueren assats lo monge qui fahia abstinencia e tots los altres monges.
XXIII - Eximpli e miracle dun monge que per peresa nos volia leuar a matines, segons que recompta Cesarius.
UN monge era temptat de peccat de accidia o peresa, e quiscun die los monges se leuauen -24- a matines, e ell de peresa jahia en lo lit. E aço li sdeuench per molts dies, tro un die que era gran festa, e leuant se los altres monges a matines, aquell monge staua suant en lo lit e volch se leuar e vestir se, e hoy una veu dejus lo lit qui li dix: Not leus ara ab la suor, quet fara gran mal. E ladonchs lo monge conech que era temptat e scarnit per lo diable per raho de peccat de peresa, e leuas de continent, e vestis, e fo a matines, e james no volch consentir a aquella temptacio, ans quescun die se leuaua a matines.
XXIV - Eximpli de les paraules que un abbat dix a .j. monge que era temptat de peccat de peresa, segons ques recompta en la vida dels sancts Pares.
UN monge dix a un abbat son majoral: Que fare jo que estant en la mia cella me tempta e apremia lo peccat de peresa? E labat respos e dix al monge: Encare tu no has vists los turments dinfern, car si tu los haguesses vists, per be que la tua cella fos plena de vermens e serps, e altres animalies, tu pacientment sofferries star entre elles e no hauries peresa neguna.
XXV - Eximpli e miracle de un caualler de Anglaterra qui era molt mundanal e volch morir sens confessio, segons que recompta Beda en les Gestes dels Angels.
-25-UN caualler era molt gran junyidor, e era de Anglaterra, e era molt forts en fets darmes, mas en bones costumes era molt sutze; e sdeuench se que fo malalt. E vinent lo a veure lo Rey Dangleterra consella li ques confessas, lo qual caualler respos e dix al Rey: Si jom confessaua daria a entendre que hauria pahor. E apres alscuns dies la malaltia fo en molt pijor que no era dabans. E despuys lo Rey vench lo veure altra vegada, e pregalo ques confessas e volgues regonexer e purgar la sua anima. E lo caualler ladonchs respos e dix al Rey: Senyor, vespre e hora molt tarda es, car jutjat e condempnat son a les penes del infern, car abans que vos venguessets me aparegueren aci dos angels, e dix la .j. al altre: Pus que aquest hom es de mort vejam si hauem part en ell. E la un dels dos angels trague .j. libre petit que tenia en lo si, scrit ab letres de or; e jassia que jo james no sabi letres, jo legi en lo dit libre alcuns pochs de bens que jo hauia fets abans que peccas mortalment, per los quals jo hagui e reebi en mi molt gran pleer. E apres de aço entraren .ij. diables molt grans e negres, e la .j. aporta .j. gran libre, e faeren lom legir de la primera carta tro a la derrera, en lo qual no ten solament atrobe scrites les superbies e omeys que jo hauia fets; mas encara los pensaments que pense legi en lo dit libre. E los dos diables digueren -26- als dos angels: Que stats sperant açi? pus que en aquest hom no hauets part alcuna, car lo libre poch que vosaltres legits molts anys ha que fon fet e no val res. E digueren los angels: Veritat dien, per que anem nosen. E tentost los dimonis tragueren sengles coltells que portauen, e la un nestaua als peus e laltre en lo cap ten fortment que no veya dels uylls. E aquell quim naffra en los peus me feu una gran naffra en lo cor. E aquestes paraules dites lo caualler fina, per la qual cosa es entes que es gran peccat no confessar se souen abans quel diable faça cadena de molts peccats.
XXVI - Eximpli con tot hom es tengut de tenir secrets los peccats de sos germans crestians, segons ques recompta en la vida dels sancts Pares.
UN monge demana al abat Josep, e dix li si era bona cosa de tenir hom secret lo peccat del seu germa crestia. E labat respos e dix al monge: En qualseuol manera nos tendrem secrets los peccats de nostres germans, nostre senyor Deus tendra secrets los nostres peccats; e en qualseuol hora que descubrirem e dexellarem les culpes e peccats de nostres germans, Deus descubrira les nostres.
XXVII - Eximpli e miracle molt marauellos de gran perfeccio de una puncella qui hauia -27- nom Mario, segons ques recompta en la vida dels sancts Pares.
UN hom tenia una filla petita, e finada sa muller comana sa filla a .j. seu parent, e ell metes monge en .j. monestir. E quant li membraua de la filla entristaues molt fortment, e labat del monestir conech ho. Un die con aquell monge staua molt trist, dix li: Amich, e con vas ten trist? E lo monge se agenolla als peus del abat son major, plorant molt fortment, e dix li: Senyor, lexe .j. fill meu en lo mon, e quant me membre dell he molt gran tristor e dolor en lo meu cor. E no li gosa ne volch dir que fos filla. E ladonchs labat mana al monge que fees venir son fill e ques nodris en lo monestir; e lo monge ho feu decontinent. E la filla hauia nom Maria, e lo pare mes li nom Mario, e mana li que no digues a negu con era filla, ne lo nom que solia hauer; e instruy e doctrina la ques guardas del diable. E quant la filla del monge compli .xxj. anys mori lo monge son pare, e romas ella, e stech sola en lo monestir, pero tota hora en forma e abit de monge. E per tal con tenia e feya honesta vida, tots los monges del monestir li volien molt gran be. E sdeueuch se un die quel abat mana a frare Mario que aportas de la ciutat forment e altres coses que eren necessaries al monestir. E passant frare Mario moltes vegades per casa de -28- un bon hom que tenia una casa en lo cami, albergaua algunes veguades en casa daquell bon hom. Sdeuench se que una filla del bon hom de la casa jague carnalment ab un caualler e fon prenys. E quant lo pare e la mare saberen que lur filla era prenys, demanaren li de qui era prenys. E ella per no descobrir lo caualler respos que de frare Mario. E ladonchs lo bon hom feu clams al abat con frare Mario hauia emprenyada sa filla. E labat demana a frare Mario si hauia fet ell aquell peccat; e frare Mario ne ho atorga ne ho nega, mas dix al abat: Pare e senyor, molt peccador son jo, pregua Deus per mi. E labat mogut de molt gran fellonia feu disciplinar frare Mario molt cruelment e gita lo del monestir; pero ell no volch descobrir son esser, e dormia de nits a la porta del monestir, e passauen tots los monges de peus sobre ell, e ell ho sofferia e passaua ho tot ab molt gran paciencia. E sdeuench se un dia que la filla del bon hom pari un fill: e quant fo desmamat, pres lo la mare e aporta lo a frare Mario, e dix li: Prenets vostre fill, fets dell ço queus vullats. E ladonchs frare Mario pres lenfant e nodri lo, e daua li del pa e de ço que li dauen los monges quant exien del monestir per anar a la vila. E apres los monges demanaren merce al abat per frare Mario, qui hauia sinch ayns que jaya a la porta del monestir: axi que guanyaren li perdo del abat. E apres quel abat lach perdonat dona li en penitencia que scombras e regas lo -29- monestir, e que lauas les scudelles, e que portas aygua a la cuyna, e que seruis tots los frares; les quals coses cumpli frare Mario molt volenterosament, sofferint ho ab gran paciencia. E apres alscuns dies sdeuench que frare Mario mori reebuts los sagraments. E quant labat sabe que frare Mario era finat dix als monges: Vejats quant greu fo lo peccat de aquest hom, que en la sua vida no meresque esser absolt e leuat dels treballs que sofferi en aquest mon per lo peccat en que caygue; pero per tal con es monge, banyats lo e despuys soterrats lo luyn del monestir. E quant los monges lo banyaren, trobaren e veeren que era fembra e no hom: e hagueren molt gran despler per les grans e moltes injuries e desplaers que fets li hauien a gran sens raho. E quant labat sabe que frare Mario era fembra si hague molt gran ira e desplaer, e plorant fortment gitas en terra demanant li perdo per los grans greuges que li hauia fets no sabent que fos fembra. E de continent labat mana portar lo cors de frare Mario, e feu lo posar en mig lo cor de la sgleya: e en aquell matex die que frare Mario fina, per volentat de nostre senyor Deus entra lo diable en lo cors de la filla del bon hom que dix que frare Mario la hauia emprenyada, e vench al monestir, e publicament denant labat e los altres monges ella confessa con la emprenya un caualler del qual hauia haut lo fill aquell que frare Mario nodria en lo monestir, e lo qual ella deya que era fill de frare -30- Mario. E stech en la sgleya del monestsir set dies, e fon merce de nostre senyor Deus que per alscuns merits de aquella sancta verge Mario, ella gari, en lo qual loch nostre senyor Deus per amor de aquella sancta verge Mario feu e fa molts grans miracles.
XXVIII - Exempli con a les veguades en lo mon han majors honors e profits los homens mentirosos quels vertaders.
SEGONS que recompta Osopi eren dos germans, la un era molt mentiros, e laltre era hom vertader que james no mentia; e vengueren al regne de les bugies, e vengueren a un palau on stauen totes les bugies, e lo bugiot delles staua assegut dalt en una gran cadira. E quant entra lom mentiros guardaren lo tots, e lo bugiot major demana al hom mentiros, qui era ell, ne qui eren aquells qui alli eren ab ell. E lom mentiros respos: Tu est Emperador, e tots aquests qui açi denant tu stan son Reys, e duchs, e comtes, e richs homens, e barons teus: per les quals paraules li manaren donar molt gran tresor e molta vexella dargent, e faeren li gran honor. Laltre germa qui era hom vertader staua defora, e quant sabe aço dix entre si matex: Si a mon germa per mentir faeren tant de ben, quant mes ben faran a mi per dir veritat? E ladonchs ell entra en lo -31- palau, e quant fo entrat dins, totes les bugies lo guardaren, e lo majoral delles li demana ço que hauia demanat a son germa; e ell li respos: Senyor, jo no se dir sino la veritat; tu est bugiot, e tots aquests qui aci stan son bugies axi con tu. E ladonchs lo majoral de totes les bugies mana quel mordessen e quel naffrassen ab les ungles en la cara: e axi ho faeren, e tragueren lo mes mort que viu del palau. E axi sdeue a les deueguades a alscuns que dien la veritat a lurs senyors, car mes amen oyr mentires o leusengeries que veritats.
XXIX - Miracle e eximpli de un bon cristia qui hauia nom Gedegulfo, e de sa muller qui feya adulteri ab un clergue, segons ques recompta en los fets de sent Gedegulfo.
UN bon crestia qui hauia nom Gedegulfo, en una orta prop de una font dix a sa muller aytals paraules: Amiga, per que fets ten gran greuge a Deu en no guardar castedat de vostre cors, la qual me prometes, em fets ten gran deslealtat ab aytal clergue? E ella ho comença a negar molt fortment, dient li que en neguna manera no volgues creure ço que les gents li deyen, car no era sino mentires. E ladonchs Gedegulfo dix a sa muller: Metets lo bras en aquesta font, e si nous cremats, ladonchs jo creure que vos deyts veritat. E tentost ella se desembotona la manega de un bras, e mes lo bras dins la font -32- tro al cotze. E decontinent comença a cremar axi con si fos en un gran foch, e tentost trasch lo bras de fora. Ara apar, dix Gedegulfo a sa muller, con sots vos sens culpa! jo nous vull acusar, e aço per reuerencia de Deu; pero no vull pus anant star ne participar ab vos. E partiren mig per mig tots lurs bens e fahien vida apartada. E apres vench lo clergue a casa den Gedegulfo .j. diuendres, e troba Gedegulfo qui dormia, e mata lo. E de continent lo cors feu molts miracles: e quant la muller de Gedegulfo oy dir quel cors de son marit feya miracles, dix ab molts grans scarns: Axi fa Gedegulfo miracles, con fa lo meu forat de tras. E decontinent comença a cantar lo forat sutze de tras a la muller de Gedegulfo, e dura li tota la sua vida que li cantaua molt sutzement.